TORRE del MANUEL

Després del tumultuós, sediciós, il.legal i sobretot i per damunt de tot trist i estressant 1 d'Octubre de 2017 a Catalunya calia, i amb urgència, retrobar-nos amb tot allò que ens havien manllevat una gent fosca i malcarada. Aquell dia, la nostra ànima, o almenys la meua, fou ferida de gravetat. I per sempre.

Pi de Les Planes

El desencoratjament i la desesperança foren aclaparadores. Tot allò que mai havíem malsomiat va passar. Aquella creença en una societat lliure i tolerant, consumista i egoista de ben segur, però mai violenta, ni rabiosa, ni venjativa, fou esquinçada per aquella gent, aquella gent que truca de matinada.

Tot això ho escric ara, el dia de Nadal, i per això hi he pogut reflexionar, intentar comprendre, posar mots prou escaients en un dia on l'angoixa més profunda, la temor i la impotència s'aferraren massa fort al meu ésser.

Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)

Pot ser per això, al dia següent calia retrobar-se amb quelcom que encara fos dempeus. Quelcom sòlid, ferm, que ens ajudés a refer-nos de tot allò que ens havia fet trontollar, i de quina manera!!!

Sense pensar-hi, ja dic que estes reflexions les fai ara, amb certa tranquil.litat, vam anar a vore com estava la Torre dels Moros, allà a Gallicant.

Bruixa (Brintesia circe) o Faune gran (Hipparchia fagi)

Férem una excursioneta per verals molts trepitjats, molt visitats, molt nostres. Ens calia reconfort. I què millor que tot aquell paisatge que forma part del nostre patrimoni sentimental, que el sentim com a nostre, fermament arrelat a la nostra existència, de la nostra pertinença a una societat, que mantes vegades se'ns mostra com en el cas del dia anterior extremadament ferotge i cruel.

La sortida fou tranquil·la i plaentera, relaxada, acaronats per un càlid sol de finals d'estiu, on com veieu a les fotos vam trobar prouta fauna, vam menjar fruits de bosc i fotografiar l'orquídia més tardana, la Spiranthes spiralis.

Abans d'arribar-nos al Gorguet ens vam atansar a la Punta del Solà del Manuel per esguardar d'allà estant tot lo terreno que des d'allà se pot contemplar, i que és molt!!!

Una bona pessigada de l'antic terme de Siurana, amb el trau del Carcaix radera del trau del Siurana

La Moleta del Mas de Porrera s'erigeix demunt dels Socarrats, i el balç del Riu Siurana

La Desenrocada dels Castellans en primer terme i La Mola de La Febró al fons, al curs alt del Riu Siurana

I després sí ja reomplir-nos de joia. La Torre dels Moros, o més ben dit, la Torre del Manuel serà sempre nostre.

                                                               BON NADAL!!!

de NEU i FLORS

                                                         
I per acabar estes entrades hivernals, un parell d'apunts meteorològics i tres floretes per donar color.

Barlia (Himantoglossum robertianum)

Unes fotos casualment prou hivernals doncs un dia que havia quedat amb lo Cisco per preparar una Dufour, mos va sorprendre una nevadeta només guaitar al dematí per la finestra. Hi férem cap igual. Només que primer vam nar a esmorçar a Mont-ral tot deixant que les carreteres i el cel se netegessin una miqueta.

Amb la panxa plena i un bon solet vam fer el recorregut al voltant de La Mussara. Paradoxalment el recorregut passava pel Mas del Pou, on encara queden vestigis del pou de gel, i de les construccions annexes. Tot semienrunat, testimoni d'èpoques més fredes.

La excursió fou totalment embellida per la blancor de la neu. Neu que lluiia amagant el rocam, encatifant els erms, a dins la boscúria i fins i tot també hores després abellia el sofert brancatge de pins i alzines.

Nevadeta que no fou pretesament anunciada per la televisió pública catalana, i que a Montsant i va tocar menys que als Motllats.

Lupercalia (Ophrys lupercalis)

Un altre dia amb l'Hilari vam nar a fer un volt, i vam aprofitar per fer un parell d'orquídies i un narcisset lluent.

Almesquí (Narcissus assoanus)

I justament, lo dia que emigrava cap al Nord, cap a terres suposadament més fredes, les primeres clarors ens tornen a enlluernar amb el blanc de Les Pinedes. Una nevada més maqueta que la abans esmentada, a cota més baixa, i que deixà lo Montsant ben blanc.

Montsant

Com no podia ser d'unaltre manera, vam apretar per poguer disfrutar de esta petita meravella que és la neu a les nostres muntanyes. Hagués sigut molt trist no fer-ho ans d'enlairar-se'n.

COVA de LES ÀNIMES

Puig de Mas d'en Marc

Després de la duresa de la excursió a La Cova Sanadora, vai trigar en retrobar-me amb lo company bloggaire de Camins Oblidats.

Dibuix de Cérvola, trobat pel Doctor Vilaseca allà a Sant Gregori de Falset

Finalment ho férem en busca de la Cova de Les Ànimes.

Si hi esteu interessats, amb el enllaços que teniu més amunt, serà fàcil de formar-vos una ideia.

 

Jo només escriuré un parell de notes mentals. La primera, és que aquells contorns els tinc completament oblidats, car en cap moment me sabia situar, i sembla que ara que el Pas de L'Esqueix torna  a estar operatiu, i el fressat camí que puja del Mas de Nogués a Rojals, això hauria de canviar, i mai més associar El Pinetell a vessants rostits. Encara que la primera part del camí descrit avui no sigui el millor exemple.

