COVA de LES ÀNIMES

Puig de Mas d'en Marc

Després de la duresa de la excursió a La Cova Sanadora, vai trigar en retrobar-me amb lo company bloggaire de Camins Oblidats.

Dibuix de Cérvola, trobat pel Doctor Vilaseca allà a Sant Gregori de Falset

Finalment ho férem en busca de la Cova de Les Ànimes.

Si hi esteu interessats, amb el enllaços que teniu més amunt, serà fàcil de formar-vos una ideia.

 

Jo només escriuré un parell de notes mentals. La primera, és que aquells contorns els tinc completament oblidats, car en cap moment me sabia situar, i sembla que ara que el Pas de L'Esqueix torna  a estar operatiu, i el fressat camí que puja del Mas de Nogués a Rojals, això hauria de canviar, i mai més associar El Pinetell a vessants rostits. Encara que la primera part del camí descrit avui no sigui el millor exemple.

 
I que no m'havia mullat tant en tres anys vivint en una illa escocesa, com este dia. Ara recordo perque explico allà dalt que a Catalunya, si plou, no sortim de casa.

(Salamandra salamandra)

I també dir, de passada, que l'Hilari s'ha entestat a desfer l'entrellat que entre lo Salvador Vilaseca, els espeolòlegs, i els noms usats per la gent del poble hi ha respecte a les Coves del Rufino i tot aquell pany de cingle. 

MFP

L'hem acompanyat un parell de cops, i espero cap dia explicar quelcom explicable, o com a mínim presentar-vos lo Pas del Miquel.

El Cavall i el Pas del Miquel

FARENA i PRADES

Farena

Totxanes allà a la Roca del Gringol

MFP

Un dia vai poguer, després de llargues gestions tenir el plaer d'anar d'excursió amb una colla que conec del facebook. El recorregut fou massa aubac per poguerlo disfrutar al bo de l'hivern. I més començant a caminar a l'hora de dinar!!!

Roca del Gríngol i bassot per recullir l'aigua al rocam de la vora

Guiats per l'amo del Restaurant Brugent, vam fer un recorregut tot baixant pels Esclots, amb uns teixos magnífics, que sembla que ningú gaci cas, (ara que tothom sel's estima tant) i uns camins de bast maquíssims,per baixar al Brugent, per resseguirlo i pujar a Farena, on vam fer un espectacular dinar/berenar al ja anomenat restaurant. D'aquí, ja només ens calgué el frontal per tal de pujar a buscar els cotxes.

Vértex geodèsic

Tot i la duresa del recorregut, els ànims, la conya, i el bon humor en feren un dia extraorinari. Mil gràcies per acompanyar-vos. Valgui la foto de portada, la de Farena per il.lustrar esta sortida.

Pi recargolat a tocar de La Torre

I un altre dia amb un company, vam fer el tomb més típic i tòpic sortint de Prades, però no per això menys maco. I a més vam enganxar un dia radiant!!!!

Tossal de la Baltasana, 100cimsICC, sostre comarcal, i 1000.

Prades, ermites (passant per La Foradada), Coves del Perotis o del Pere Roig, Roca del Gríngol (on han trobat uns enterraments medievals), La Torre, Bosc de Roure Reboll, Prades.

Cova del Perotis

Una excursió realment inmensament plaentera.

Lo Picorondan

COVA SANADORA

Avui he rebut una lliçó del mestre de Camins oblidats. I a més, a l'indret més emblemàtic del país.

                                                              La immortal SIURANA!!!

Això sí, no hi vam fer cap al poble, quelcom a evitar un diumenge assoleiat.

Del recorregut us en diré ben poc, quatre línies, quatre apunts car no sé ben bé per on vam passar. Buenu, sí que ho sé: per totes les botges del terme, los camins  més emboscats i los vessants més esquerps.










De primer hem nat a vore l'Avenc del Mas de la Barba, utilitzat com a corral, i com amagatall durant la guerra. També, però molt més incert, encara que no impossible és que fos lo pas pel seu interior el que s'anomena el grau. Caldria anar amb einyes i més ganes per esbrinar-ho.

Avenc del Mas de la Barba

Dragonet (Tarentola Mauritànica)

Encabat i sense voler som al Barranc de La Gritella. En aquí i enlloc d'anar per la pista, feta fa uns anys per obtindre aigua i destrossar l'entorn, anem pel Camí del Carcaix, que està mínimament desembrossat tot i que finalment s'acava perdent. Pel dret, per marges i per antic caminois fem cap al Mas del Viletes, en una punta de cingle enlluernada de sol.

En aquí agarrem un bocí del camí de La Febró a Siurana, que ningú ja fa servir car hi ha una pistota que encara que revolta molt més, fa de més bon pasar.

A l'aiguabarreig del Quercaix i La Pedregosa fem un mos amb la remor de l'aigua i la protecció de les alteroses cingleres que clouen l'indret. Solitud.

Però lo bo s'acava ràpit. Agarrem lo caminoi que remunta lo Carcaix una mica, però de seguida el deixem per lo que puja per La Pedregosa en direcció al Pla del Marian. De primer s'intueix prou bé, però poc a poc se va diluïnt i només queda enpescarse-les per avançar enmig d'un vessant feréstec.

En una plaça, deixem lo camí del Pla de Marian i anem amunt per un fondal de vegetació més ufanosa. Visitem una balma  per agafar aire, vistes i forces abans de travessar lo Pas del Llop!!!

