divendres, 26 d’octubre de 2012

GRAU TALLAT

Diumenge passat portava els meus veïns, els Excursionistes d'Alforja, a passejar. La excursió estava programada de feia dies. Una matinal a Siurana per vore la Presó de Donya Blanca. Però al final se va anul.lar. La meteorologia no ens va ajudar. Bé, per ser més exactes els meteoròlegs. I es que des de dilluns anunciàven aiguats considerables. I jo vai estar tota la setmana a l'aguait.

Els primers dies ho veia clar, però a mesura que passaven el dies menys. I és que la borrasca del Golf de Cadis pujava molt depressa cap a Catalunya, i no deixava que la borrasca que venia de l'Atlàntic Nord se'ns hi acostés. Per tant, l'aire fred se quedaria al Pirineu on van haver.hi els màxims aiguats finalment. També a Orta se van assolir un màxim de 200 litres, però en tot l'episodi, i no de cop.

Entenc que a tres o quatre dies vista no poguessin afinar, també entenc que se'ls hi escapi un patac d'aigua més gros del previst, però que dissabte al vespre encara donessin possibilitats de 200 litres en les següentes dotze hores era espantar al personal innecesariament. Suposo que la Generalitat no vol treballar en cap de setmana i espantant la gent s'estalvien disgustos i hores extres.

Vista des del Grau Tallat
Grau de La Tornera
Diumenge al matí vai rebre un missatge dient.me que la excursió s'anul.lava. Com que jo ja ho tenia tot preparat i Chris estava desperta, ens hi vam nar igualment, això sí mija hora més tard del previst. Vam canviar la excursió una mica per esmorzar a Siurana, i en cas de pluja aixoplugar-nos al bar. Dir que el camí del Coll de Les Esplugues al Coll de Les Lloses no està fitat ni marcat, però és fàcil de seguir, cal anar sempre per la banda Sud/Est de la carena. Que no havia caigut massa aigua ens ho digué el Barranc de l'Estopinyà, que vam creuar amb facilitat. No calgué tampoc esmorzar al bar.




Grau Tallat
Anant cap a Siuranella, vam fer mitja drecera i sense passar per la carretera. I dic mitja, perquè ens va quedar pendent seguir un rastre (la mullena del bosc no ho aconsellava), que ens estalviava encara més pista. Ja tenim excusa per tornar.hi!!! Tornar a dir que el Grau Tallat és un dels indrets més espectaculars de les Muntanyes de Prades. I ja per avall, en busca del cotxe, amb les cames mullades per culpa d'un ruixadet i del que el camí no és tot lo ample que hom desitjaria. A la Cova de Donya Blanca no hi vam anar que ja la tenim vista i volíem arribar a casa d'hora.
I avui, content, perquè dijous, sense escarafalls ni alertes van caure 136 litres a Alforja. Per fi les fonts tornen a rajar i la Riera baixa!!!
Racó del Carletes, crec
I us adjunto este enllaç del fotoblog del company RAFEFE que us encantarà, i a mi amb esta entrada m'ha fet molt feliç.


2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Quina joia quan revénen les deus!
Poc he caminat per aquestes contrades, i jo que em pensava...Ai Senyor,si n'hi ha de llocs de gran bellesa...
Ah, gràcies per l'enllaç, molt interessant, i per lo be que m'ho passaré estudiant los mapes.

JERKOUT ha dit...

Diuen que lu nostre país és petit. Se deuen referir a casa seua, perquè jo, no dono l'abast!!!!!
Si te puc ser útil, només ho has de dir, serà un honor.