 
I que no m'havia mullat tant en tres anys vivint en una illa escocesa, com este dia. Ara recordo perque explico allà dalt que a Catalunya, si plou, no sortim de casa.

(Salamandra salamandra)

I també dir, de passada, que l'Hilari s'ha entestat a desfer l'entrellat que entre lo Salvador Vilaseca, els espeolòlegs, i els noms usats per la gent del poble hi ha respecte a les Coves del Rufino i tot aquell pany de cingle. 

MFP

L'hem acompanyat un parell de cops, i espero cap dia explicar quelcom explicable, o com a mínim presentar-vos lo Pas del Miquel.

El Cavall i el Pas del Miquel

FARENA i PRADES

Farena

Totxanes allà a la Roca del Gringol

MFP

Un dia vai poguer, després de llargues gestions tenir el plaer d'anar d'excursió amb una colla que conec del facebook. El recorregut fou massa aubac per poguerlo disfrutar al bo de l'hivern. I més començant a caminar a l'hora de dinar!!!

Roca del Gríngol i bassot per recullir l'aigua al rocam de la vora

Guiats per l'amo del Restaurant Brugent, vam fer un recorregut tot baixant pels Esclots, amb uns teixos magnífics, que sembla que ningú gaci cas, (ara que tothom sel's estima tant) i uns camins de bast maquíssims,per baixar al Brugent, per resseguirlo i pujar a Farena, on vam fer un espectacular dinar/berenar al ja anomenat restaurant. D'aquí, ja només ens calgué el frontal per tal de pujar a buscar els cotxes.

Vértex geodèsic

Tot i la duresa del recorregut, els ànims, la conya, i el bon humor en feren un dia extraorinari. Mil gràcies per acompanyar-vos. Valgui la foto de portada, la de Farena per il.lustrar esta sortida.

Pi recargolat a tocar de La Torre

I un altre dia amb un company, vam fer el tomb més típic i tòpic sortint de Prades, però no per això menys maco. I a més vam enganxar un dia radiant!!!!

Tossal de la Baltasana, 100cimsICC, sostre comarcal, i 1000.

Prades, ermites (passant per La Foradada), Coves del Perotis o del Pere Roig, Roca del Gríngol (on han trobat uns enterraments medievals), La Torre, Bosc de Roure Reboll, Prades.

Cova del Perotis

Una excursió realment inmensament plaentera.

Lo Picorondan

CATALUNYA

Del 22 de desembre al 22 de febrer, aproximadament, vai estar per casa. Me vai trobar amb gent del terreno que feia dies que no veia, i amb gent de fora que venia a vore el meu país, d'aquí el títol.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-bolet-de-fraguerau.html

Vai intentar ensenyar als de fora una petita part representativa del "meu" país, perque si volien entendre de com sóc, i el perquè parlo com parlo quan explico com és ca meua.

Amb la colla de les orquídies vam anar a pasturar un dia, la primera, una Ophrys Lupercalis

No sé si ho hauré fet bé, unes poques fotos perque opineu si voleu.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-mollo-puntaire.html

Montsant és allà on ens hi vam atasar més sovint.

Camí dels Fareus

Dugues noies de paisos més freds surpreses que a prop de BCN es pogués trobar neu i gel. Clot del Cirer.

Visitant Scaladei, La Morera, Cornudella, Sant Joan del Codolar.. amb el Montsant omnipresent

Sempre acavàbem el capvespre a Siurana

Foto d'Isabelle

Foto d'Ashlie, des del Castell, que mai havia entrat.

Foto d'Ashlie

Foto d'Ashlie

Una visita va coincidir amb la nevada de l'hivern, i vam anar a vore la neu i Prades i després ens vam acalentar amb tripa i fesòls a Cornudella.

Sant Antoni, camí de l'Abellera

La Foradada

D'excursió un dia pels andurrials més apamats per mi, tot visitant Gallicant, un dels indres dels quals he tingut més notícies i més diverses éssent fora.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/02/puig-de-gallicant.html

Amb lo Cisco també vam anar a escalar i amb lo Carreteret també, gairebé un miracle tot plegat, a fer dos de les vies més indispensables (al meu entendre) de les muntanyes que envoltent el Camp de Tarragona

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/03/la-cursetista-la-penya-roja.html

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lagulla-de-la-covallonga.html

Lo dia 1 de Gener, després d'uny d'absència ens vam atansar a La Mola, i també un altre dia a Flix.

Un dia vam anar a lo salvatge Oest, i és que me tiren més les terres aspres del Matarranya que l'industrialitzat pre-litoral català.

Sempre ve de gust trapassar el Pont de Vallderoures

I pujar a Les Roques de Benet per veure un munt deterreno i unes poques cabres.

Capra pyrenaica hispanica

I com no, Barcelona atracció turística pels defora, malson pels de casa.

Especial atenció al Barri Gòtic i a la Catedral, que és xula de debò...

L'altre catedral. Esta més impressionant per fora

la Casa de Les Punxes??

Salesians?? allà a la Rambla Aragó?

I també surprès del parc Güell, no pel conjun monumental que no vam visitar, si no per la seua situació, tant aprop del centru i amb bones vistes, me va agradar..

I també vam visitar un ratu als pelacanyes, sempre m'ha agradat l'entorn de la catedral de Tarragona.

I també té mar...

I també valgui la foto d'ací més avall per il.lustrar totes els altres tomets que hem fet sense màquina de fotografiar, especialment pels bars, tot esmorzant, xerrant, bebent...

Un minúscul cactus agraeix el bo de l'hivern per fer una floreta, al jardí casa ma iaia.

Gràcies a tots per estos dies tan macus.