La FONT MAJOR

Diumenge passat, per art de màgia, vam tornar a coincidir en una excursió amb lo Joan. I a més a més amb el fet sobrenatural que també s'hi apropés lo Jordi.

Barranc de la Font Major

O sia que tots tres, diumenge, ans de les 8 pujàvem a La Mussara des de Vilaplana. El ramet fort havia caigut de 6 a 7, però tot pujant encara ne queien. Ja havíem pronosticat una merda de temps. Així que després de moltes discussions al face anem a fer una excursioneta curteta, a prop de casa, per camins recentment netejats. Per poder caminar amb certa comoditat en cas de pluja.










Ens posem els plàstics i arriem. Del camí que vam fer no us diré gran cosa, perque lo Joan ho explica molt bé en aquí. També m'estalvio fenya i així me poso al dia. I perquè la excursió entre les nul.les vistes, i el recorre indrets més o menys coneguts no fou massa emocionant.

narcissos

A més dir que només era recentment desbrossat el grau de les marrades, lu altre, està igual que la resta del camí de la cingla. De pasar s'hi pasa, però és enutjós, i a més, agreujat pels ramets que de tant en tant queien i per la mullena que agafaven els pantalons.

Font del Roquer

Una altra cosa fou les discussions, els comentaris, les crítiques, els debats per salvar el món... que vam fer després de molt de temps de no veuren's. Vaja, que ens vam llençar els plats pel cap!!! i això donava de tant en tant per grans patacs de rialles, tot i el dia lleig, lleig lleig que feia.

Salamandra comuna (Salamandra salamandra)

Esmorzar al bar de L'Albiol, prou concorregut, i on vam trobar més gent coneguda per fer-la petar.

La tornada fou per la Font Major, que dóna títol a l'entrada, i una de les fonts més importants d'este sector de la serra.

Font Major

Res, matinal agradable tot i el mal dia, ideal per quedar xop i guanya'm la paella del diumenge.

senyal geodèsic a L'Albiol

FARENA

Hi vàrem pasar la revetlla, ja que un conegut, que hi té casa mos va convidar. Lo normal fora haver aprofitat per fer alguna excursioneta però els excesos del dia anterior a barraques ho varen desaconsellar. La calor tampoc hi ajuda.

ftp://geofons.icc.cat/fitxes/XU/ETRS89/263130015.pdf

Lo terme de Farena (pertany a Montral, tot i que és més concorregut) és accidentat. És clos vora el Riu Brugent el qual li dona tota la vida. Els Motllats per una banda i la Serra del Bosc per l'atre amaguen este petit llogarret. Farena demunt d'un turó, a una distància respectable del riu, serva encara cert aire medieval. Sobrteot en la estructura, on els carrerons i escales costerudes són les protagonistes. Les cases, moltes massa arreglades li confereixen un aspecte idíl.lic, de poblet de muntanya. Un restaurant és lo nucli vital del poble.

D'excursions en podeu de fer de llargues, però la experiència me diu que a Farena, en general se'n fan de matinals. S'hi acostuma a anar quan el fred és història i se busca itineraris on poder-se banyar. La carretera que hi puja des de la Riba tampoc ajuda. A més Farena té la sort que té uns petites excursions pels topalls vora el poble molt agraïts. Cap als Picons, cap el Toll de l'Olla, cap a La Bartra, cap a Fontanelles. Són estos recorreguts, curtets, ideals per canalla, els més utilittzats.

  

Toll de l'Olla

Dissabte al vespre vai fer un tomet deixant als companys la fenya de preparar el sopar. Pel camí de el Pinetell fins els retombs sota el Castell de Ganyes i tornar per la carretera. I diumenge ans de dinar mentres tots eren al toll de l'Olla, unaltre noi i jo vàrem anar a buscar un toll (no en sabem el nom). És entre el Molí d'oli i la roca Molnera. No tinc fotos, però és fabulós. Més de vint metres de llarg, molt aubac, arrapat a un cinglet. L'aigua és clara i gelada i una profunditat important, jo nava acollonido. L'accés però és selvàtic i l'entorn poc adient per estar.s'hi. Això sí, el descens del riu per arribar i per sortir.ne és increíble, talment com si estiguessiu a l'Amazonas. Matxet indispensable!!!

Per cert les últimes dugues fotos, les maques, són de Chris.

Llonganissa

I és que avui n'he menjat per esmorzar i dinar.

senyal geodèsic d'Arbolí

Primer hem baixat a Pelayo on feien un esmorzar solidari. Es recaudaba aliments de llarga durada pel banc d'aliments de de Tarragona. I encabat de saludar cap a Farena on els companys feien una cargolada. Però com que quan hem arribat éren al bosc hem nat a fer un tomet, tot veient el Pi de les Piquetes, i replegant mig cistell de fredolics.

Reunits devant la llar de foc, a dinar, als que els cargols a la llauna no ens fan el pes, ens havien comprat llonganissa, per fer a la brasa. Un dia moooooooooolt dur. Sobretot pels del Madrid...

I només perquè en quedi constància, ahir dissabte vam nar d'excursió, a Arbolí. Volíem pujar a Gallicant però els caçadors ens vam fer nar a Les Deveses, fent un tomet fred i relaxat sense massa història i arreplegant bolets de bou que vai fer amb fetge i espinacs i me va quedar un plat una mica fort però exquisit.