dijous, 29 de novembre del 2012

La SERVERA del FRANXO

Dissabte passat vam anar al Port, en el marc d'una trobada d'un grup del face i també d'una "quedada" d'un foru. Feia una mica de peresa fer.hi cap tan aviat, i fou Chris, que se va aixecar a hores indecents per fer el dinar, la que finalment va empényer per anar.hi. Tot i així vam arribar tard, però vam tindre la sort que algú altre ho va fer més tard, i no vam quedar massa malament.
I com que a la excursió hi ha molt blocaire bastant més competent que un servidor us poso els enllaços (Vamos de Ruta) corresponents perquè gaudiu de les fotos i sapigueu amb exactitud què vam fer.
Fins a la Cova Benaixa (on no vai tindre collons de pujar als forats de dalt) vam anar plegats. En aquí Chris et moi ens vam separar per continuar quelcom que van començar una colla on hi havia Chris a finals de setembre. La excursió en qüestió la va ressenyar el company Joan.

En aquí, començo doncs el relat nostre. Vam anar junts fins a Coll de Pere (ICC) (no marcat en Piolet), on ells tiren avall per l'aubaga a trobar el Barranc de Cucons. Natres primer descartem el camí del catastre que d'aquí baixava fins a Mas de Franxo. És molt tapat, com ja van esbrinar els companys. Seguim doncs la carena a Ponent, per la banda sud, de vegetació més esclarissada. Trobem alguna fita dels companys, en posem alguna també.
Pins de les Fontetes de Santa Maria, ans coneguts per Pins del Fenassar
Tot vorejant la cota (940 segons ICC, 945 segons Piolet), anem guaitant, ja que hauríem d'intuïr el traç discontinu que surt al mapa Piolet i que salta del Barranc de Cucons al de Franxo. La búsqueda és infructuosa i cambiem d'estrategia. Sense haver reconegut pam a pam aquell vessant (i en referència al Mapa Piolet) no dubtem a dir.vos que la ratlla discontínua que del Barranc de Cucons salta al Barranc del Franxo, a l'Est de la Punta Cucons és un pèl agoserada per no dir altra cosa.
Carrer Ample
soledat
art llevantí
Ens situem (a ull) a la cota 900 de la carena Sud-Oest de la cota 940. D'allí marquem l'azimut 140º i comencem a davallar. El problema és que seguint el 140 a la bruixóla el bosc és de mal pasar. Així que anem més aviat al 110, més ample i menys dreturer. Arribem al caire de la rasa que baixa de Coll de Pere.

Pou del Maraco

En aquí el vessant és més dret i ens cal caminar més intel.ligentment. Un cinglet ens separa del fondo de la rasa. Així doncs, nem paral.lels al barranc, baixant de biaix, per una zona bastant espessa de matolls. Al cap de poc i sense voler som baix del cinglet en qüestió. Aquí la vegetació és alzinar madur per on se passa sense entrebancs. Sense voler fem cap a la llera del barranc que baixa de Coll de Pere.



Font de la Solsida
En aquí decidim seguir el traç que baixa per la esquerra hidrogràfica del barranc. Només portem unes passes i ens adonem que anem per un camí vell. Somriures. Poquetes passes més i veiem a l'altra banda del barranc el Mas de Franxo, i anem intuint enmig de la vegetació el camí que ens hi portarà. Alcem la veu, riem, estem contents, joiosos, exultants!!!

la troupe
Cova Benaixa
Baixem a creuar el barranc (meravellós) que baixa de Coll de Botana, i a l'altre banda deixem a esquerra el traç que puja tot seguint (creiem) l'antic camí que baixa de Coll de Pere. Anem a dretes pujant una mica i arribant de pla a l'era de Mas de Franxo, on amaguem tisores, tensió i alcem la vista per disfrutar de les últimes clarors al Port.










Servera del Franxo
D'aquí, ja sense història, xerrant per la pista, tranquilament, relaxadament, parant només a veure la magnífica Servera del Franxo, (ja amb poques fulles) la fabulosa Font de Franxo i plegant els rovellons que anem trobant al pas.

Font del Franxo

Arribem als cotxes a l'hora que els nostres companys d'excursió, i quedem per nar a fer un beure a Orta. Tot plegant un dia ben maco, si no fos que allí mateix, al bar, me vai assabentar que hi ha un recorregut interessant i emocionant pel Riu Sec que...


dissabte, 3 de novembre del 2012

El CAMÍ de LES PLANES. ressenya.


Ja vos he parlat altres vegades d'este camí. Però com que sóc pesaet us en torno a parlar. Aquí baix us posaré la descripció del recorregut de este camí, des de el Cementiri d'Arbolí fins el Pla de Vernet. La descripció és més feixuga de l'habitual, com el camí i evidentment com l'amo de este blog. Penjo a inet la ressenya esperant que algu la faci servir (difícilment) i que per sempre més suri al cyberespai.
0h00    CEMENTIRI D’ARBOLÍ750m De la porta estant se té una singular i sorprenent visió del cimal de la Mola de Colldejou.  Baixem a creuar la carretera i agarrem el camí carreter d’enfront. A la dreta tenim el fondal on hi ha la Font d’en Cama.