Pas del Llop

Són uns graonets que ajuden a pasar un estret, tot plegat un parell de metres una mica més dreturers. Jo no tinc feta la foto, li hauré de demanar al company. Lo topònim és de collita pròpia, car més enllà, del següent fondal, ne diuen lo Cau del Llop perquè els estadants del Mas de La Noguera diuen que hi havien vist amagar-se la bèstia.

Després del Pas només calen guanyar uns metres més i ja damunt del cinglet en un vessant rost però prou pla fruïr de la salvatgia del paratge. Només unes veus que mos fan ballar el cap, i que no contesten a les nostres preguntes ens distreuen de l'espectacle.

Cova de l'ESglésia

En aquí fem servir una carena que ens portarà prou còmodament al camí de Siurana a Prades, el que pasa per la vora de la Cova de l'Església. Per la carena però hem vist alguna fita i un parell de caminois que queden apuntats per a la pròxima. Sempre se torna a casa amb més deures dels que hom desitjaria. En fi, la Cova de l'Església es prou maca, llàstima que l'aigua ja no suï per la paret i el bassi sigui ple de pols. Descansem, comencem a anar una mica tocats. 

El glopet d'aigua a l'ombra ens cau prou bé com per aplegar totes les forces restants i buscar la Cova Sanadora, que segons me diu lo company, és més amunt i mira a llevant. Guanyem el cingle per uns graons picats a la roca (no tinc foto). I en aquí, ja amb més panoràmica intuïm on podria ser, i patapam!!!! Aquí la teniu: COVA SANADORA.

Cova Sanadora

No és ni de bon tros ni tan gran, ni tan maca, ni tan agraïda com la de més avall. Esta però guarda un secret... 

El sostre, ben fumat!! serveix de mural per uns dibuixos, uns noms i fins i tot alguna frase llarga d'uns artistes, o historiadors, o periodistes, o vàndals. 

El que sí que sembla és que fa dies que són fets o així m'ho imagino jo, o així ho vull creure. Jutgeu i dieu la vostra.

Un cop fetes unes fotografies horribles, com heu pogut comprovar, ja només quedava agafar la carena que ens portaria a la pista de Prades a Siurana, en el seu punt més alt, vora un Puntalot. I  en aquí ja si que ho deixem estar. Xino-xano pista avall fent-la petar.

Una lliçó que procuraré no oblidar mai, mil gràcies Camins Oblidats.

CATALUNYA

Del 22 de desembre al 22 de febrer, aproximadament, vai estar per casa. Me vai trobar amb gent del terreno que feia dies que no veia, i amb gent de fora que venia a vore el meu país, d'aquí el títol.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-bolet-de-fraguerau.html

Vai intentar ensenyar als de fora una petita part representativa del "meu" país, perque si volien entendre de com sóc, i el perquè parlo com parlo quan explico com és ca meua.

Amb la colla de les orquídies vam anar a pasturar un dia, la primera, una Ophrys Lupercalis

No sé si ho hauré fet bé, unes poques fotos perque opineu si voleu.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-mollo-puntaire.html

Montsant és allà on ens hi vam atasar més sovint.

Camí dels Fareus

Dugues noies de paisos més freds surpreses que a prop de BCN es pogués trobar neu i gel. Clot del Cirer.

Visitant Scaladei, La Morera, Cornudella, Sant Joan del Codolar.. amb el Montsant omnipresent

Sempre acavàbem el capvespre a Siurana

Foto d'Isabelle

Foto d'Ashlie, des del Castell, que mai havia entrat.

Foto d'Ashlie

Foto d'Ashlie

Una visita va coincidir amb la nevada de l'hivern, i vam anar a vore la neu i Prades i després ens vam acalentar amb tripa i fesòls a Cornudella.

Sant Antoni, camí de l'Abellera

La Foradada

D'excursió un dia pels andurrials més apamats per mi, tot visitant Gallicant, un dels indres dels quals he tingut més notícies i més diverses éssent fora.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/02/puig-de-gallicant.html

Amb lo Cisco també vam anar a escalar i amb lo Carreteret també, gairebé un miracle tot plegat, a fer dos de les vies més indispensables (al meu entendre) de les muntanyes que envoltent el Camp de Tarragona

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/03/la-cursetista-la-penya-roja.html

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lagulla-de-la-covallonga.html

Lo dia 1 de Gener, després d'uny d'absència ens vam atansar a La Mola, i també un altre dia a Flix.

Un dia vam anar a lo salvatge Oest, i és que me tiren més les terres aspres del Matarranya que l'industrialitzat pre-litoral català.

Sempre ve de gust trapassar el Pont de Vallderoures

I pujar a Les Roques de Benet per veure un munt deterreno i unes poques cabres.

Capra pyrenaica hispanica

I com no, Barcelona atracció turística pels defora, malson pels de casa.

Especial atenció al Barri Gòtic i a la Catedral, que és xula de debò...

L'altre catedral. Esta més impressionant per fora

la Casa de Les Punxes??

Salesians?? allà a la Rambla Aragó?

I també surprès del parc Güell, no pel conjun monumental que no vam visitar, si no per la seua situació, tant aprop del centru i amb bones vistes, me va agradar..

I també vam visitar un ratu als pelacanyes, sempre m'ha agradat l'entorn de la catedral de Tarragona.

I també té mar...

I també valgui la foto d'ací més avall per il.lustrar totes els altres tomets que hem fet sense màquina de fotografiar, especialment pels bars, tot esmorzant, xerrant, bebent...

Un minúscul cactus agraeix el bo de l'hivern per fer una floreta, al jardí casa ma iaia.

Gràcies a tots per estos dies tan macus.