diumenge, 22 de juliol de 2012

El BUST del BALETA

Els dos nois a la qual la sua salut els ha permés pujar avui, 51 anys després.
La Cova del Baleta és molt famosa a Alforja. I incomprensiblement en lloc més del món. És una balma al roig, a tocar de La Carrerada i encarada a migjorn. Bona vista i però res de l'altre món. I és però tan famosa  perquè a la tardor de l'any 61, lo Josep Fusté i una colla de brivalls hi van col.locar un bust en memòria del Pastor Baleta, famós per les seues prediccions meteorològiques i mort en les nevades del 32. Nevades que ell mateix havia anunciat juntament amb la seua mort. Excés de profesionalitat?
antic suport sense cap
I vet aquí, que després de la destrossa del pessebre al Mirador fet per l'artista local Pep Taca, i veient que el Bust del Baleta tenia ja alguna destrossa se procedí abans de que fos massa tard, a retirar l'obra d'art (també  obra del Pep Taca) per la seua restauració. Finalment després de moltíssim de temps el Bust del Baleta ha tornat al seu puestu este matí.
Gravats, al meu parer mitjavals
Bé, no pas l'original, una còpia feta pel Pep Àvila. L'original ha sigut cedit pels hereus del artista a l'Ateneu, que l'ha restaurat i ocuparà un espai preferencial al vestíbul. A més, durant unes quantes setmanes hi ha una exposició fotogràfica on podeu veure fotos preses l'any 61, fetes per l'Hilari Aragonès. El pare del qui a vegaes surt per este blog.  Ahir al vespre s'inaugurà l'exposició amb l'especial protagonisme dels 6 nois que fa 51 anys vam pujar amb el Fusté (mort també ja fa uns anys en una nevada). Un moment prou entranyable on un d'aquells nois va llegir la crònica d'aquells fets on destaca que als dies posteriors foren amonestats verbalment per haver fet un acte públic de més de cinc persones sense l'autorització del Governador Civil. Éren altres temps, temps de l'avi cisquet.

I res, que este matí una bona colla hem pujat i hem col.locat el bust, esmorçar i per avall. No hem tingut massa calor, ja que bufava sereret. Sento no tindre fotos del divendres quan vàrem pujar a col.locar el suport, i tampoc de l'acte de dissabte, una pena per què fou molt xulu.
I nant passant l'estiu com bonament se pot, tot esperant que passi quelcom d'especial o com a mínim que arribi el fred.

dimarts, 17 de juliol de 2012

FONT del CAMA

És sota el Cementiri d'Arbolí, en el primer barranquet quan preneu el Camí de Les Planes. Per cert, que este camí ara està relativament fitat. És doncs el moment, si es que us ve de gust, d'anar.lo a vore, ans de que els cabirols, els tocinus i els caçadors les amaguin.

A la Font arribareu preferentment des de sota, des dels antics conreus. Alguna gavarrera molesta però poca cosa. La Font amb la bassa adjacent és maca, i raja!!  Dóna gust trobar-se fontinyols en perfecte funcionament.
Conreus avall, cara a ponent i a tocar de la espessor de pins trobareu una modesta construcció que tot aprofitant el pedregam d'artigar se bastí per aplegar arnes. 

I ja n'hi ha prou, que és estiu, però me vai trobar amb lo Cisco i la Montse que aven a escalar a un sector relativament nou, on normalment s'hi fa boúlder. Hi han però unes poques vies que malauradament no són per mi. El sector no sé com se diu, però és poc més enllà  de La Font del Moro, nant cap a les Escales del Susagno. És un sector ventós i on toca el sol per la tarda, més d'estiu que d'hivern, ja que fou diumenge passat que en màniga curta te pelaves de fred.









I també dir un parell de coses. Una de trista, però és llei de vida i ahir lo Mestre Jon Lord ens va deixar. Vet aquí un enllaç on podreu comprobar la sua vàlua com a compositor més enllà de pertányer a una de les bandes pioneres del rock dur i tindre dintre al seu curriculum veritables himnes de tots els temps.

