diumenge, 25 de juliol de 2010

CALAIXOS de l'ARNELDO

Volíem nar a Orta, a rematar el Serrall de Sant Antoni, a la muntanya de Santa Bàrbara. Aquí podeu veure el que vam fer l'altre vegada.

http://escaladaperatontos.blogspot.com/2010/04/horta-de-sant-joan-escalant-envoltats.html

Ens va quedar de fer últim tram desde la ermita de Sant Antoni i a guanyar la cresta, però ahir buscant la ressenya, no la vai trobar. I com que avui anava de rematades finalment vam nar a la Cova de l'Heura, o així n'havia jo sentit a parlar, encara que a l'icc hi diu Cova de l'Abefé, i allà in situ, a l'entrada més al nord, hi ha una pintura que hi diu Cova dels Calaixos. De moment li dic Cova de l'Heura, encara que el que més abunden són els grèvols. Finalment, després d'indagar hem trobat que el topònim local hi diu Calaixos de l'Arneldo. I que la Cova de l'Home Fe (no Abefé) li diuen a un forat, no sé quin dels molts que hi ha.
Doncs bé hi hem deixat el cotxe dalt de les antenes per estalviar.nos una bona suada i hem nat a visitar el laberint amb tota la ferralla. Tota!!!! No!!!! Nus hem deixat els frontals, si s'ha de ser ruc....

Però bé encara ho hem pogut salvar amb els mòbils i fent una variant. I encara hem obert uns metres per sortir del laberint grimpant!!!!
Quan ho tingui tot apamat ja us ho posaré, ni que siga lo link. Ara només dir.vos que la calor no és excusa per nar a fer un tomb per ahí. Avui dins la cova a les dotze estàvem la mar de frescos, i que si deixeu el cotxe dalt, ni cinc minuts.

Per arribar.hi heu de pujar a La Serra la Llena, damunt de Vilanova de Prades, vessant prioratina, o del Vilosell vessant garriguenca. Si pujeu de Vilanova, més còmode, només heu d'agafar un PR que surt a la vora de l'església i que s'enfila intel.ligentment pel coster assolellat. Passareu vora la Cova de les Bigues on s'han fet troballes prehistòriques i guanyareu la carena. A l'esquerra, un munt de ferralla. A la dreta la Punta Curull, amb l'estandart català. I recte al Nord seguint pintura en cinc minuts arribareu a la cova. Què no és res més que una llarga diaclasa, plena d'escletxes i racons i raconets, això sí tots a cel obert. Hi podreu pasar ben bé un parell d'hores ben divertides intentant arribar a totes les raconades i aprenent contorsionisme. Si aneu en colla us ho passareu pipa.

Hem deixat el cent.cims per unaltra dia, quan fem la excursió completa desde Sant Miquel de la Tosca. I que avui a Vilanova es celebrava una prova del campionat mundial de biketrial 2010. Bastant espectacular que una prova de esta magnitud es celebri en este poblet poc conegut de les nostres muntanyes, i espectacular de debò el que fan estos nois.

I m'he assabentat que la selecció catalana de este esport competeix normalment amb tots els ets i uts, enfrontant.se a les d'altres països, inclosos Espanya. Aquests nois van dominar la prova, fent un gran paper, enhorabona!!!!!!! I de pas suspendre els esportistes nascuts a Catalunya que defensen l'escut d'Espanya. No hi ha excusa que valgui.............
video

dissabte, 24 de juliol de 2010

L'ESTIU RESPIRA

I és que aqueta entradeta de vent de nord ens ha deixat un parell de dies agradables. Temperatura alta (no massa), humitat baixa (un veritable bé de Déu), i un airet fresquet que aprofitem per ventilar la casa i retrobar.nos amb el cobrellit, que ja teníem abandonat.
I també hem aprofitat per fer una mica d'exercici físic. Ahir, pujar a la Mola de Colldejou aprofitant la Magí Alegre a la Roca del Llamp, de la qual en pic lo company tingui feta l'entrada us posaré el link. I avui bicicleta, fent més aviat carretera, i és que Le Tour, i no sé perquè emociona bastant. De totes maneres hem intentat seguir el camí vell de Cornudella a Alforja, però pels voltants de la finca de Mas de Regiments, l'hem trobat totalment estroncat per una plantació d'avellaners. Potser m'he equivocat, o algú s'ha expropiat un bocí de camí amb dos milers d'anys d'història. De tornada hem pujat a Arbolí des de "lo pantanu" de Siurana. Pos déu n'hi do, no m'hagués nat malament unaltre cor, una garrafa d'oxígen i el motoret del Cancellara. Res una matinal agradable per fer gana per esmorçar i unes vistes magnífiques. Llàstima que he agafat el costum de no pendre la màquina de fotografiar en bicicleta. I res a vore si demà ens aixequem d'hora i aprofitem esta refrescada.

