dijous, 27 de desembre de 2012

UNA CERVESA a SIURANA

Avui he acompanyat a excursionistes del C.E. Creixell d'excursió a Siurana. Sempre ve de gust pujar a Siurana i més en dia magnífic com el d'avui.
Toll de la Palla???
Els hi he suggerit canviar una mica la excursió que tenien prevista. I pobres, m'han fet cas. Són bona gent.

Hem baixat per La Trona i les Marrades i pujat pels Portals. Un clàssic entre els clàssics, i a més curteta, per tindre temps a fer la cerveseta i fer un tomet per vora els cingles. Siurana és espectacular.
Terrassa del Refugi
Hi té un refugi, en un indret excepcional, des de ja fa molts anys. Durant uns anys era la casa de referència del poble. En asfaltar la pista que hi pujava, va anar perdent poc a poc la seva importància. Fa uns quants mesos hi van fer reformes i sembla que els nous guardes hi tenen molta cura. Això sí, estratègicament, i més pels que som del terreno, el Refugi Ciríac Bonet no té sentit, ara bé, és al poble més bell del país, es ben mereix una visita oi??? 

Un tomet agraït en molt bona companyia per intentar oblidar els trasbalsos emocionals i alimentaris d'estos dies. Esther, Antón i Jordi, moltes mercés.


dilluns, 24 de desembre de 2012

PESSEBRE 2012

Ahir diumenge, i com no podia ser d'unaltre manera, vai anar amb els Excursionistes d'Alforja a col.locar el pessebre dalt del Mirador.

Jo vai pujar en cotxe fins el Coll per esmorzar tots plegats. Un cop atipats vam agarrar lo camí frescal que porta a la Font del Teix. Per este camí, podeu trobar els quatre tipus d'estepes que n'hi ha pel nostre muntanyam. Blanca, Negra, Borrera i de Muntanya. Si en voleu saber més d'estepes, mireu en este enllaç muntanyes i camins, on aprendreu d'estepes, de camins i d'història.
Estepa de muntanya (Cistus laurifolius)
Al Teix, el dia que li faci una foto com Déu mana li faré una entrada especial, ja que té una particularitat que el fa excepcional.

Visitat tot plegat i sense fer verd, agarrem el viarany dreturer i malparit que puja al Coll de Miquel.Vicent. Paradeta per recuperar l'alè i fer fotos al Montsant, i au costa amunt fins al Mirador on hi estem una bona estona contemplant les vistes i xerrant. Finalment i per sort algú mira el rellotge i fot un crit i no sense peresa la gent s'aixeca i comença a crestejar cara al Coll de Cortiella.

Molsa blanca  (Cladonia mediterranea) que no és molsa sinó líquen. Molt apreciada pels pessebristes i per això en perill d'extinció. A Alforja de la molsa en diem borra.  
Jo, en canvi que tinc pressa baixo directe al Coll pel Pla de les Bombes, i del Coll a Alforja pel camí vell. Això sí, en màniga curta. D'aquí poc vora el mul i la vaca haurem de col.locar un aire condicionat.
Un Morris, elegant

dimarts, 18 de desembre de 2012

FONT del BRES

L'altre dia vai nar a fer un tomb. Pel terme d'Arbolí (per variar) i tal com resa el títol vai pasar per la Font del Bres. Possiblement la font més maca d'este sector del muntanyam.
Avenc del Pep Antón
Enclotada a l'indret més feréstec de la Vall d'Arbolí, és de visita obligada si ens apropem per aquells verals. Us enllaço el següent blog, Racons de món, on a part de disfutar de millors fotos que les meues, podreu assabentar.vos d'una infinitat de llochs magnífics de la nostra terra. És del company blogaire Rafefe, per tant de contrastada solvència i garantia de qualitat.
Efemeròpters, "s'arrebossen" de granets de sorra per protegir.se
Jo només quatre afotus i dos apunts i alguna pregunteta per si algú me vol il.lustrar.



Este forn, sabeu per quina utilitat fou construït???






