TORRE del MANUEL

Després del tumultuós, sediciós, il.legal i sobretot i per damunt de tot trist i estressant 1 d'Octubre de 2017 a Catalunya calia, i amb urgència, retrobar-nos amb tot allò que ens havien manllevat una gent fosca i malcarada. Aquell dia, la nostra ànima, o almenys la meua, fou ferida de gravetat. I per sempre.

Pi de Les Planes

El desencoratjament i la desesperança foren aclaparadores. Tot allò que mai havíem malsomiat va passar. Aquella creença en una societat lliure i tolerant, consumista i egoista de ben segur, però mai violenta, ni rabiosa, ni venjativa, fou esquinçada per aquella gent, aquella gent que truca de matinada.

Tot això ho escric ara, el dia de Nadal, i per això hi he pogut reflexionar, intentar comprendre, posar mots prou escaients en un dia on l'angoixa més profunda, la temor i la impotència s'aferraren massa fort al meu ésser.

Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)

Pot ser per això, al dia següent calia retrobar-se amb quelcom que encara fos dempeus. Quelcom sòlid, ferm, que ens ajudés a refer-nos de tot allò que ens havia fet trontollar, i de quina manera!!!

Sense pensar-hi, ja dic que estes reflexions les fai ara, amb certa tranquil.litat, vam anar a vore com estava la Torre dels Moros, allà a Gallicant.

Bruixa (Brintesia circe) o Faune gran (Hipparchia fagi)

Férem una excursioneta per verals molts trepitjats, molt visitats, molt nostres. Ens calia reconfort. I què millor que tot aquell paisatge que forma part del nostre patrimoni sentimental, que el sentim com a nostre, fermament arrelat a la nostra existència, de la nostra pertinença a una societat, que mantes vegades se'ns mostra com en el cas del dia anterior extremadament ferotge i cruel.

La sortida fou tranquil·la i plaentera, relaxada, acaronats per un càlid sol de finals d'estiu, on com veieu a les fotos vam trobar prouta fauna, vam menjar fruits de bosc i fotografiar l'orquídia més tardana, la Spiranthes spiralis.

Abans d'arribar-nos al Gorguet ens vam atansar a la Punta del Solà del Manuel per esguardar d'allà estant tot lo terreno que des d'allà se pot contemplar, i que és molt!!!

Una bona pessigada de l'antic terme de Siurana, amb el trau del Carcaix radera del trau del Siurana

La Moleta del Mas de Porrera s'erigeix demunt dels Socarrats, i el balç del Riu Siurana

La Desenrocada dels Castellans en primer terme i La Mola de La Febró al fons, al curs alt del Riu Siurana

I després sí ja reomplir-nos de joia. La Torre dels Moros, o més ben dit, la Torre del Manuel serà sempre nostre.

                                                               BON NADAL!!!

CANTERBURY

A Canterbury vam fer un petit tomb de mnetres esperàvem el tren que ens portaria a London després de la excursió del dia.

Geoffrey Chaucer

M'imaginava una vila més gran amb tanta anomenada que té. Pos no, és petita i recollida, o això és la impressió que me va fer durant la horeta justa que vam voltar.

La biblioteca

Un carrer principal atapeït de botigues i establiments de restauració és el nucli de la població.

A banda i banda però alguns carrers més suggerents.

I és clar, al capdamunt de este carrer tenim la entrada, a través d'un carrer també prou turístic, al conjunt monumental. de la Catedral. Tot plegat és molt maco i la llàstima que és tard i no tenim gaire temps. Veus ací unes poques fotos perquè vos féu una ideia.

I també clar, vam fer una pinta, com no podia ser d'una altra manera.

ASHFORD

Un dia que anunciàven bo vam anar al sud, al Comtat de Kent per engegar un  projecte que ara vist des de la llunyania, quatre mesos després, sen's presenta feixuc de fer. El projecte en qüestió és fer el bucle que el North Downs Way  fa al final del seu trajecte apropant-se al Canal de la Mànega.

Eastwell Park Tower

El primer bocí que ens vam proposar fer fou començar allà on la via lineal es bifurca a Boughton Less i pendre el sentit de les agulles del rellotge en direcció a Canterbury.

Encara que ho teníem tot bastant clar, unes averies al ferrocarril ens obligaren a fer un estressant viatge per les estacions de metro de London fins que finalment i més de una hora i mitja més tard del previst poguérem embarcar en un tren que ens portaria a Ashford, i allí, ja cansats iniciar la marxa.

Parròquia de St. Mary the Virgin

De primer calgué creuar Ashford, que ens rebé amb la esbelta torre de la Església de St Mary the Virgin. Una església amb prouta presència i on suposadament hi està enterrat algú de certa importància. 