I ara us deixo amb  tres pollastres, robats del Màrius, que me fa perdre bastant de ratu últimament.

Àligues Pescadores


divendres, 6 de juliol de 2012

SANT PAU d'ARBOLÍ


  
A l'hivern, hom té costum de quan camina pel terme d'Arbolí, d'aparcar al mateix poble, en canvi a l'estiu, i si la intenció és nar a vore lo Gorg o el Siurana és molt aconsellable aparacar a Sant Pau. Hi ha un aparcament habilitat i una font. A més reduïm el desnivell en més de 250 metres (acumulat) pel solà del poble, quelcom que a l'estiu s'ha d'evitar.
















I això és el que férem dimecres de dematí, no massa tampoc, amb lo Joan Ramon. Vàrem anar a banyarnos al Gorguet. La excursió que fèrem és la que jo anomeno clàssica d'estiu. Sant Pau, Maset de Nadal (on podeu trobar un personatge singular), Font dels Plans, (on no raja per on sempre ho ha fet?????), Gallicant, Pi dels Prats, Torre dels Moros o del Manuel, Riu del Gorg, Gorg, (amb poca aigua) i finalment Gorguet on ens vam banyar en una aigua fresqueta i bruta, pot ser per les últimes pluges. La tornada passant per la Cova Tosca, ens va fer arribar un pèl tard a casa, en un dia xafogós i desagradable, però bé, és estiu, què hi farem!!!

dimecres, 4 de juliol de 2012

L'ARENY

Dissabte al vespre, les cendres de l'incendi d'Andilla arribàren al Camp. Hi hagué un sol de color de sang. Vet aquí este blog que explica uns fets que pàsarem ja fa una colla de dies, i que són molt interesants.    

Ahir havíem d'anar d'excursió, però l'aiguat no ens deixà sortir del cotxe. Aigua a dojo. A Arbolí, on érem, molta, ja que la negror resseguia la Serra Travessera i continuava cap a Siurana, La Gritella i Prades, en la divisòria del Camp i el Priorat. Allà on xocàven el serè que va fer tota la matinada i la exagerada calentor acumulada durant la setmana a la plana del Camp. Una refrescada important, no anunciada i veritablement providencial. Això ens deixarà com a mínim 15 dies de respir, que per ser estiu ja és molt!!! I és que ahir al vespre, tot fent un tomet la gent que et trobaves estava molt contenta: 24 litres!!!, 25 litres!!!, osmi quin dia d'encetar el juliol!!! quina aigua més bona!!! Això a Alforja, ja ho dic, per la crestes conteu-hi vora 50!!!
Escales picades a la Roca tot pujant a la Roca del Migdia
I avui hem fet un tomet amb lo Joan Ramon, que ara feia bastant dies que no mos veiem. S'estarà per qui uns dies, així que hem quedat per pegar un volt. Hem nat a la muntanya de L'Areny. No hem fet res de l'atre món. Ermita, camí vell de Vilanova, i pujar per les Escales que picaren vora la Roca del Migdia els treballadors de Vilanova que nàven a L'Areny a treure sorra per fer vidre. Hem recorregut L'Areny de dalt a baix, i tot destriant el camí del Coll Roig i el del pla de L'Areny, hem fet cap a la Cova del Patou, on lo Salvador Vilaseca trobà restes arqueològiques. D'aquí recte al bar de l'Ermita de la Mare de Déu de La Roca a pendre la cervesa de rigor.
Mentres feiem la cervesa, hem vist a la tele la desgraciada mort d'un dels homes del temps de TV3. No el coneixia personalment tot i que una vegada hi vaig estar a punt, ja que teníem coneguts excursionistes en comú. Sempre entristeix la mort d'un conegut, ni que sigui televisiu, i en este cas sembla que era prou estimat, els ulls d'en Mauri així ho feien pensar. E.P.R.

Cova del Patou
Com no vos he dit gaire cosa, us deixo este enllaç del company Muntanyes i camins, que és un crac de debò.