Dos dies després de fer cap a vore lo Faig Pare, ens vam apropar a La Morera de Montsant. 
Fugíem d'un dia rúfol, fred i ventós que ens va aconsellar desistir de fer una cresteta. Així doncs bastant tard enfilem el camí que puja als graus del Montsant. La ruteta escollida és una clàssica curta i disfrutona. Barrots, cinglera i retorn per Carbassal i lo camí dels Fareus. Si voleu quelcom de esta ruta demaneu sense contemplacions.
Jo només destacar el sorprenent espectacle que ens tenia preparada la solana del Montsant. I és que vam enxampar els aurons (o bledes, si algú me pot explicar la diferència??? agraït) d'un roig incandescent espectacular- Fins i tot, jo, que sóc daltònic en vai disfrutar, 
perquè a més eren exemplars aïllats i molt ben formats que destacàven esplendorosament de la verdor de les altres espècies. Destacar sobretot el Racó dels Boixets, on uns quants escaladors desafiàven la verticalitat i el fred arrapats al gris conglomerat mentres a sota seu multitud d'aurons acalentaven la raconada.
perquè a més eren exemplars aïllats i molt ben formats que destacàven esplendorosament de la verdor de les altres espècies. Destacar sobretot el Racó dels Boixets, on uns quants escaladors desafiàven la verticalitat i el fred arrapats al gris conglomerat mentres a sota seu multitud d'aurons acalentaven la raconada.
Demano perdó al Montsant per les fotos que penjo i li don les gràcies per l'espectacle.
2 comentaris:
Hola Jerkout:
Me he enterado de tu blog, a través de tu comentario en el nuestro y... bien, es distinto, pero simpático y distraido de ver y leer, sin duda que se nota la gran afición senderista.
He tomado buena nota de alguna ruta tuya dels Montsant, que a buen seguro realizaremos.
Saludos, FELICES FIESTAS Y B.R.A.T.
Primer perdón por contestar a estas alturas. Deciros que jo sigo el vuestro atentamente. I ja sabeis, si necessitais cualquier cosa pa eso estamos.
Publica un comentari a l'entrada