El CAMÍ de LES PLANES. ressenya.

Ja vos he parlat altres vegades d'este camí. Però com que sóc pesaet us en torno a parlar. Aquí baix us posaré la descripció del recorregut de este camí, des de el Cementiri d'Arbolí fins el Pla de Vernet. La descripció és més feixuga de l'habitual, com el camí i evidentment com l'amo de este blog. Penjo a inet la ressenya esperant que algu la faci servir (difícilment) i que per sempre més suri al cyberespai.

0h00    CEMENTIRI D’ARBOLÍ. 750m De la porta estant se té una singular i sorprenent visió del cimal de la Mola de Colldejou.  Baixem a creuar la carretera i agarrem el camí carreter d’enfront. A la dreta tenim el fondal on hi ha la Font d’en Cama.

0h02    Bifurcació. Destriem el trencall de la dreta que és per anar al Mas d’en Cama.
0h04    Arribem a una parada boscosa. 729m  Aquí comença el ball. Deixem el rastre que marxa de pla i anem a la dreta pel traç  que segueix una antiquíssima pista. En un pi voreu una fletxa pintada que vos indicarà, de moment el bon camí. Esta pintura porta a unes vies d’escalada. A la parada de baix, i ja de pla destriem el viarany de la pintura que marxa a dretes i seguim de pla retombant al E/SE. El traç és perd.
0h05    Hem de baixar de biaix a creuar el barranc. Som al bosc de solà i ens podem situar perfectament.
A la dreta tenim el barranc que hem de creuar i enfront un pi caigut. El traç es fa més visible i passa per damunt la soca del pi caigut a la ventada del 24 de gener de 2009.

0h06    BARRANC de LES GUIXERES. 708m L’aigua ha fet aflorar la roca calcària i ens mostra la migradesa de sòl aprofitable de  la  muntanya. És el primer i més “cabalós” del tres barranquets a creuar.

Sempre resta humit i per tant perillós de travessar. Travessat lo barrancó, ara per l’altre vessant, més aubac, farem el contrari que a l’altra banda. Pujarem suau de biaix allunyant-nos del veïnatge del barranc. Anem al W. Guanyem un estrep rocallós, després un estret d’una pedra grossa i anem girant al SW i més planers.
0h08    El camí planeja (W/SW) i surt del bosc. El traç se desdibuixa en mig de la brolla.
0h09    Arribem a una pistota en vies d’extinció en el indret d’una brolla esclarissada. 725m Anem per esta pista a l’esquerra i  amunt.  Poc més de 100 passes i en una clariana amb pins jóvens hem d’estar atents.
0h10    731m A la dreta, una fita (esperem que hi sigui) ens diu quan hem de deixar la pista i entrar al bosc de caire solà. El bocí  que ara farem és dels més difícils perquè la traça més lògica a voltes està embardissada i cal pujar o baixar per tornar-la a recuperar al poc. La direcció primer és sud i anem gairebé de pla.
0h13    Anem a passar sota un pi jove horitzontal i comencem a baixar més decidits. De primer dos graons de pedra, per agafar una direcció S/SE. El camí se fa més clar. Passem entremig de dugues roques.

0h15    BARRANC d’en XOLES. 711mSegon barranquet, menys pregon i menys dificultós de travessar, però que si és humit  també  cal anar en compte. Creuat el barranc guanyem alçada al W/SW. Pocs metres enllà trobem restes de treballs forestals. Destriem el traç que va de pla i pugem una mena de traç atrotinat al W. Un pi ens impedeix seguir el traç, que un cop recuperat se fa més visible. Després el traç sembla una torrentera, tot girant a migjorn i passant vora dues alzines. Girem al SudEst quan ja intuïm la sortida del bosc.

únic bocí d'empedrat que resta en el camí

0h20    Clariana del bosc per on passa una pista, que ve de la cruïlla de la TV-7012 i la TV-7092. 743m Cal travessar la pista i la clariana en direcció SudEst. Passem entre una gran savina i tres pinets.

