de NEU i FLORS

                                                         
I per acabar estes entrades hivernals, un parell d'apunts meteorològics i tres floretes per donar color.

Barlia (Himantoglossum robertianum)

Unes fotos casualment prou hivernals doncs un dia que havia quedat amb lo Cisco per preparar una Dufour, mos va sorprendre una nevadeta només guaitar al dematí per la finestra. Hi férem cap igual. Només que primer vam nar a esmorçar a Mont-ral tot deixant que les carreteres i el cel se netegessin una miqueta.

Amb la panxa plena i un bon solet vam fer el recorregut al voltant de La Mussara. Paradoxalment el recorregut passava pel Mas del Pou, on encara queden vestigis del pou de gel, i de les construccions annexes. Tot semienrunat, testimoni d'èpoques més fredes.

La excursió fou totalment embellida per la blancor de la neu. Neu que lluiia amagant el rocam, encatifant els erms, a dins la boscúria i fins i tot també hores després abellia el sofert brancatge de pins i alzines.

Nevadeta que no fou pretesament anunciada per la televisió pública catalana, i que a Montsant i va tocar menys que als Motllats.

Lupercalia (Ophrys lupercalis)

Un altre dia amb l'Hilari vam nar a fer un volt, i vam aprofitar per fer un parell d'orquídies i un narcisset lluent.

Almesquí (Narcissus assoanus)

I justament, lo dia que emigrava cap al Nord, cap a terres suposadament més fredes, les primeres clarors ens tornen a enlluernar amb el blanc de Les Pinedes. Una nevada més maqueta que la abans esmentada, a cota més baixa, i que deixà lo Montsant ben blanc.

Montsant

Com no podia ser d'unaltre manera, vam apretar per poguer disfrutar de esta petita meravella que és la neu a les nostres muntanyes. Hagués sigut molt trist no fer-ho ans d'enlairar-se'n.

HIVERN 2017

Montral i la Vall del Brugent amb inversió tèrmica des de la Coroneta

Amb esta i les properes entrades voldria recuperar la memòria d'este hivern. Pensava haver perdut totes les fotografies, però per sort, a la màquina encara hi havien emmagatzemades les d'enguany. Així que ara ve un tastet dels volts de este hivern.

Efectes de la boira gebradora a les Aubagues de Siurana

El dia 1 de Gener, després de molts anys de pujar a La Mola de Colldejou, este any, dormint a Montral, al Musté-Recasens, se'm va fer impossible. I póguer havia de ser així. Després de molts anys, més de deu, calia canviar, o bé reformular els costums, o simplement abandonar-los.

Calgué abandonar també, amb certa recança unes velles companyes de tresc, ja massa atrotinades per poderles disfutar. Gràcies per tots estos anys.

Agraeixo públicament a tots aquells que m'han acompanyat allà dalt a La Mola tots estos anys.

Especialment a en Jordi Mariné, el veritable artífex de que jo, fos quina fos la meva peripècia nocturna durant la vetlla, el dia 1 fos allà dalt, a les onze en punt com un clau. Compromís on no van calguer ni mediadors, ni contractes, ni signar devant notari, ni tan sols, i això tampoc calgué fer-ho, a través d'una roda de premsa. Només unes poques paraules trencades i una desequilibrada encaixada de mans a causa també del fort serè, allà a la Punta, foren suficients perque any rere any ens trobéssim al punt i hora prevista.


Jordi, moltes gràcies per la teua empenta i determinació. Un plaer haver compartit amb tú i tota la colla un dia tan bonic any rere any.

El barranc de l'Estopinyà i Siurana

Va ser tot un luxe aixecarme el dia 1 dalt a Montral, (moltes gràcies Pere!!!!) i a més en un dia fantàstic, on la Vall del Brugent era amagada sota la boira. I és que este hivern no ha fet massa de vent, ni masses dies. I això és tot un regal a Alforja, ja que no fa mandra sortir al carrer, i de tant en tant, quan venia una mica de sereret, este empenyia la boira per amunt i la feia vessar espectacularment.

Quan s'aixeca el seré, fa saltar la boira del Siurana al Camp pels cingles d'Arbolí

També vam trescar bastant per allà l'embassament del Riu Siurana, on la seca havia deixat al descobert molt de terreno normalment anegat, i calia doncs aprofitar per fer-se una petita ideia de com éren aquells verals abans de la construcció de la presa.

Camí de Cornudella a Arbolí al creuar el Barranc de l'Argentera

Un d'estos trescs va ser amb l'incansable company Rafel de Camins oblidats.  Un dia ben aprofitat per les Aubagues, on vam poguer resseguir un bell camí i alguna carena. Gràcies!!

MONTSANT, en cotxe, amb neu, de lluny

en cotxe

amb neu

Clot del Cirer

de lluny 

Resum ràpid de tres sortides.

Una, fent lo tomb en cotxe al voltant, tot parant en alguns indrets.

En molt pocs, car cada pocs quilòmetres, hauries d'aturar-te per fer una caminadeta i vore alguna de totes estes meravelles que conté. I això encara només veient els encontorns, sense entrar al massís, que això requereix anys i panys, i de mai acabar..

l'Oliver Gros, Ulldemolins

A Ulldemolins férem la caminada més llarga, tot visitant Santa Magdalena, Sant Antoni i tornant per la Obaga del Misses.

Com que no feia gaire bon dia, ens vam entretindre prou dinant, i no gaire als miradors de la Carretera de la Granadella.

Tampoc vam anar al Embassament de Margalef, i si tombar un poc pel Barranc de Sant Salvador i la seua ermita.

