HIVERN 2017

Montral i la Vall del Brugent amb inversió tèrmica des de la Coroneta

Amb esta i les properes entrades voldria recuperar la memòria d'este hivern. Pensava haver perdut totes les fotografies, però per sort, a la màquina encara hi havien emmagatzemades les d'enguany. Així que ara ve un tastet dels volts de este hivern.

Efectes de la boira gebradora a les Aubagues de Siurana

El dia 1 de Gener, després de molts anys de pujar a La Mola de Colldejou, este any, dormint a Montral, al Musté-Recasens, se'm va fer impossible. I póguer havia de ser així. Després de molts anys, més de deu, calia canviar, o bé reformular els costums, o simplement abandonar-los.

Calgué abandonar també, amb certa recança unes velles companyes de tresc, ja massa atrotinades per poderles disfutar. Gràcies per tots estos anys.

Agraeixo públicament a tots aquells que m'han acompanyat allà dalt a La Mola tots estos anys.

Especialment a en Jordi Mariné, el veritable artífex de que jo, fos quina fos la meva peripècia nocturna durant la vetlla, el dia 1 fos allà dalt, a les onze en punt com un clau. Compromís on no van calguer ni mediadors, ni contractes, ni signar devant notari, ni tan sols, i això tampoc calgué fer-ho, a través d'una roda de premsa. Només unes poques paraules trencades i una desequilibrada encaixada de mans a causa també del fort serè, allà a la Punta, foren suficients perque any rere any ens trobéssim al punt i hora prevista.


Jordi, moltes gràcies per la teua empenta i determinació. Un plaer haver compartit amb tú i tota la colla un dia tan bonic any rere any.

El barranc de l'Estopinyà i Siurana

Va ser tot un luxe aixecarme el dia 1 dalt a Montral, (moltes gràcies Pere!!!!) i a més en un dia fantàstic, on la Vall del Brugent era amagada sota la boira. I és que este hivern no ha fet massa de vent, ni masses dies. I això és tot un regal a Alforja, ja que no fa mandra sortir al carrer, i de tant en tant, quan venia una mica de sereret, este empenyia la boira per amunt i la feia vessar espectacularment.

Quan s'aixeca el seré, fa saltar la boira del Siurana al Camp pels cingles d'Arbolí

També vam trescar bastant per allà l'embassament del Riu Siurana, on la seca havia deixat al descobert molt de terreno normalment anegat, i calia doncs aprofitar per fer-se una petita ideia de com éren aquells verals abans de la construcció de la presa.

Camí de Cornudella a Arbolí al creuar el Barranc de l'Argentera

Un d'estos trescs va ser amb l'incansable company Rafel de Camins oblidats.  Un dia ben aprofitat per les Aubagues, on vam poguer resseguir un bell camí i alguna carena. Gràcies!!

CATALUNYA

Del 22 de desembre al 22 de febrer, aproximadament, vai estar per casa. Me vai trobar amb gent del terreno que feia dies que no veia, i amb gent de fora que venia a vore el meu país, d'aquí el títol.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-bolet-de-fraguerau.html

Vai intentar ensenyar als de fora una petita part representativa del "meu" país, perque si volien entendre de com sóc, i el perquè parlo com parlo quan explico com és ca meua.

Amb la colla de les orquídies vam anar a pasturar un dia, la primera, una Ophrys Lupercalis

No sé si ho hauré fet bé, unes poques fotos perque opineu si voleu.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-mollo-puntaire.html

Montsant és allà on ens hi vam atasar més sovint.

Camí dels Fareus

Dugues noies de paisos més freds surpreses que a prop de BCN es pogués trobar neu i gel. Clot del Cirer.

Visitant Scaladei, La Morera, Cornudella, Sant Joan del Codolar.. amb el Montsant omnipresent

Sempre acavàbem el capvespre a Siurana

Foto d'Isabelle

Foto d'Ashlie, des del Castell, que mai havia entrat.

Foto d'Ashlie

Foto d'Ashlie

Una visita va coincidir amb la nevada de l'hivern, i vam anar a vore la neu i Prades i després ens vam acalentar amb tripa i fesòls a Cornudella.

