diumenge, 22 de febrer de 2015

CATALUNYA


Del 22 de desembre al 22 de febrer, aproximadament, vai estar per casa. Me vai trobar amb gent del terreno que feia dies que no veia, i amb gent de fora que venia a vore el meu país, d'aquí el títol.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-bolet-de-fraguerau.html
Vai intentar ensenyar als de fora una petita part representativa del "meu" país, perque si volien entendre de com sóc, i el perquè parlo com parlo quan explico com és ca meua.

Amb la colla de les orquídies vam anar a pasturar un dia, la primera, una Ophrys Lupercalis
No sé si ho hauré fet bé, unes poques fotos perque opineu si voleu.
http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-mollo-puntaire.html
Montsant és allà on ens hi vam atasar més sovint.


Camí dels Fareus

Dugues noies de paisos més freds surpreses que a prop de BCN es pogués trobar neu i gel. Clot del Cirer.
Visitant Scaladei, La Morera, Cornudella, Sant Joan del Codolar.. amb el Montsant omnipresent


Sempre acavàbem el capvespre a Siurana




Foto d'Isabelle

Foto d'Ashlie, des del Castell, que mai havia entrat.



Foto d'Ashlie



Foto d'Ashlie
Una visita va coincidir amb la nevada de l'hivern, i vam anar a vore la neu i Prades i després ens vam acalentar amb tripa i fesòls a Cornudella.
Sant Antoni, camí de l'Abellera


La Foradada
D'excursió un dia pels andurrials més apamats per mi, tot visitant Gallicant, un dels indres dels quals he tingut més notícies i més diverses éssent fora.


http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/02/puig-de-gallicant.html
Amb lo Cisco també vam anar a escalar i amb lo Carreteret també, gairebé un miracle tot plegat, a fer dos de les vies més indispensables (al meu entendre) de les muntanyes que envoltent el Camp de Tarragona

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/03/la-cursetista-la-penya-roja.html


http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lagulla-de-la-covallonga.html
Lo dia 1 de Gener, després d'uny d'absència ens vam atansar a La Mola, i també un altre dia a Flix.

Un dia vam anar a lo salvatge Oest, i és que me tiren més les terres aspres del Matarranya que l'industrialitzat pre-litoral català.
Sempre ve de gust trapassar el Pont de Vallderoures


I pujar a Les Roques de Benet per veure un munt deterreno i unes poques cabres.


Capra pyrenaica hispanica




I com no, Barcelona atracció turística pels defora, malson pels de casa.

Especial atenció al Barri Gòtic i a la Catedral, que és xula de debò...



























L'altre catedral. Esta més impressionant per fora


la Casa de Les Punxes??


Salesians?? allà a la Rambla Aragó?
I també surprès del parc Güell, no pel conjun monumental que no vam visitar, si no per la seua situació, tant aprop del centru i amb bones vistes, me va agradar..
I també vam visitar un ratu als pelacanyes, sempre m'ha agradat l'entorn de la catedral de Tarragona.



I també té mar...

I també valgui la foto d'ací més avall per il.lustrar totes els altres tomets que hem fet sense màquina de fotografiar, especialment pels bars, tot esmorzant, xerrant, bebent...

Un minúscul cactus agraeix el bo de l'hivern per fer una floreta, al jardí casa ma iaia.
Gràcies a tots per estos dies tan macus.

dissabte, 14 de febrer de 2015

PUIG de GALLICANT

Puig de Gallicant fotografiat uns dies abans des del Grau del Tomaset
La Montse i lo Cisco me van dir d'anar a escalar cap allà a Arbolí. I els vai dir que sí.

Arbolí des dels Avencs del Blai
Però el dia se va aixecar una mica rúful, una mica ennuvolat, una mica ventós, una mica mandrós, aixins que vam convéncer lo Cisco de deixar lo de escalar per diumenge, que faria més bo. Aixins que els vai portar a fer un tumet pel terme d'Arbolí, que feia ja molts dies que no hi tombava quan era un dels meus indrets preferits, per raons de proximitat.

El tumet que me vingué al cap fou per estirar les cames, i poca cosa més. Arbolí, Els Avencs del Blai, Les Deveses, Camp de Vaques..

Però aquí sen's va ocórrer de pujar al Puig de Gallicant, que és 100 cims de la FEEC. És uns dels cims principals de La Serra de La Mussara, car és l'únic que té estructura cónica, i amb un mínim de 90 metres de desnivell respecte al seu coll d'accés més elevat, situat a llevant, anomenat Els Colls. I dominant encara més el Collet dels Colls i els Plans de Gallicant als que dóna nom, i senyoreja.

Gallicant
A més del seu perfil cónic, únic a La Serra de La Mussara, el fet d'alçar-se prou allunyat del altiplà dels Motllats el fa una referència indubtable en esta banda del muntanyam. Crec que en un llibre del Doctor Aguadé, vai llegir que al cim hi havia una pedra utilitzada a l'antigor per fer-hi sacrificis ancestrals. Jo tinc una de localitzada, però no sé si és a la qual se refereix lo Doctor Aguadé.
Noguera (Juglans Regia)

I a més de tot això sobrepassa per uns pocs metres la excepcional xifra del 1000 metres d'alçada respecte al mar i per això té una etiqueta especial anomenada 1000 en este blog, corresponent a les cotes de més de 1000 metres i a més prou significatives, de les Muntanyes de Prades i Serra de La Mussara. A Montsant també ho podria fer, però póguer més endavant...


Sant Pau
D'aquí avall a visitar l'enrunat de Gallicant, del qual havia sentit molta cosa de rehabilitació de cases, però no vai veure res d'especial. D'aquí a la Font dels Prats on han netejat una parada d'avellaners malalts, de camí cap al Maset del Nadal. D'aquí a Sant pau i avall que fa baixada, ja amb solet, per escarni de Lo Cisco.






Ophrys Lupercalis, fotografiada uns dies després.
Cerveseta de rigor i a dinar a casa. Un dia ben agradable, de retrobar llochs coneguts, amb companyia magnífica.

Arbolí des de Sant Pau



dimecres, 7 de gener de 2015

La CURSETISTA a LA PENYA ROJA

Retrobada amb lo Carreteret de Lleide. Ja fa uns anys que no coincidiem i avui, a la segona intentiva hem pujat a La Penya Roja, l'escola d'escalada més emblemàtica del Camp de Tarragona, i com no, la via escollida fou la més antiga de la paret, i posiblement del Camp, perquè així ens asseguràvem de no patir gens.

Amb lo Carreteret vam idear l'esperit d'escalada per a tontos que té continuitat real i comunicativa al blog del mateix nom, blog del qual ell és l'alma matter i treballador incansable.

Com que ell és un vertader bloggaire professional us enllaço l'entrada que ha fet ell.

Jo, per la meua part només dir que els parabolts que han col.locat a la via, al meu entendre, són del tot innecesssaris, i els dos primers de baix, a més, de dubtosa utilitat, però vaja m'han molestat menys del que me pensava... Encara que de debò, no entenc la finalitat de certs reequipaments, quelcom que després de molts anys anant a muntanya, i amb diferent tipus de personal, no sé per on agafar..

I que sempre fa goig pujar a un cim escalant, ni que sigui per una via lletja i plena de botges, i que lo cim no ho siga massa de cim, i que encara estigui més ple de botges, i que al company encara li agradin més les botges que a mi mateix.

Tot un plaer Carreteret.