HIVERN 2017

Montral i la Vall del Brugent amb inversió tèrmica des de la Coroneta

Amb esta i les properes entrades voldria recuperar la memòria d'este hivern. Pensava haver perdut totes les fotografies, però per sort, a la màquina encara hi havien emmagatzemades les d'enguany. Així que ara ve un tastet dels volts de este hivern.

Efectes de la boira gebradora a les Aubagues de Siurana

El dia 1 de Gener, després de molts anys de pujar a La Mola de Colldejou, este any, dormint a Montral, al Musté-Recasens, se'm va fer impossible. I póguer havia de ser així. Després de molts anys, més de deu, calia canviar, o bé reformular els costums, o simplement abandonar-los.

Calgué abandonar també, amb certa recança unes velles companyes de tresc, ja massa atrotinades per poderles disfutar. Gràcies per tots estos anys.

Agraeixo públicament a tots aquells que m'han acompanyat allà dalt a La Mola tots estos anys.

Especialment a en Jordi Mariné, el veritable artífex de que jo, fos quina fos la meva peripècia nocturna durant la vetlla, el dia 1 fos allà dalt, a les onze en punt com un clau. Compromís on no van calguer ni mediadors, ni contractes, ni signar devant notari, ni tan sols, i això tampoc calgué fer-ho, a través d'una roda de premsa. Només unes poques paraules trencades i una desequilibrada encaixada de mans a causa també del fort serè, allà a la Punta, foren suficients perque any rere any ens trobéssim al punt i hora prevista.


Jordi, moltes gràcies per la teua empenta i determinació. Un plaer haver compartit amb tú i tota la colla un dia tan bonic any rere any.

El barranc de l'Estopinyà i Siurana

Va ser tot un luxe aixecarme el dia 1 dalt a Montral, (moltes gràcies Pere!!!!) i a més en un dia fantàstic, on la Vall del Brugent era amagada sota la boira. I és que este hivern no ha fet massa de vent, ni masses dies. I això és tot un regal a Alforja, ja que no fa mandra sortir al carrer, i de tant en tant, quan venia una mica de sereret, este empenyia la boira per amunt i la feia vessar espectacularment.

Quan s'aixeca el seré, fa saltar la boira del Siurana al Camp pels cingles d'Arbolí

També vam trescar bastant per allà l'embassament del Riu Siurana, on la seca havia deixat al descobert molt de terreno normalment anegat, i calia doncs aprofitar per fer-se una petita ideia de com éren aquells verals abans de la construcció de la presa.

Camí de Cornudella a Arbolí al creuar el Barranc de l'Argentera

Un d'estos trescs va ser amb l'incansable company Rafel de Camins oblidats.  Un dia ben aprofitat per les Aubagues, on vam poguer resseguir un bell camí i alguna carena. Gràcies!!

Les ESCALES del BALETA

Rocam de l'Olla 

També dos dies he començat a caminar per La Carrerada amunt. Un dia fou més complet, tot pujat per les Escales del Baleta i anant a visitar la Caseta de l'Evaristo, pel Pas del Carboneret.

Mentre que les Escales del Baleta estan en total desús i amb una de punxoses espectacular, el Baixador dels Teixos i el Pas del Carboneret està prou ben fitat i se seguix molt bé.

Narcissus Dubius

 primera descoberta al terme, sobre silícic

L'altre dia, fou més tranquil, divendres sant, qüestió d'anar a plegar farigola, i vai fer La Carrerada i La Grallera (de la qual ja no en queda ni un bocí d'empedrat). Això sí, vam anar a esmorçar a L'Olla.

Narcissus Assoanus

I apuntar només que de farigola florida ben poca, en canvi d'espàrrecs....

COVA de LES ÀNIMES

Puig de Mas d'en Marc

Després de la duresa de la excursió a La Cova Sanadora, vai trigar en retrobar-me amb lo company bloggaire de Camins Oblidats.

Dibuix de Cérvola, trobat pel Doctor Vilaseca allà a Sant Gregori de Falset

Finalment ho férem en busca de la Cova de Les Ànimes.

Si hi esteu interessats, amb el enllaços que teniu més amunt, serà fàcil de formar-vos una ideia.

 

Jo només escriuré un parell de notes mentals. La primera, és que aquells contorns els tinc completament oblidats, car en cap moment me sabia situar, i sembla que ara que el Pas de L'Esqueix torna  a estar operatiu, i el fressat camí que puja del Mas de Nogués a Rojals, això hauria de canviar, i mai més associar El Pinetell a vessants rostits. Encara que la primera part del camí descrit avui no sigui el millor exemple.

 
I que no m'havia mullat tant en tres anys vivint en una illa escocesa, com este dia. Ara recordo perque explico allà dalt que a Catalunya, si plou, no sortim de casa.

(Salamandra salamandra)

I també dir, de passada, que l'Hilari s'ha entestat a desfer l'entrellat que entre lo Salvador Vilaseca, els espeolòlegs, i els noms usats per la gent del poble hi ha respecte a les Coves del Rufino i tot aquell pany de cingle. 

