dissabte, 18 de setembre de 2010

LES VIRTUTS

Les Virtuts és un antic monestir. Penjat damunt del cingle, aguaitant la vall del Glorieta. Era el nucli de l'antic terme del Samuntà, a la riba dreta del riu, i que era format per tot de masos escampats aquí i allà. El terme perdé força envers els nuclis de població propers, (Montral, Alcover, L'albiol) i finalment les seves terres passaren a formar part de estos municipis. Després de la desamortització el petit centre espiritual fou desmantellat, i ara s'enruna poc a poc.
Per mi és un del llocs més macos de les Muntanyes de Prades, quan comences a caminar per la Vall del Glorieta amunt destaca a l'esquerra aquella proa rocosa. I quan finalmet després d'una costeruda pujada per un magnífic camí, hi arribes, la desolació i el buit és corprenedor. Després baixar tota la vall amb el riu i la seva aigua al costat és un final d'excursió fantàstic. Però sense la pujada i l'esforç d'arribar a Les Virtuts el tomb no és el mateix, us ho ben asseguro.

Aquesta satisfacció dels caminaires d'assolir l'ermita pujant de la vora del riu Glorieta ens ha estat manllevada. Sí, aquell camí que pacientment guanyava alçada per dins un atapeït bosc, ha desaparegut. Ha estat eliminat, suprimit, extingit. Me vai posar molt trist, més que les altres malmeses que vei per la muntanya, i és que vai col.laborar ja fa uns anys amb el C.F. Reddis, la seva Secció Excursionista, en la seva recuperació. Per cert, la Secció Excursionista del Reddis es veu que també té els dies comptats. I en aquesta suma de desgràcies cal dir que la primera ha sigut l'esfondrament del campanar de Les Virtuts. Ja diuen que los mals mai venen sols.
I és que ahir només baixar del cotxe, venint d'excursió, la primera cosa que ens van dir va ser que Labordeta ens havia deixat, per sempre.
No he sigut mai un seguidor de les seva música, ni de la seva escriptura i poguer sóc massa jove per entendre la seva lluita per la llibertat. Però quan sortia per la tele amb la seva motxila, ens el miràvem, muts, com qui escolta el mestre a classe. Estic segur que era una bona persona, una gran persona.

Realment avui és un dia gris, trist.
I no m'he pogut estar, de posar banda sonora a este post. Demano perdó als fans del senyor Cohen per posar la versió del senyor Buckley, que tampoc és entre nosaltres.

http://www.youtube.com/watch?v=XoSJSi2iRrk&feature=related


diumenge, 5 de setembre de 2010

TUC de MULLERES

Ja fa uns dies vam fer el Mulleres, desde la boca Sud. Tenia pensat fer un escrit llarg i penós, però finalment no he trobat el moment, ni avui que ha caigut un bon aiguat. Diuen que 150 litres, jo ho dubto. Però bé, Mulleres assolit. Ascensió llarga, encara que vam dormir al refu d'emergència. Res, camí d'estiu trepitjant pedres continuament. Una foto per fer la gràcia, i unaltre 3000 i 100cims a la llista.