diumenge, 26 de març de 2017

LONDON


Tower bridge
Estem ja a ple estiu, i just avui m'autoimposo uns quants minuts a fer la que serà la primera entrada de este any. De les de l'hivern, ja no  hi penso, car no hi ha manera de trobar les fotos, essencials per redibuixar la memòria.

Camden, encara no hi he anat

Així que no hi perdré més temps amb això (que fa molta ràbia) i anem per fenya, que és ben poca.


St. James Park, hi passava cada dia de camí a la fenya
Fa dies que sóc a London, a la capital anglesa. No he tingut pas massa temps de perdre-m'hi. Hai de reconéixer que tampoc és que hi frissi massa. De totes maneres no cal dir que és una gran ciutat europea, prou monumental, i que és mereix ben bé una visita, si és que us agraden este tipus de turisme.

La City, a tocar de la nova fenya.
Com que encara no he trobat quelcom especial per fotografiar i parlar en deteniment, les fotos que veieu no són meues. Són de l'Àngels.
The Big Ben

Li he demanant permís i ella molt amablement m'ha dit que sí. Moltes gràcies Àngels.!!!
L'Àngels té un blog molt bonic que trobareu clicant ací:El blog de l'Àngels


dissabte, 25 de març de 2017

de NEU i FLORS

                                                         
I per acabar estes entrades hivernals, un parell d'apunts meteorològics i tres floretes per donar color.

Barlia (Himantoglossum robertianum)

Unes fotos casualment prou hivernals doncs un dia que havia quedat amb lo Cisco per preparar una Dufour, mos va sorprendre una nevadeta només guaitar al dematí per la finestra. Hi férem cap igual. Només que primer vam nar a esmorçar a Mont-ral tot deixant que les carreteres i el cel se netegessin una miqueta.

Amb la panxa plena i un bon solet vam fer el recorregut al voltant de La Mussara. Paradoxalment el recorregut passava pel Mas del Pou, on encara queden vestigis del pou de gel, i de les construccions annexes. Tot semienrunat, testimoni d'èpoques més fredes.

La excursió fou totalment embellida per la blancor de la neu. Neu que lluiia amagant el rocam, encatifant els erms, a dins la boscúria i fins i tot també hores després abellia el sofert brancatge de pins i alzines.




Nevadeta que no fou pretesament anunciada per la televisió pública catalana, i que a Montsant i va tocar menys que als Motllats.
Lupercalia (Ophrys lupercalis)

Un altre dia amb l'Hilari vam nar a fer un volt, i vam aprofitar per fer un parell d'orquídies i un narcisset lluent.
Almesquí (Narcissus assoanus)

I justament, lo dia que emigrava cap al Nord, cap a terres suposadament més fredes, les primeres clarors ens tornen a enlluernar amb el blanc de Les Pinedes. Una nevada més maqueta que la abans esmentada, a cota més baixa, i que deixà lo Montsant ben blanc.

Montsant

Com no podia ser d'unaltre manera, vam apretar per poguer disfrutar de esta petita meravella que és la neu a les nostres muntanyes. Hagués sigut molt trist no fer-ho ans d'enlairar-se'n.