MFP

L'hem acompanyat un parell de cops, i espero cap dia explicar quelcom explicable, o com a mínim presentar-vos lo Pas del Miquel.

El Cavall i el Pas del Miquel

PUIGCERVER

Fa dies que tombo per verals més o menys coneguts, més o menys apamats, més o menys nets.

I ja fa  molts dies que no fai cap entrada, així que he decidit unirles, concentrarles, resumirles, amb unes poques fotografies i algun enllaç. Vet aquí la primera.

Font de L'Hort de Puigcerver

Dos camins hem pujat a Puigcerver, una amb núvols i una mica de pixarrina al començar, i un altre amb un dia aspatarrant, massa i tot.

camí fet aixaragall

Els dos dies, ruta iguala. Alforja, Coll del Mort, Mas de les Olles, Hort de Puigcerver,(on han recuperat la font pel gaudi de tothom i on feinejen per tornar a pujar l'aigua a Puigcerver. Ermita. Dir que malhauradament lo camí, saulonenc en la seva majoria, cada vegada està més atorrentat gràcies a la inestimable col.laboració de trànsit rodat. Amb motor o sense.

Ridícula barrera, MFP (Malversació Fons Públics)

També dir que no vam matinar gaire i que a Puigcerver, on hi ha servei de bar els cap de setmana i festius, vam disfrutar d'un esmorzar a deshores, un brunch que diuen avui, però sense exquisideses ultracomplicades.Tot el contrari, menjar del terreno. Fèsols, cansalada, butifarra negra, corder... i vi del terreno, és clar.

CATALUNYA

Del 22 de desembre al 22 de febrer, aproximadament, vai estar per casa. Me vai trobar amb gent del terreno que feia dies que no veia, i amb gent de fora que venia a vore el meu país, d'aquí el títol.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-bolet-de-fraguerau.html

Vai intentar ensenyar als de fora una petita part representativa del "meu" país, perque si volien entendre de com sóc, i el perquè parlo com parlo quan explico com és ca meua.

Amb la colla de les orquídies vam anar a pasturar un dia, la primera, una Ophrys Lupercalis

No sé si ho hauré fet bé, unes poques fotos perque opineu si voleu.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lo-mollo-puntaire.html

Montsant és allà on ens hi vam atasar més sovint.

Camí dels Fareus

Dugues noies de paisos més freds surpreses que a prop de BCN es pogués trobar neu i gel. Clot del Cirer.

Visitant Scaladei, La Morera, Cornudella, Sant Joan del Codolar.. amb el Montsant omnipresent

Sempre acavàbem el capvespre a Siurana

Foto d'Isabelle

Foto d'Ashlie, des del Castell, que mai havia entrat.

Foto d'Ashlie

Foto d'Ashlie

Una visita va coincidir amb la nevada de l'hivern, i vam anar a vore la neu i Prades i després ens vam acalentar amb tripa i fesòls a Cornudella.

Sant Antoni, camí de l'Abellera

La Foradada

D'excursió un dia pels andurrials més apamats per mi, tot visitant Gallicant, un dels indres dels quals he tingut més notícies i més diverses éssent fora.

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/02/puig-de-gallicant.html

Amb lo Cisco també vam anar a escalar i amb lo Carreteret també, gairebé un miracle tot plegat, a fer dos de les vies més indispensables (al meu entendre) de les muntanyes que envoltent el Camp de Tarragona

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/03/la-cursetista-la-penya-roja.html

http://troussejant.blogspot.co.uk/2015/01/lagulla-de-la-covallonga.html

Lo dia 1 de Gener, després d'uny d'absència ens vam atansar a La Mola, i també un altre dia a Flix.

Un dia vam anar a lo salvatge Oest, i és que me tiren més les terres aspres del Matarranya que l'industrialitzat pre-litoral català.

Sempre ve de gust trapassar el Pont de Vallderoures

I pujar a Les Roques de Benet per veure un munt deterreno i unes poques cabres.

Capra pyrenaica hispanica

I com no, Barcelona atracció turística pels defora, malson pels de casa.

Especial atenció al Barri Gòtic i a la Catedral, que és xula de debò...

L'altre catedral. Esta més impressionant per fora

la Casa de Les Punxes??

Salesians?? allà a la Rambla Aragó?

I també surprès del parc Güell, no pel conjun monumental que no vam visitar, si no per la seua situació, tant aprop del centru i amb bones vistes, me va agradar..

I també vam visitar un ratu als pelacanyes, sempre m'ha agradat l'entorn de la catedral de Tarragona.

I també té mar...

I també valgui la foto d'ací més avall per il.lustrar totes els altres tomets que hem fet sense màquina de fotografiar, especialment pels bars, tot esmorzant, xerrant, bebent...

Un minúscul cactus agraeix el bo de l'hivern per fer una floreta, al jardí casa ma iaia.

Gràcies a tots per estos dies tan macus.