divendres, 25 de març de 2016

Les ESCALES del BALETA

Rocam de l'Olla 
També dos dies he començat a caminar per La Carrerada amunt. Un dia fou més complet, tot pujat per les Escales del Baleta i anant a visitar la Caseta de l'Evaristo, pel Pas del Carboneret.


Mentre que les Escales del Baleta estan en total desús i amb una de punxoses espectacular, el Baixador dels Teixos i el Pas del Carboneret està prou ben fitat i se seguix molt bé.

Narcissus Dubius
 primera descoberta al terme, sobre silícic













L'altre dia, fou més tranquil, divendres sant, qüestió d'anar a plegar farigola, i vai fer La Carrerada i La Grallera (de la qual ja no en queda ni un bocí d'empedrat). Això sí, vam anar a esmorçar a L'Olla.
Narcissus Assoanus
I apuntar només que de farigola florida ben poca, en canvi d'espàrrecs....



diumenge, 20 de març de 2016

COVA de LES ÀNIMES

Puig de Mas d'en Marc
Després de la duresa de la excursió a La Cova Sanadora, vai trigar en retrobar-me amb lo company bloggaire de Camins Oblidats.

Dibuix de Cérvola, trobat pel Doctor Vilaseca allà a Sant Gregori de Falset
Finalment ho férem en busca de la Cova de Les Ànimes.



Si hi esteu interessats, amb el enllaços que teniu més amunt, serà fàcil de formar-vos una ideia.

 

Jo només escriuré un parell de notes mentals. La primera, és que aquells contorns els tinc completament oblidats, car en cap moment me sabia situar, i sembla que ara que el Pas de L'Esqueix torna  a estar operatiu, i el fressat camí que puja del Mas de Nogués a Rojals, això hauria de canviar, i mai més associar El Pinetell a vessants rostits. Encara que la primera part del camí descrit avui no sigui el millor exemple.



 
I que no m'havia mullat tant en tres anys vivint en una illa escocesa, com este dia. Ara recordo perque explico allà dalt que a Catalunya, si plou, no sortim de casa.


(Salamandra salamandra)

I també dir, de passada, que l'Hilari s'ha entestat a desfer l'entrellat que entre lo Salvador Vilaseca, els espeolòlegs, i els noms usats per la gent del poble hi ha respecte a les Coves del Rufino i tot aquell pany de cingle. 

MFP
L'hem acompanyat un parell de cops, i espero cap dia explicar quelcom explicable, o com a mínim presentar-vos lo Pas del Miquel.

El Cavall i el Pas del Miquel

dissabte, 5 de març de 2016

MONTSANT, en cotxe, amb neu, de lluny






en cotxe



amb neu


Clot del Cirer

de lluny 






Resum ràpid de tres sortides.



Una, fent lo tomb en cotxe al voltant, tot parant en alguns indrets.




En molt pocs, car cada pocs quilòmetres, hauries d'aturar-te per fer una caminadeta i vore alguna de totes estes meravelles que conté. I això encara només veient els encontorns, sense entrar al massís, que això requereix anys i panys, i de mai acabar..


l'Oliver Gros, Ulldemolins
A Ulldemolins férem la caminada més llarga, tot visitant Santa Magdalena, Sant Antoni i tornant per la Obaga del Misses.


Com que no feia gaire bon dia, ens vam entretindre prou dinant, i no gaire als miradors de la Carretera de la Granadella.

Tampoc vam anar al Embassament de Margalef, i si tombar un poc pel Barranc de Sant Salvador i la seua ermita.


Després, unes poques gotes ens feren desistir de gaire cosa més i només vam parar al Pont Vell, camí de Cabacés, i ja de nit a la Cartoixa d'Escaladei.


Unaltre dia anàrem a tastar la neu caiguda lo 26 i 27 de febrer. Ha sigut un hivern molt tebi, moltíssim, però tot i així, com acostuma fer els últims anys, sempre acaba caient una nevadeta maca. El mes de març, sens dubte, ha sigut lo mes més rigurós de l'hivern, i l'abril ha encetat amb una aigua molt maca que alleugera una mica la sequera que patim. La foto de més avall don constància del caigut a Les Pinedes.



A Montsant, hi vam anar en dilluns, quan lo seré i la farum consumidora de neu a prop de les ciutats havien desaparegut.

El Racó dels Boixets
Recorregut típic: La Morera, Barrots, La Serra, Clot del Cirer, Sanfores, La Morera . 



I avui començo una nova llista amb la etiqueta 1000M, comptant fent tots els cims de més de 1000 metres, dels prou remarcables que hi ha a Montsant. Tasca, que com lus de les Muntanyes de Prades, no podré finalitzar mai sense gps.

Piló dels senyalets, primer 1000M, vértex geodèsic

I un dia, vai pujar a La Figuera amb una companya bloggaire



A La Figuera només hi havia pujat un cami, en bicicleta, i de nit. Altres temps. Vai pensar en enllaçar els pobles de Cabacés, La Figuera, i La Vilella Baixa. Però l'Àngels, amb molt bon criteri, va pensar que seria molt llarga, ja que anàvem a dinar a casa. Així que la vai escurçar, per sort, perquè fins i tot re-escurçant-la, vam fer una mica tard!!!!!

Possibles colomars al Carrer Colomés
Campanar de Sant Martí


Vam anar guiats per un mapa fet a casa, per la intuició i per un dia radiant. 



Els camins, tots antics traçats, i viaranys amples foren molt còmodes, (tret dels trossos xafats per les motos, és clar) d'anar xerrant, i fer fotos, sobretot de Lupercalies. I de plegar farigola ans d'hora.

Camí de La Vilella
Camí de les Aubagues

 Bons moments