Dir que el grau de Mas d'en Vinyes no és recomanable si és que ha plogut, ja que la part central del grau és envaïda pel marfull i acabes amb les cames xopes.
Roure de fulla petita (Quercus Faginea)
carlets???










Que segurament vai arreplegar els últims rovellons, dels pocs que vai agarrar només vai aprofitar-ne algun, perquè ja estaven massa secs. I sembla ser que unaltre any sense plegar rossinyols. A Catalunya, perquè per sort als Alps ne vai agafant algun cada any i així me continuo enrecordant quina cara fan, que si no...

qui se pot resistir devant estes delícies

una Mallerenga Blava (Cyanistes caeruleus) no se'n podai estar

Créixens Bords (Apium nodiflorum)
I que quan va sortir el sol, parlo de dissabte, la Vall d'Arbolí se va mostrar magnífica, amb els roures lluents. Roures que també estan magnífics a la Vall d'Alforja, tot sia dit. I que l'indret del Molí del Racó té un encant especial. Deu ser el conjunt de sensacions que dónen el sentir la remor de l'aigua, els colors dels arbres de ribera o les construccions encara prou sòlides i prou dignes. És un lloc molt tranquil i molt agradable. Un bon lloc per esmorzar
Font del Racó

                I res, que si no ens veiem abans, bones festes a tothom!!!


dijous, 13 de desembre de 2012

MAS del CANUT



picat a la roca, en l'indret del
Grau Tallat, segurament per
posar.hi una portella, poguer
d'aquí el topònim?
Dissabte passat vam programar una excursió pels topants de Vilanova de Prades. Concretament entre Vilanova i Prades ja que l'altra vegada que vam ser per aquells verals ens van sorpendre força. L'assumpte principal era veure el cabal dels diferents barrancs que des de l'Altiplà de Prades baixen a formar el Riu del Teix, dit més avall Riu Montsant.










L'itinerari més o menys plantejat era planer i fàcil, per nar en bambes. Al final però el fred i vent anunciat i el mal de gola d'algú ens va fer canviar de plans. Vàrem fer més el ronso al llit, caminar menys i arrecerats pel cingles vora Siurana. I és que havíem de pasar sí o sí per Cornudella a fer una compra.

Grau Tallat
Anem Chris i jo sols, (ho havíem dit a gent, encara que alguns nàven a la neu). A les 10 o poc més, deixant el cotxe al Coll de Les Esplugues enfilem el Grau Tallat, que s'està convertint en un dels nostres preferits. Superat el grau, destriem el camí que va al Coll de La Vaca i guanyem els relleixos immediats que portaran a la carena.

Intentem trepitjar roca tot fent servir les mans, però a voltes no queda més remei que barrallarse amb el marfull i els matabous i d'altres espècies menys agraïdes. Es una llàstima de no trobar un itinerari prou lògic, ja que amb petites grimpades que no superen el grau III se guanya la Serra de La Gritella. Si us baralleu amb    les herbes no fareu ni grau II.
Arribats a la carena només queda resseguirla al Nord sempre per la banda de llevant, on us toca el solet. La imaginació és molt necesària per intuir un rastre. Arribem a la cota 813. Allí hi ha les restes d'un lloc de guaita. Potser de la Batalla de Prades durant la Guerra Civil?. La panoràmica és impressionant gairebé cap a tots costats. Un magnífic lloc per controlar l'avenç de tropes des de Ponent, tenint a l'avast el Coll d'Albarca i la Vall del Siurana.
Puestu de guaita a la cota 813
Ara ens tocà baixar una mica sense esforçar-nos a trobar cap rastre. Després cara amunt más de lo mismo fins trobar un parell de crestalls calcàris col.locats demunt de la carena, separades per un passadís. Quelcom de simpàtic. A partir d'aquí els rastres se multipliquen fins arribar a una pista i poc més enllà a la cruïlla del Grau de l'Esteve. La intenció era arribar fins al Grau d'en Saura, però com que hem perdut molt de temps i molta energia en el camp a través decidim fer servir este camí, desconegut per natres.

