dilluns, 26 de desembre de 2011

La COVA de l'ALEU

És allà a la Mola de l'Escolà, al vessant que aguaita Alforja, sota el pany més alt de calcari blanc. Allà sota uns rocs enormes separats de la cinglera mare.
Ahir ens hi vam arribar l'Hilari, lo Piplo, i jo. Aquests dos primers ja havien pujat fa pocs dies. I és que el record que en tenia lo pare de l'Hilari (hi va nar l'any 1940) i la descripció q tinc jo en un catàleg d'espeleologia no coincidia gens. I és que el catàleg només descrivia la part de baix de la cova, la part fumada. I en canvi la part més interesant, la de dalt, la que tenia fama a Alforja no hi surt.




















Hem pujat per la carrerada, fins arribar al camí de la Cingla, i aquí hem agafat la direcció de Ponent, la del Coll d'Alforja, primer seguint el camí que jo havia netejat ja fa algun any, però al cap de tres o quatre minuts deixant.lo per seguir sempre el rastre que lo ramat manté net, i que va més arrans de paret que lo camí en qüestió. I és que lo camí que vai netejar, està més brut que el de les cabres, i el pragmatisme sempre és una bona excusa.
Ens apropem aquell penyal separat del cingle, i ens arribem seguint una lleugeríssima traça enmig de les aromàtiques i les punxoses. A la seva base és on veiem el fumat de l'entrada principal de la Cova de L'Aleu. Seguim arran de paret deixant aquest penyal més principal i seguint per un de més modest. Un cop sobrepassat este iniciem la pujada per la canal entre aquest i el penyal més a l'esquerra i de lluny més gros. Aquí hem netejat força. Bé l'Hilari, jo esmorzava. Un cop neta la canal cal grimpar tot deixant a la dreta unaltre entrada més exposada. Cal baixar per aquest estretíssim pas (i on lo Piplo, un gos, aplega tot el coneixement i se queda fora). De mica en mica el pas se va fent més ample i menys vertical fins trobar un marge inclinat a mode d'escales que ens fa baixar amb facilitat al que és l'espai més gran i alt de la cova, on veurem a la dreta aquella entrada més conflictiva que la nostra, a no ser que fem servir l'alzina. Vatres mateixos. La sala és espaiosa i entra una mica de claror.

Per tot trobem pintats o gravats a les parets els noms de la gent que hi ha fet cap. Avis i revesavis de cognoms comuns a Alforja. Les dates són sempre d'abans de la guerra.
Hi ha una pintada que ens fa dubtar. Línies traçades amb un dit, amb pintura vermella potser. N'hi ha 8 de llargues i tres una mica més curtes. Pel que me diu l'Hilari d'este tipu de ratlles s'han trobat en coves de les Muntanyes de Prades. Jo penso que podrien ser 8 llunes plenes més tres de les altres. No és aproximat el període de gestació humà??? Preguntes sense resposta, encara...
Fem un pas estret de baixada i nem a petar a un fondo on una ensulsida ha deixat enormes rocs. Sembla clar que per qui se comunicava amb la cova de baix. Fem un pas sota un roc, després desgrimpem un resalt amb una presa picada a la roca i arribem on tothom. Tothom que ha deixat marcat qui era i l'any. L'any més tendre és 1924. L'any més antic és 1892. Voldria dir doncs que per aquelles dates ja no s'hi podia saltar per avall tot i que hom tindria constància que s'hi comunicava.

L'Hilari amaga la panxa i va forat avall treien algun roc que li molesta. Però a la fi recorreguts 5 o 6 metres més, no té altra que pujar.

Toca doncs tornar a sortir, retrobar lo gos i anar avall a vore si me don temps de dutxarme ans del dinar de Nadal.











dissabte, 24 de desembre de 2011

El MIRADOR

Puig de n'Eres
Avui he pujat al Mirador, i ja ne van... L'objectiu principal era recolir aranyons per fer patxaran.
Però el meu informador no ha estat prou fi, i les baies en qüestió no eren d'aranyoner. Haurem d'esperar l'any qui ve.


El Mirador

diumenge, 18 de desembre de 2011

El PESSEBRE


Com és preceptiu en una entitat amb una història social i cultural molt arrelada al territori que li és propi els Excursionistes d'Alforja posen el pessebre a muntanya. I este any es nou!!!