0h02    Bifurcació. Destriem el trencall de la dreta que és per anar al Mas d’en Cama.
0h04    Arribem a una parada boscosa. 729m  Aquí comença el ball. Deixem el rastre que marxa de pla i anem a la dreta pel traç  que segueix una antiquíssima pista. En un pi voreu una fletxa pintada que vos indicarà, de moment el bon camí. Esta pintura porta a unes vies d’escalada. A la parada de baix, i ja de pla destriem el viarany de la pintura que marxa a dretes i seguim de pla retombant al E/SE. El traç és perd.
0h05    Hem de baixar de biaix a creuar el barranc. Som al bosc de solà i ens podem situar perfectament.
A la dreta tenim el barranc que hem de creuar i enfront un pi caigut. El traç es fa més visible i passa per damunt la soca del pi caigut a la ventada del 24 de gener de 2009.
0h06    BARRANC de LES GUIXERES. 708m L’aigua ha fet aflorar la roca calcària i ens mostra la migradesa de sòl aprofitable de  la  muntanya. És el primer i més “cabalós” del tres barranquets a creuar.
Sempre resta humit i per tant perillós de travessar. Travessat lo barrancó, ara per l’altre vessant, més aubac, farem el contrari que a l’altra banda. Pujarem suau de biaix allunyant-nos del veïnatge del barranc. Anem al W. Guanyem un estrep rocallós, després un estret d’una pedra grossa i anem girant al SW i més planers.
0h08    El camí planeja (W/SW) i surt del bosc. El traç se desdibuixa en mig de la brolla.
0h09    Arribem a una pistota en vies d’extinció en el indret d’una brolla esclarissada. 725m Anem per esta pista a l’esquerra i  amunt.  Poc més de 100 passes i en una clariana amb pins jóvens hem d’estar atents.
0h10    731m A la dreta, una fita (esperem que hi sigui) ens diu quan hem de deixar la pista i entrar al bosc de caire solà. El bocí  que ara farem és dels més difícils perquè la traça més lògica a voltes està embardissada i cal pujar o baixar per tornar-la a recuperar al poc. La direcció primer és sud i anem gairebé de pla.
0h13    Anem a passar sota un pi jove horitzontal i comencem a baixar més decidits. De primer dos graons de pedra, per agafar una direcció S/SE. El camí se fa més clar. Passem entremig de dugues roques.
0h15    BARRANC d’en XOLES. 711mSegon barranquet, menys pregon i menys dificultós de travessar, però que si és humit  també  cal anar en compte. Creuat el barranc guanyem alçada al W/SW. Pocs metres enllà trobem restes de treballs forestals. Destriem el traç que va de pla i pugem una mena de traç atrotinat al W. Un pi ens impedeix seguir el traç, que un cop recuperat se fa més visible. Després el traç sembla una torrentera, tot girant a migjorn i passant vora dues alzines. Girem al SudEst quan ja intuïm la sortida del bosc.
únic bocí d'empedrat que resta en el camí
0h20    Clariana del bosc per on passa una pista, que ve de la cruïlla de la TV-7012 i la TV-7092. 743m Cal travessar la pista i la clariana en direcció SudEst. Passem entre una gran savina i tres pinets.
0h21    Una mica a la dreta de la direcció que portàvem i just ans d’entrar al bosc, dues fites ens assenyalen la continuació del Camí de Les Planes. Prenem este viarany prou fressat que s’endinsa al bosc (S/SW).
0h23    El traç se difumina. Som en una carena poc definida. A l’esquerra intuïm un fondal. Prenem com a referència la carena i la seguim al SW. Fites insuficients per travessar un bosc ple restes de ventades, nevades i forestals. Anem planers, intentant veure fites. No hem de prendre cap traç ni a esquerra ni a dreta.
0h25    Decantem una mica per la banda de migjorn, i comencem a baixar suau, revoltant al SW.
0h26    Passem vora dues savines prou esveltes i ja baixem decidits al Sud, sense traç, fent fil.ligranes. Saltem un pi, fem uns metres a la dreta, després uns metres recte avall, per definitivament anar a la dreta i saltar a la pista. No hem de baixar al barranc, hi ha un berderal de cuidado.
0h28    Pista molt atrotinada que per la dreta mor. 720m La seguim per l’esquerra i amunt. De seguida passem el tercer  barrancó,  que més avall s’anomenarà de l’Esquelet. Destriem un traç molt vistent a l’esquerra.
0h32    Trifurcació de pistes. 734m Destriem les dues de la dreta. La que marxa al W/NW en suau baixada porta a Mas de Gallarí. Seguim per la de l’esquerra obviant els diferents viaranys de boletaires i aficionats botànics.



0h37    PLA de VERNET739m Gran extensió plana que s’estén més enllà de la carretera (antiga carrerada),  i que serva encara sembrats en explotació. L’alzina de Vernet és més enllà, capa llevant, i té un tronc badat de singular silueta. A l’altra banda de la carretera, una altra alzina de més grans proporcions però sense la vistositat que la seua germana. A ponent, l’emboscat Puig de Mas d’en Vinyes, al Nord presideix el Montsant, mentres cap a migjorn destaquen les siluetes successives de les serres que tanquen per Ponent el Camp de Tarragona. La plana la veurem si ens atansem al cingle, una mica lluny, però espectacular.