Després, unes poques gotes ens feren desistir de gaire cosa més i només vam parar al Pont Vell, camí de Cabacés, i ja de nit a la Cartoixa d'Escaladei.

Unaltre dia anàrem a tastar la neu caiguda lo 26 i 27 de febrer. Ha sigut un hivern molt tebi, moltíssim, però tot i així, com acostuma fer els últims anys, sempre acaba caient una nevadeta maca. El mes de març, sens dubte, ha sigut lo mes més rigurós de l'hivern, i l'abril ha encetat amb una aigua molt maca que alleugera una mica la sequera que patim. La foto de més avall don constància del caigut a Les Pinedes.

A Montsant, hi vam anar en dilluns, quan lo seré i la farum consumidora de neu a prop de les ciutats havien desaparegut.

El Racó dels Boixets

Recorregut típic: La Morera, Barrots, La Serra, Clot del Cirer, Sanfores, La Morera . 

I avui començo una nova llista amb la etiqueta 1000M, comptant fent tots els cims de més de 1000 metres, dels prou remarcables que hi ha a Montsant. Tasca, que com lus de les Muntanyes de Prades, no podré finalitzar mai sense gps.

Piló dels senyalets, primer 1000M, vértex geodèsic

I un dia, vai pujar a La Figuera amb una companya bloggaire. 

A La Figuera només hi havia pujat un cami, en bicicleta, i de nit. Altres temps. Vai pensar en enllaçar els pobles de Cabacés, La Figuera, i La Vilella Baixa. Però l'Àngels, amb molt bon criteri, va pensar que seria molt llarga, ja que anàvem a dinar a casa. Així que la vai escurçar, per sort, perquè fins i tot re-escurçant-la, vam fer una mica tard!!!!!

Possibles colomars al Carrer Colomés

Campanar de Sant Martí

Vam anar guiats per un mapa fet a casa, per la intuició i per un dia radiant. 

Els camins, tots antics traçats, i viaranys amples foren molt còmodes, (tret dels trossos xafats per les motos, és clar) d'anar xerrant, i fer fotos, sobretot de Lupercalies. I de plegar farigola ans d'hora.

Camí de La Vilella

Camí de les Aubagues

 Bons moments

CATALUNYA

Del 22 de desembre al 22 de febrer, aproximadament, vai estar per casa. Me vai trobar amb gent del terreno que feia dies que no veia, i amb gent de fora que venia a vore el meu país, d'aquí el títol.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-bolet-de-fraguerau.html

Vai intentar ensenyar als de fora una petita part representativa del "meu" país, perque si volien entendre de com sóc, i el perquè parlo com parlo quan explico com és ca meua.

Amb la colla de les orquídies vam anar a pasturar un dia, la primera, una Ophrys Lupercalis

No sé si ho hauré fet bé, unes poques fotos perque opineu si voleu.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-mollo-puntaire.html

Montsant és allà on ens hi vam atasar més sovint.

Camí dels Fareus

Dugues noies de paisos més freds surpreses que a prop de BCN es pogués trobar neu i gel. Clot del Cirer.

Visitant Scaladei, La Morera, Cornudella, Sant Joan del Codolar.. amb el Montsant omnipresent

Sempre acavàbem el capvespre a Siurana

Foto d'Isabelle

Foto d'Ashlie, des del Castell, que mai havia entrat.

Foto d'Ashlie

Foto d'Ashlie

Una visita va coincidir amb la nevada de l'hivern, i vam anar a vore la neu i Prades i després ens vam acalentar amb tripa i fesòls a Cornudella.

Sant Antoni, camí de l'Abellera

La Foradada

D'excursió un dia pels andurrials més apamats per mi, tot visitant Gallicant, un dels indres dels quals he tingut més notícies i més diverses éssent fora.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/02/puig-de-gallicant.html

Amb lo Cisco també vam anar a escalar i amb lo Carreteret també, gairebé un miracle tot plegat, a fer dos de les vies més indispensables (al meu entendre) de les muntanyes que envoltent el Camp de Tarragona

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/03/la-cursetista-la-penya-roja.html

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lagulla-de-la-covallonga.html

Lo dia 1 de Gener, després d'uny d'absència ens vam atansar a La Mola, i també un altre dia a Flix.

Un dia vam anar a lo salvatge Oest, i és que me tiren més les terres aspres del Matarranya que l'industrialitzat pre-litoral català.

Sempre ve de gust trapassar el Pont de Vallderoures

I pujar a Les Roques de Benet per veure un munt deterreno i unes poques cabres.

Capra pyrenaica hispanica

I com no, Barcelona atracció turística pels defora, malson pels de casa.

Especial atenció al Barri Gòtic i a la Catedral, que és xula de debò...

L'altre catedral. Esta més impressionant per fora

la Casa de Les Punxes??

Salesians?? allà a la Rambla Aragó?

I també surprès del parc Güell, no pel conjun monumental que no vam visitar, si no per la seua situació, tant aprop del centru i amb bones vistes, me va agradar..

I també vam visitar un ratu als pelacanyes, sempre m'ha agradat l'entorn de la catedral de Tarragona.

I també té mar...

I també valgui la foto d'ací més avall per il.lustrar totes els altres tomets que hem fet sense màquina de fotografiar, especialment pels bars, tot esmorzant, xerrant, bebent...

Un minúscul cactus agraeix el bo de l'hivern per fer una floreta, al jardí casa ma iaia.

Gràcies a tots per estos dies tan macus.