De primer planer enmig del bosc fins sortir a una balconada magnífica. Uns metres abans però s'entafora per una canal, i encara que ben traçat, no és massa agradable. El bosc per on passa però és molt maco. Arribem més planers i xalan pel bosc aubac al Camí de Baix La Gritella. Un camí que queda pendent sens falta per l'any qui ve. És molt maco i sembla prou net per recorre'l amb tranquilitat. A la dreta, si busqueu una mica hi ha un passadís i una coveta.
Coveta de l'Esteve o de l'Aleu???
sense comentaris
D'aquí veiem la vallada on és amagat lo Mas de Canut, i també la pista que és camí per anar de Cornudella a Prades. En este moment recordo que en teoria hi ha un caminoi que d'aquí on estem baixa fins al Mas de Canut. Al mapa que portem a sobre (edició massa vella) no hi surt tan sols ni el grau que acabem de fer ni el Camí de Baix La Gritella. Anem a esquerres, baixant, tot esperant quelcom que ens indiqui el caminoi que ens portaria al Mas de Canut. Creuem la rasa que se forma a la Canal de l'Esteve i al cap de pocs metres veiem una fita demunt una pedra, i un rastre que marxa avall. No és gran cosa però...

Des de dalt del Grau de l'Esteve

Font de Mas de Canut
Cagada. 250 metres de desnivell enmig de la selva. El fort pendent ajuda a baixar amb certa alegria. També, en creuar carboneres apareixen rastres més consistents. Després sortim al llicorell on baixem bastant al dret per pedregals i marges, per arribar a la font de Mas de Canut. Tenim el mas a tocar però el verderal que omple les parades ens obliga a sortir per tornar a entrar per dalt. Després, a casa hem vist que el viarany que tenia al cap passa netament per la dreta orogràfica, no pas per l'esquerra com vam fer natres.






Visitem el mas. Lo de sempre. Esgarrifança en veure la llar de foc, taula i cadires, i olles escampades. Hom té la estranya sensació d'envaïr la cas d'algú, la seva intimitat més profunda. Ni tan sols l'especte ruinós de tot plegat i el perill que representa entrar en estos habitatges pot amb el nostre voyeurisme. Qui dormia en este llit? esta habitació enrunada era el menjador. No, aquí no, que hi ha poca llum. Tot de preguntes que et venen al cap que no amaguen la més grossa. Que féu que la gent abandonés la seva llar? Una vida millor?
És l'actual un món millor? Se'n van penedir?

Mas de Canut
Acabada la visita i veient (evidentment) que l'accés al Mas era per l'altre costat del barranc, agarrem un traç prou digne que a mig vessant travessa el perdut d'avellaner. Poc a poc anem agafant aire i vista fins que en (una plantada de xumacs??) podem fer un mos i resituar.nos.
xumac sivestre o pistacjer conreat?? o una altra cosa??














Tenim a tocar el camí vell de Siurana a Mas d'en LLuc, que també era per anar a Albarca i Vilanova. El trobem de seguida, però malauradament en total desús. Sembla ser que des que Fra Llorenç feia visites a la filla del Comte de Prades reclosa a les Coves del Tití, ja no ha passat ningú més. És una llàstima. El traç del camí és perfectament reconeixible, però les branques de les alzines que el cobreixen el fan intransitable. No toca més remei que seguirlo tot trepitjant el conreu.

Arribem a un coll on el camí travessa la carena que separa el Barranc de l'Argentada i el Barranc de les Carboneres. A l'altre costat una parada conreada d'ametllers. Fa goig. El camí baixa decidit a creuar el barranc de les Caboneres. El seguim per la vora però sabent del cert que en arribar al barranc serà impossible. Així doncs toca remuntar i pasar per radera d'un maset molt ben cuidat on la mestressa ens indica com fer el tomb a la finca. Mercés.
Camí de Siurana a Mas d'en Lluch allà on travessa la carena que separa el
Barranc de l'Argentada i  el Barranc de les Carboneres
Ara ja per pista i carretera i sense fer cas al camí en qüestió arribem al cotxe, al Coll de Les Esplugues, on parem taula per dinar al sol. Una excursió poc reeixida però on a part de punxes i punxetes també ens emportarem cap a casa una mica més dels nostres estimats topalls.