I res prometido és deuda. Aquí teniu l'enllaç de l'escalada a la Magí Alegre a la Roca del Llamp. Cingles Nord de la Mola de Colldejou.

http://escaladaperatontos.blogspot.com/2010/07/una-classica-oblidada-la-mola-del-coll.html

dimarts, 20 de juliol de 2010

CASAMANYA i ALT del GRIU

Este finde passat vam pujar a Andorra a dormir a la fresca. L'excusa va ser fer 100 cims. Vés per on la collonada dels 100 cims té una utilitat. Els cims escollits dels que hi han van ser els del títol. Dos pics que per la seva via normal són dels que pots anar amb les mans a la butxaca i si el ritme és fluix, xiular la cançó de dos homes i un destí, amb Paul Newman i Robert Redford, a vore si la trobo per inet. Trobada!!! Vet aquí l'escena en qüestió, deliciosa, amb la cançó que s'ha de xiular:

http://www.youtube.com/watch?v=P_5l6rIUu4A&NR=1&feature=fvwp

La película és del 69, deGeorge Roy Hill, i és deia orginalment Butch Cassidy & the Sundance Kid.

Seré breu. Divendres a la tarda sortim cap amunt, creuem Catalunya a 35 graus a la ombra i nem a fer vivac a Coll d'Ordino. Bonic coll entre Ordino i Canillo que ens rep amb una gran tronada, però de poca aigua i una plaga infesta de mosques gruixudes, pesades i repugnants. Sort que passada la tempesta una mica d'airet ens deixa un final de dia espectacular i les mosques més tranquiles, per poder sopar amb tranquilitat. Al dematí ens aixequem prou d'hora i agafem el senderó hipersenyalitzat, hipertrillat e hiperfàcil que puja al Casamanya per la carena que neix del mateix coll. Boira espesa fins a cim, 2 hores. Allí trobem un noi que ha sortit ans que natros i que ja marxa carena enllà. Aprofitem per menjar mentres lo sol esvaeix les boires i ens deixa veure l'extens panorama desde el Casamanya Sud. Com que no sabem quin és el 100cims oficial anem a fer el Nord, 2752m, 12 metres més alt que el Casamanya Sud. Obviem el pic del Mig i descendim per la vall que es forma entre la carena que és desprèn d'aquet últim i la que hem pujat. Per prats i restes de traça arribem a la carretera, devant d'un pàrquing habilitat i ja en deu minuts som a Coll d'Ordino, on s'està celebrant una cursa ciclista de carretera.

Apreta el sol i nem a Encamp, i pujem la carretera que puja als Cortals d'Encamp. De camí hi ha un edifici nou en forma d'ermita gens bonic, a uns metres de l'antiga ermita de Sant Jaume. Aprofitem a la seua vora l'ombra d'un pi per dinar i fer migdiada.

Més enllà de les 3 de la tarda preparem les motxiles i agafem a dos quarts de 4 lo camí que puja al refugi d'Ensangents. Camí ben trillat i ben senyalitzat a les cruïlles que en una hora i mitja et deixa al refu. El refu està en un lloc un pèl tancat, amb un torrent i una font a la vora. Envoltat de torberes, sembrats d'orquídees i floretes de totes menes. Això en principi podria ser bonic però acompanyant tots aquests elements hi ha una veritable invasió de mosquits, mosques i d'altres insectes a més de no poder caminar pel voltant sense mullar.se els peus. Hi trobem dues parelles joves de pescadors que ocupen el dormitori gran, de 12 places i natros ocupem el petit de tres places. El refu està acondicionat amb lliteres, estufa, lloc per cuinar, taules i bancs, pala per treure neu, serra (la vai xafar) i mall per tallar llenya.... i tot plegat una mica desordenat i brutot de la gent que va deixant coses per qui i per llà. A quarts de 6 ens truca el company Joan que surt de Reus i que ens ve a veure, tot plegat molt justet. Sopem i preparem lo llit tot esperant que arribi el company. I arriba a les fosques!!!! Bé ja podem dormitr tranquils. Diumenge ens aixequem relativament aviat tot i que no espavilem gaire a sortir. Quan ho fem, pujem al llac més gran, una mica perdedor, sobretot si és vol nar de nit i des d'allí ja veiem Collada Entinyola, que anem a buscar, retombant el llac per l'esquerra i ja per camí més fressat arribem a la Collada. Sen's obre un magnífic panorama. Continuem per la carena, entre herba i rocam, però de pujada suau . Arribem a cim quan comença a tocar el sol. Alt del griu, 2876. 1hora 15minuts desde el refu. Àmplia visió de la majoria de pics andorrans. Hi ha un check point (control de pas) del camí de l'Òssa. Unaltre producte turístic. Continuem per la carena, anant a buscar les Collades Baixes d'Emportona. La cresta és accidentada i evitem les dificultats caient a un costat o a l'altre. Com que no és massa divertit en una d'estes que caiem cap a la banda d'Ensangents no retornem a la cresta i continuem de biaix, perdent alçada a poc a poc. Trobem una colla d'homes que pujen al recte, crec que nem pel camí de l'Òssa ans esmentada. Al final pel vessant de fort pendent però sense dificultat arribem a l'herba i retombant per l'esquerra dels refugis retrobem el senderó que ens porta al refu. Esmorzem, repleguem trastos i per avall. A les dotze al cotxe. El reste del dia el passem fent les típiques coses que es fan a Andorra, tot evitant de pas conduir a les hores de màxima insolació. A quarts de 8 a casa.