Sant Antoni, camí de l'Abellera

La Foradada

D'excursió un dia pels andurrials més apamats per mi, tot visitant Gallicant, un dels indres dels quals he tingut més notícies i més diverses éssent fora.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/02/puig-de-gallicant.html

Amb lo Cisco també vam anar a escalar i amb lo Carreteret també, gairebé un miracle tot plegat, a fer dos de les vies més indispensables (al meu entendre) de les muntanyes que envoltent el Camp de Tarragona

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/03/la-cursetista-la-penya-roja.html

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lagulla-de-la-covallonga.html

Lo dia 1 de Gener, després d'uny d'absència ens vam atansar a La Mola, i també un altre dia a Flix.

Un dia vam anar a lo salvatge Oest, i és que me tiren més les terres aspres del Matarranya que l'industrialitzat pre-litoral català.

Sempre ve de gust trapassar el Pont de Vallderoures

I pujar a Les Roques de Benet per veure un munt deterreno i unes poques cabres.

Capra pyrenaica hispanica

I com no, Barcelona atracció turística pels defora, malson pels de casa.

Especial atenció al Barri Gòtic i a la Catedral, que és xula de debò...

L'altre catedral. Esta més impressionant per fora

la Casa de Les Punxes??

Salesians?? allà a la Rambla Aragó?

I també surprès del parc Güell, no pel conjun monumental que no vam visitar, si no per la seua situació, tant aprop del centru i amb bones vistes, me va agradar..

I també vam visitar un ratu als pelacanyes, sempre m'ha agradat l'entorn de la catedral de Tarragona.

I també té mar...

I també valgui la foto d'ací més avall per il.lustrar totes els altres tomets que hem fet sense màquina de fotografiar, especialment pels bars, tot esmorzant, xerrant, bebent...

Un minúscul cactus agraeix el bo de l'hivern per fer una floreta, al jardí casa ma iaia.

Gràcies a tots per estos dies tan macus.

1 de GENER 2015

este any, molt de bo, i una gentada!!

Després d'haver fallat l'any passat aquí hi tornem a ser!!

Lo Sr. Mariné i lo Paco Martínez llegint els versos tradicionals

Pujada a La Mola de Colldejou pel primer dia de l'any. La dotzena, la enésima???? no ho sé, L'important era ser-hi i retrobar-se amb molta de gent, segurament dos anys després!!!

Lo Sr. Mariné homanatjant la família d'euskalherria que puja tots los anys.

Les fotos no són meues, són d'un company.

La Torre de La Mola

1 de GENER. L'esmorzar.

Este és el segon any que els que ens veiem a La Mola, l'1 de Gener, quedem unes setmanes més enllà per esmorzar. No és que a la Mola no ho fem, però no amb la tranquilitat i la parsimonia que desitjaríem. El fred, el vent, el seient gelat i la pressa dels que tenen compromisos familiars fan gairebé del tot necessari una altra trobada per atripar.nos i xerrar tot el que faci falta. ërem prop de 20 que lo 16, dissabte ens reuníem. A més alguns aprofiten per repartir fotos i podem admirar amb detall i tranquilitat els àlbums que prepara lo Jordi amb tanta cura.

en Teles, el cuiner, un crack

Este any hem nat al Mas de l'Anna Mari i el Teles. I és que la majoria de comensals que ens hi apropem ens agraden els callos. I quins millors callos que els del Teles??? Boníssims!!!!, tot i que a mi m'agraden més piquents. També hi havia carn a la brasa, on destacava un morro espectacular de bo.

l'olla, a les últimes

Un cop atipats, i tot prenent gotes, lo Jordi, lo capo, ens arenga a continuar esta petita tradició, i exposa el quelcom a millorar. Com sempre surt el tema de la seguretat al Racó dels Cargols. Lloc on ens ajoquem i on la timba i l'estretor fan indispensable una tensió permanent i on el personal, com bé diu lo Jordi, no té un comportament correcte, si no exquisit!!!

En Jordi Mariné, a l'esquerra fent una mica de repàs d'estos anys

La solució no és fàcil, i és que després d'anys d'excursionisme, aquell racó ha esdevingut el recer de tots aquells que desafien la Mola a l'hivern. Per alguna cosa serà...

L'any que ve, veurem lu què, perquè hi serem, si Déu vol.

Vai fer algunes fotos als àlbums on destaca els versus d'este any del Paco Martínez, que cada any se supera, i que no vam tindre la oportunitat de gaudir de la sua companyia durant l'esmorzar per problemes de salut.

Ànims Paco!! T'esperem!!!!!!!!