Per trobar el nostre sender, ens calgué creuar una gran urbanització amb les conseqüuents perdudes i carrers sense sortida. Ens ensortirem prou bé per arribar a Eastwell Park. Un parc d'accés restringit que decidírem voltar per la esquerra, per una carretera enmig de boscos i camps de blat,i així disfrutar de la visió del llac i visitar les ruines de la ermita de Saint Mary's, capella anglicana documentada al Segle XV.

Ermita de St. Mary's 

Arruïnada però altiva encara conserva la seua fesonomia primitiva i un vell cementiri que conserva un grapat de belles tombes arrecerades sota uns vells teixos. 

Al cap de poc ja vam poguer enllaçar amb el nostre camí i arribar-nos a la disseminada població de Boughton Less.    .

Aquí la caguem de mig a mig i agarrem la carretera equivocada, la que no ens mena enlloc. Els minuts que haguérem de caminar per esta carretera se feren llargs, molt llargs. Sense vorera o plena d'ortigues, caient gotes i amb un tràfec de vehicles constant, este tros mos va esgotar com mai. Finalment saltàrem un mur i vam pujar a un turó on reconduir la situació. No portàvem mapa, i els mapes dels mòbils se mostraren insuficients.

Llac d'Eastwell

Continuàrem per la part alta de la carena i en aquí vam patir dos caigudes al fang degut a la nostra poca perícia i a un calçat no adequat per este tipus de terreny. En aquí amb una emprenyamenta important vam amagar la màquina de fotografiar i vam continuar fins que un veí ens ajudà a sortir a la carretrera i a resituar-nos.

Poll de Fotxa (Fulica Atra)

Seguírem les seves indicacions i amb una mica de sort i perícia vam creuar el magnífic King's Wood, que no vam assaborir perque vam nar a preu fet fins trobar el nostre sender. Allà on el retrobàrem vam parar a menjar més alleugerits i en molt poca estona érem a Chilham. Poble que no vam visitar perquè de seguida sortia el tren cap a Canterbury on sí vam tindre una estona per visitar la ciutat fins que sortís el tren cap a London. 

No sabem que són, barraques per guardar trumfos?

Un dia on vam poguer tastar de primera mà les dificultats que tenen els habitants de London per veure una mica de verd, i també les nostres mancances alhora de desenvolupar-nos amb solvència en este tipus d'entorn.

Oques del Canadà pasturant (Branta canadiensis)

NEUBRANDENBURG

Un dia vam fer un viatget de pocs dies al Nord, cap allà al mar Bàltic. Ost See diuen els alemanys. Allà on els habitants de l'antiga DDR anàven de vacances. Després de la reunificació alemana fou quan ajudaren els alemanys occidentals a la pràctica totalitat ocupació de Mallorca i altres contrades assoleiades.

Encara però molts alemanys que viuen a Berlin o al seu entorn s'acosten periòdicament a les costes del Nord, especialment a l'illa de Rugen, on també natres finalment férem cap.

I és que els prussians provenen de l'Ost See, i després de la derrota a la segona guerra mundial molts hagueren de fugir de ciutats com Gdansk i Kanilingrad, i tota la costa, ara polonesa i rusa. I és clar la crida del mar, encara retrona dintre les seves ànimes. A més del peix fumat i la cervesa negra.

Niu de metralladores reutilitzat de colomar

Este territorri, el més despoblat, rural i salvatge amb diferència de tota l'Alemanya se diu Meckelenburg-Vorpommeran. I comprèn els suaus relleus de l'altiplà forestal i agrícola de Meckelenburg i la zona costanera, abocada a la pesca i el tràfec de mercaderies amb Escandinàvia. Vorpommeran vol dir avant-país de Pomerània.

De pujada paràrem a la capital del altiplà: Neubranderburg.  Una ciutat enmig dels suaus relleus de Meckelenburg. Ciutat vinguda a menys des de fa uns anys quan es tancà la acadèmia militar que hi tenia l'antiga DDR. La capital administrativa de este territori és Schwerin, però la real, de ja fa molt de temps és la ciutat de Rostock. Una ciutat industrial i marinera. La porta de sortida i entrada de la zona més rural i despoblada de tota Deutschland.

Edifici on se feien els oficis religiosos, que no església. Stargard

                                                                                               Polvorí. Stargard

Neubranderburg no té res d'especial si no fos pel fet que encara conserva el recinte enmmurallat. I això, després de la voluntat uniformitzadora i simplificadora aplicada pels dirigents de la DDR és quelcom prou insòlit.

Porta de entrada del burg

Dia fred, gris i pla com correspon a la tardor alemana.




I també anàrem a veure Burg Stargard. Una vila closa típica. Amb fossar i torre de vigilància. A destacar sobretot els colors dels enormes arbres que hi han al voltant.

A Alemanya hi ha una falera especial per tot el relacionat amb l'època medieval. I este tipus d'indrets i les fires i festes que s'hi fan tenen molt d'èxit.