També la tradició mana nar a fer verd per guarnir la casa per Nadal. Ara bé, això d'anar a fer verd, tot i que no sóc un expert, crec que és quelcom impossible. Galzeran, grèvol i teix són prohibits d'arreplegar, per tant anar fer verd se diu però no se fa, o no s'hauria de fer...


Jo, com sempre he deixat el cotxe al Coll, mentres tots els demés han pujat des del poble. Coses de nar a dormir tard. Hem pujat des del Coll, pel camí normal del Pla de les Bombes i el Coll de Miquel-Vicent. D'allí en amunt, al Mirador franquejats a banda i banda per caçadors d'Alforja i de Porrera. Mal rotllo. Volia nar fins al Coll de Cortiella amb tota la gent, però després fer tota la carretera sota les escopetes no m'ha fet gràcia i he tornat pel mateix lloc. I res, un dia sense massa vent però amb fred a l'ombra i amb unes magnífiques vistes. A més lo Hilari ens ha ensenyat un rollo de bosc bastant antic on una colla de teixets de curta edat malden aquí i allà fentse un espai en l'alzinar. Jo li diré a partir d'ara Els Teixets, n'hi ha de prou macos.

dissabte, 17 de desembre de 2011

El COLAPSE

L'altre dia vai sentir, que noves investigacions i nous experiments han esvait qualsevol dubte sobre la evolució de l'Univers. Hi havia qui creia que havia deixat d'expandir.se i s'estava contraient en si mateix. Pos no, sense cap mena de dubte (de moment), l'Univers s'està expandint de manera exponencial, fins arribar al COLAPSE.
Jo este COLAPSE, no el vuré. Crec. La humanitat, sens dubte, és colapsarà molt abans. Poguer ens queda menys del que ens pensem!!!!!! Però hi és clar, sempre quedarà el dubte. Si per qualsevol casualitat de la vida assistim a este colapse, i tenim la facultat d'escoltar, quina música d'ambient voleu sentir?????? Jo per si de cas ja l'escollida i us la recomano.

http://www.youtube.com/watch?v=x4GJaSBqmZM



Del col.lapse de la humanitat avui no parlaré. Serà unaltre excusa per ficar música dels Porcupine Tree.







diumenge, 11 de desembre de 2011

Llonganissa

I és que avui n'he menjat per esmorzar i dinar.






senyal geodèsic d'Arbolí
Primer hem baixat a Pelayo on feien un esmorzar solidari. Es recaudaba aliments de llarga durada pel banc d'aliments de de Tarragona. I encabat de saludar cap a Farena on els companys feien una cargolada. Però com que quan hem arribat éren al bosc hem nat a fer un tomet, tot veient el Pi de les Piquetes, i replegant mig cistell de fredolics.

Reunits devant la llar de foc, a dinar, als que els cargols a la llauna no ens fan el pes, ens havien comprat llonganissa, per fer a la brasa. Un dia moooooooooolt dur. Sobretot pels del Madrid...


I només perquè en quedi constància, ahir dissabte vam nar d'excursió, a Arbolí. Volíem pujar a Gallicant però els caçadors ens vam fer nar a Les Deveses, fent un tomet fred i relaxat sense massa història i arreplegant bolets de bou que vai fer amb fetge i espinacs i me va quedar un plat una mica fort però exquisit.

dijous, 8 de desembre de 2011

La FAGEDA de PRADES

No vos espanteu, aquells que vos coneixeu Les Muntanyes de Prades pam a pam, no n'hi ha cap de fageda a Prades, que jo sàpiga. Però en deuria haver.hi ja que lo topònim hi ha sobreviscut. Este topònim és a l'obaga de La Gritella, allà a tocar de l'aubaga del Pla de la Guàrdia. És un bosc espès que potser d'aquí uns anys li poden canviar el nom pel de La Teixeda, ja que en creixen forces encara que són prou joves.



