dissabte, 20 d’octubre de 2012

LLAC de la GUINGUETA

Lo Pont de la Hispanitat passat (pot ser este nom a algú li fa mal a les aurelles) en tenir tres dies per tombar  decidírem anar una mica lluny a passar el ratu. Contactes durant tota la setmana tot buscant quelcom accesible per tothom, de preu, de llunyania i d'esforç físic, no serviren de res. Podríem haver sigut 9, però al final dissabte al matí fent les últimes trucades, som tres. Chris, Johanet i el que us fot els rotllos. Fa una mica de mandra però que carai!! Anem.hi!!!

De primer la opció de Teruel semblava la més adient, però en ser el càmping del Mas de las Matas tancat girem la vista 90 graus i enfilem cap al Pirineu. Dinem a Collegats, fem cafè a Sort i ens arribem a La Guingueta d'Àneu. Entremig un ramet que ens fa dubtar de l'opció escollida. Vam escollir este lloc, perquè hi havien diferents possibilitats d'allotjament depenent de les necessitats de tothom, i perquè és un lloc hiperturístic, sinònim de trobar itineraris hipermarcats i accesibles a l'abast de qualsevol forma física. Així fou, però el que no savíem és que era el cap de setmana del bolet i estava tot bastant a petar. Escollirem el Càmping la Vall d'Àneu, perquè l'atri era un batibull i en canvi este era més barat i més tranquil. Netedat, aigua calenta a raig i unes mores àcides boníssimes és el més destacat d'este càmpig. Lo pitjor, comú al 90% dels càmpings, és que en ser al fons de la vall, la humitat és molt alta, i l'herba, els plàtics i demés queden xops a la matinada. Lo llac no hi ajuda.

Un cop finalitzada la batalla per muntar el xiringuitu, anem a fer un tomb pel llac. Agradable, molt gradable, però no solsament aixòs. Hi ha cosetes a veure. U, els pescadors amb tot d'estris i roba especials, molt a comentar. Dos, les truites (crec) com salten un metre fora l'aigua per enxampar algun insecte, i de pas fer burla als pescadors que s'ho miren rabiosos a la vora. Tres, el personal que amb roba dels diumenges tomba per estos verals. Altres corren, nens amb bicicletes...


També podeu visitar les construccions defensives de la posguerra. Búnkers i llocs d'observació, trinxeres també, que protegien el pas per la carretera d'una possible invasió comunista pels Pirineus.

També hi ha casetes de guaita per la observació de fauna dels aiguamolls, és doncs recomanable anar amb prismàtics. Això sí, no pas una tarda el dia de la Pilarica.

Després de la passejada, on vam replegar bastantes nous, tornàrem al càmping per fer el sopar al defora, tot estrenant taula i cadires. Engorrós això de sopar abrigats, però també engrescador i divertit, i és que una mica d'incomoditat és altament estimulant.

4 comentaris:

Joan ha dit...

Quin munt de gent vau ser al final

JERKOUT ha dit...

i tranquils.......

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Belles, i melangioses, imatges de tardor. No hi ha dubte que us van obrir la gana...

JERKOUT ha dit...

Xiruquero, el dia que me sentis dir que no tinc gana, no te quedarà més remei que fer servir la pala.