He intentat ser el més breu possible, però si algú vol més detalls de les excursions només cal que demani. Assumptes concrets si us plau. Són excursions poc reeixides on el més interesant és l'aspecte botànic i faunístic, sobretot pujant a Ensangents, on la varietat de flors és espectacular, així com dels artròpodes associats. I les vistes, si el dia acompanya.

dimecres, 14 de juliol de 2010

AGULLA MALEÏDA DE SIURANA

Avui hem pujat a Siurana a escalar, a l'agulla maleïda de Siurana, una penya arrampada al cingle ombrívol que dona a la barranc. I hem tornat perquè diumenge amb Chris vam haver de deixar una baga per poder baixar. Ara hem acabat de fer la feina d'algú que va posar un solitari parabolt. Hi hem deixat un cordino ben gruixut i un moscata de seguretat. Ara rappelar i recuperar cordes és fàcil i segur.
De ben segur a aquesta agulla no hi pujarà ningú en molts anys però....

i per cert, aquí teniu el link per poder veure com és aquesta agulla:

http://escaladaperatontos.blogspot.com/2010/07/agulla-maleida-de-siurana.html

I la foto és de Siuranella, desde el cim de l'agulla.

dissabte, 10 de juliol de 2010

LA MUSSARA EN BICICLETA

Després d'uns dies autoexcusant-me rera els compromisos, sopars i reunions que tenia avui he fet exercici físic. I la única manera que he trobat de no morir de calor ha sigut pujar a La Mussara en bicicleta.
Ans de les 7 ja pedalavem, Chris i jo. De la pujada a La Mussara, potser el nom més apropiat seria Coll de les Llebres, només us diré pels que no hagueu pujat i us fa mandra que és fàcil. Fàcil, si no teniu pressa, amb la btt tal com nàvem natros no patireu gens. La primera part és més exigent, però la segona, una mica més enllà de la Font del Llop convida a "baixar pinyons", inclús a pujar de plat!!!!!!!!! Ma penso que aquet terme de "baixar pinyons" té pinta de incorrectíssim. Doncs bé un cop arribats a dalt, ma penso que hem trigat poc més d'una hora desde Vilaplana, hem nat a veure el pou de gel del Mas del Pou, i després a seure vora el cingle de Les Airasses una bona estona. Hem comprobat que han ficat una porta metàl.lica per entrar a l'esglèsia de Sant Salvador, i que aquesta ja està xafada. Sense comentaris. Després hem nat fins a Les Pinedes, Castillejos per la majoria, i hem agafat la pista, la de la dreta que baixa cap al camí dels Masos. Encara que està en bones condicions, hi ha algun tram lleig que et deixa un regust desagradable. Després hem tornat a sortir vora a la carretera vora el Mas del Sord i ja d'aquí fins el Coll d'Alforja i baixada pel camí vell. La primera part està prou atrotinat, però de seguida es nota que hi ha passat la màquina, de totes maneres la màxima dificultat és, com sempre, la travessa de sorra profunda on és fàcil perdre el control de la roda del davant. I res a dos quarts d'onze ja aparcàvem la bicicleta al garatx. Després d'una dutxa ens hem fet uns fèsols amb cansalada i ou ferrat i com uns senyors!!!!!! I res dos apunts més.

Que pels voltants de La Mussara i les Pinedes he vist banderoles com les que vai veure a Farena fa poc http://troussejant.blogspot.com/2010/05/curses-de-gorrins.html
i que no he sapigut veure de que eren, però espero que les treguin aviat perquè fa molt mal a la vista. No portava càmara i per tant aquesta entrada no tindrà foto, no per res, si no per droperia.

I que es veu que la mani de BCN ha sigut tot un èxit, me n'alegro pels que hi han nat, espero que els hi quedi un bon record i que no el perdin mai, perquè espero equivoca'm però em penso que el que el futur polític del nostre país serà trist i lamentable, a no ser que els nostres polítics actuals canvïin de país.........