Per fer.hi cap desde el Pla de La Guàrdia lo millor és resseguir la carena saltant.se el grau del Salvadoret o d'en Pau Blai i arribar.se allà on la carena fa una inflexió. Hom pot dir que esta inflexió és la separació de la Serra de la Gritella i el Pla de la Guàrdia. Allà mateix trobareu unes poques pedres col.locades perquè baixeu suaument el cinglet que aguaita al Montsant. És el grauet de l'Heura i en un tres i no res sereu enmig del bosc trepitjant fullaraca de roure i altres caducifòlies (sense fajos és clar). Este pas es poc emprat, tan poc que l'hem acabat perdent ja que al mapa que portàvem no hi havia marcada la senda i pel que es veu havíem de girar en algun punt al Nord, que no hem vist. De totes maneres no ha sigut massa enutjós seguir rastres i carboneres per fer cap a la pista que recorre esta aubaga. D'allà a Mas de Regiments, Coll de Toniet (una pujada molt lletja), i Prades a fer la cervesa. Una matinal amb prou fred i molta boira les primeres dos hores però després ha quedat un dia esplèndid.


I només destacar la esbroncada d'un caçador que ens ha dit de tot, que si no havíem vist la senyalització!!!!!!. Natres no n'hem vist cap. O era mentira o només l'han posada allà on entren ells amb els 4x4 o bé l'han posat tard, ja que natres a les 8 ja caminàvem. Tot plegat prou desagradable. Al poc, alli mateix al grauet de l'Heura n'hi havia unaltre de caçador. Este en canvi prou simpàtic i pacient perquè encara no havia pogut fer servir la escopeta, que per allí no hi pujaven ens ha dit. Hi ha gent per tot al món, i sobretot a la Plaça de Prades, cada vegada més un xou per trobar gent per tot.

dimarts, 6 de desembre de 2011

BRIGADISTES INTERNACIONALS


Avui he nat a escalar amb L'Hilari, i l'objectiu era pujar a la Covallonga, però lo vent ens ha fet desviar el nostre objectiu, i hem nat a fer el primer llarg de la Brigadistes Internacionals. Hem patit bastant, sobretot jo, que hi he hagut de pedalar, nant de segon al pas clau de la via. L'Hilari, tot i que li ha costat, s'ha tret lo pas sense penjar.se de res. Ja ho diuen, quién tuvo, retuvo.


diumenge, 4 de desembre de 2011

TAGAMANENT





I és que avui, i sense que serveixi de precedent he creuat el Llobregat i he nat d'excursió a la Catalunya humida, al sector més occidental del Montseny.

Convocats per en Joan, fanàtic d'aquelles contrades hi hem fet cap Chris, Es teve, Joan, Josep Maria, i jo mateix. Lo Terrano ple. Hem començat a caminar un dia lleig, però que poc a poc s'ha anat aclarint per després enfosquir.se. Però això últim era el normal ja que hem fet prop d'una hora a les fosques, amb el conseqüent retard del nostre ja per si ritme lent.

Tagamanent
No us explicaré gran cosa perquè us posaré l'enllaç del company Joan on podreu llegir i veure tots els detalls de la excursió.http://joanmupi.blogspot.com/2011/12/aiguafreda-sant-isidre-de-la-figuera.html

I hem aprofitat lo Tagamanent com a 100cims per donar.li al Joan la samarreta commemorativa de la seva conquesta.

dissabte, 3 de desembre de 2011

La FONT del FERRO


I és que avui hem fet una mica de tot i no sabia quin títol posar.hi. I és que per mi és lo que m'ocupa més temps d'una entrada. La Font del Ferro és al terme de L'Aleixar i hom podria dir que és la primera aigua de la Riera Suvià, aquella que tothom coneix per la riera el Salt. La font, d'un aigua boníssima és ben bé envoltada d'esbarzers, tants que ens ha semblat prou enutjós seguir el viarany que resseguia el barranc. Camí que he fet centenars de vegades i que ara des de que visc a Alforja no havia fet.





Hem doncs canviat de plans i hem pujat fins a Mas de Garrut, segons l'icc, (jo li dic Mas de Salas i mon pare Mas d'en Victor) on hem nat a vore la font i la bassa, que sempre m'han meravellat, i esta vegada no ha sigut l'excepció. Després hem nar a buscar a muns pares al bosc, i encara que primer hem trobat uns coneguts del Reddis, al cap de poc els hem trobat. Així després de menjar una mica els hem ajudat a omplir els dos cistells de rovellons i ja per avall a fer brasa. Un dia especialment simpàtic i agradable.