0h21    Una mica a la dreta de la direcció que portàvem i just ans d’entrar al bosc, dues fites ens assenyalen la continuació del Camí de Les Planes. Prenem este viarany prou fressat que s’endinsa al bosc (S/SW).

0h23    El traç se difumina. Som en una carena poc definida. A l’esquerra intuïm un fondal. Prenem com a referència la carena i la seguim al SW. Fites insuficients per travessar un bosc ple restes de ventades, nevades i forestals. Anem planers, intentant veure fites. No hem de prendre cap traç ni a esquerra ni a dreta.

0h25    Decantem una mica per la banda de migjorn, i comencem a baixar suau, revoltant al SW.
0h26    Passem vora dues savines prou esveltes i ja baixem decidits al Sud, sense traç, fent fil.ligranes. Saltem un pi, fem uns metres a la dreta, després uns metres recte avall, per definitivament anar a la dreta i saltar a la pista. No hem de baixar al barranc, hi ha un berderal de cuidado.

0h28    Pista molt atrotinada que per la dreta mor. 720m La seguim per l’esquerra i amunt. De seguida passem el tercer  barrancó,  que més avall s’anomenarà de l’Esquelet. Destriem un traç molt vistent a l’esquerra.
0h32    Trifurcació de pistes. 734m Destriem les dues de la dreta. La que marxa al W/NW en suau baixada porta a Mas de Gallarí. Seguim per la de l’esquerra obviant els diferents viaranys de boletaires i aficionats botànics.

0h37    PLA de VERNET. 739m Gran extensió plana que s’estén més enllà de la carretera (antiga carrerada),  i que serva encara sembrats en explotació. L’alzina de Vernet és més enllà, capa llevant, i té un tronc badat de singular silueta. A l’altra banda de la carretera, una altra alzina de més grans proporcions però sense la vistositat que la seua germana. A ponent, l’emboscat Puig de Mas d’en Vinyes, al Nord presideix el Montsant, mentres cap a migjorn destaquen les siluetes successives de les serres que tanquen per Ponent el Camp de Tarragona. La plana la veurem si ens atansem al cingle, una mica lluny, però espectacular.

EL CAVALL BERNAT de LLABERIA

Ahir amb lo Cisco ens vam apropar al Cavall Bernat. No, el de Montserrat no. El de Sant LLorenç??? tampoc. Dons quin??? Lo de Llaberia!!!!!!!!!! Aquesta dèria de intentar pujar Cavalls Bernats escalant no sé si serà fructífera. Veníem a buscar quelcom fàcil i ens hem trobat un pany dur i sostingut, més que el de Montserrat, que ja s'escapa de la nostra òrbita. Si això li sumem que d'aquí poc prohibiran escalar, per variar. Bé poguer en un cop de sort no ho fan. De moment estan negociant, a veure que en surt de bo. Total que si un dia paseu per la base del Cavall Bernat, agafeu la lleixa que recorre la paret sud i es prollonga cap a la cara Est voreu parabolts. Primer una línia que va a buscar una fisura -díedre extraplomada, té pinta d'A... Xapes rovellades i pitons. Després una zona trencada voreu una placa grisa compacta i vertical, (molt més del que ens pensaven en un principi), amb parabolts nous. Poc més enllà un buril a peu de via i més amunt voreu algun pitó i algun parabolt rovellat (per aquests verals les humitats d'estiu fan feina en els metalls).

Ens hi posem a la de parabolts nous, lo Cisco va de primer i de seguida veiem que l'asuntu és més greu del que ens pensaven. El primer parabolt està a cinc metres del terra, si ha d'anar en flanqueig des d'una sabina. Quart sup. expo. Un friend petitet us podrà ajudar molt. Després el que semblava una rampa és un tall vertical sostingut de 6a, amb un pas de 6a+. Per sortir a una zona més fàcil haurem de fer un pas de piscina d'un cordino pasat per un pont de roca. Ja en una zona més ajaguda coincidim amb la via rovellada de la dreta. Jo hem pensaba que la de la dreta seria més lleu, pensant que sent una via molt antiga, no pasaria de quart. I una merda!!!!!!! Sort que no m'hi vaig posar de primer!!!!!!!!! com que no la vam fer no us puc dir res, ara bé té pinta de xunga, si hi aneu ja ho voreu.
Natros a l'esquerra, en busca dels parabolts nous, ara bé un tram dur 6a+, fi i sostingut, jo de segon me vai pillar al pitó descaradament, després un passet i arribem a una reunió. 2 parabolts, 30 metres, 6a obligat, i quart obligat pel de segon. Recte amunt continuen els parabolts, però encara és més vertical que lo que acabem de fer. De 6b no deu baixar. Decidim anar a la dreta en flanqueig a buscar un pitó i sortir a una zona menys vertical, però més trencada. En teoria em toca a mi, però estic fus , així és que és lo Cisco que hi va. Anant cap a la dreta, pitó, parabolt, parabolt i reunió, on s'ajunta la via rovellada. Cisco pasa de la reunió i continua, però per on?? A la dreta és veu més fàcil però cap assegurança i terreny molt trencat, així que finalment flanqueja cap a l'esquerra (les vegades que el vai maleïr no es poden comptar amb tots los dits de la mà). Pas de tercer, sense assegurar fins trobar.se al peu amb la línia de pitons i parabolts que pujen al recte de la primera R. Aquí comença el disfrute, disfrute si saps escalar, perquè lo que és jo, només vai patir. Una placa grisa, extremadament compacta, amb les regletes oblícues i on el treball de peus és esencial. Són 12 metres sostinguts sense respir, xapant 4 pitons i 2 parabolts. 6a/6a+. Realment són molt macos. Dalt reunió en un bloc. Són uns 40 metres per la zigazaga que es fa, al recte poguer 30 metres. Molt feliç d'arribar dalt, tan lo Cisco, com jo per l'esforç realitzat, cadascú al seu nivell és clar. Foto de cim, i avall per la normal a replegar els trastos. Poguer hem estat vora tres hores per tot plegat. Tornem al cotxe i fem el periple de la serra, ha baixat l'intensitat del vent i ens han caigut quatre gotes. Quan arribem al cotxe, me n'adono que m'he deixat la bossa del menjar a la Creu, així que arri amunt, soc un desastre.

Res us deixo amb la foto més que res perquè quedi constància que allí hi havien vies d'escalada, dintre de poc les treuran, quasi segur. Per arribar a peu de via, si no sabeu on t'és necessitareu un mapa, i vora d'una hora, mínim. Material 10 exprés, unes quantes de llargues, i un mínim de 30 metres d'encordament, millor en doble si feu lo mateix que natros. Hi toca lo sol tot lo matí, i arrecerat del vent, o sigui que a evitar la calor. I si hi ha algú que vol corretgir quelcom, o aportar més informació, mercés per endavant.

Este post havia de ser joliu i espectacular, però el assabentarme de que estan negociant el Consorci de Llaberia i la FEEC i quelcom més per a veure que deixen escalar m'ha quedat tot plegat tristot. No per res, si no perquè normalment als acords que arriben no em satisfan. La sensació és que és una lluita d'interesos particulars i no una ordenació del territori i dels espais naturals amb sentit comú, i visió global. Bé sóc pesimista, que hi farem. El que sí que vui dir si algú responsable d'alguna cosa llegíx això, és que no era la nostra intenció molestar cap muxó. Si ho hem fet demanem disculpes. El que sí però demanaria és que si ha cap lloc on estigui prohibida o restringida l'escalada és que estigui senyalitzat!!!!! es tracta de que no hi nem a escalar no de posar multes!!! Bé, fins a unaltre rato, espero que millor.