Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castells. Mostrar tots els missatges

dimarts, 5 de juliol del 2016

WERNIGERODE

 

De quan vam ascendir al Brocken, ens quedà mig matí lliure, així que recomanat per tothom vam visitar esta població.




Wernigerode, és al peu del Harz, al seu vessant Nord, i és sens dubte la població que ha sabut millor capitalitzar, en sentit econòmic i també en sentit mediàtic, la proximitat del Brocken.





















D'això en ha resultat una vila prou turística, on han sabut aprofitar tant la visita i ascensió al Brocken, (hi surt el tren del qual vam parlar a l'anterior entrada), com els souvenirs i demés literatura al voltant de les bruixes i la Walpurgisnacht.























Però a més a més, és que té un Castell, que no vam visitar per dintre (per allò que si s'ha de pagar ho deixes pel final, i al final, vés quin greu!! has de marxar), però que al menys per fora val molt la pena, i que segurament, després d'haver vist fotus, també per dintre.





I la vila, especialment lo nucli antic conserva prou aire tradicional.






















A més té un parc amb animals salvatges, que no vam visitar, una cervesa local, que a mi no m'agrada especialment, i un munt de raconets que paguen la pena.


Bueno, valtres mateixos podeu jutjar per les fotos (encara que no sigan res de l'atre món) si Wernigerode és merescudament la capital del Harz.



divendres, 1 d’abril del 2016

CASTELL de CÉRVOLES

El Cotiella

Divendres passat vai anar d'excursió am lo Joan i lo Josep Maria.


El Vilosell

Així que feina feta!!!!!


abellera molla

http://joanmupi.blogspot.com.es/2016/04/la-pobla-de-cervoles-sant-miquel-de-la.html


Font del Cabrer

Només un apunt. Cada vegada m'agrada més tombar per llochs propers als pobles, tot fent excursions de curta quilometrada, veien coses i cosetes, tot aprenent de flora, o fauna, o de sociologia...




mesura de cereal
Deu ser que la meua migrada forma física m'allunya cada vegada més dels cimals més agrestes i els itineraris més exigents.






http://www.solocinedeloesteonline.com/2015/03/dos-cabalgan-juntos.html

divendres, 19 d’abril del 2013

CASTELL de VIACAMP

L'altre dia, baixant  de la Vall de Bohí, paràrem a dinar/berenar al Castell de Viacamp. Tenia previst colar dos fotos a la sortida anterior i dir quatre frases, però al fi he cregut convenient que tingui la seua pròpia entrada, ja que el conjunt monumental s'ho mereix. És baixant a mà esquerra, després del Pont de Montanyana, en una pujada. La torre del Castell és ben visible. Hi teniu una oficina de turisme, però no cal massa, podeu pasar de llarg i arribar-vos en cotxe fins al peu del castell.
Ermita Verge de l'Obach
Us poso quatre afotos perque veieu el una mica el que hi ha, encara que no són res de l'atre món. Ens va fer un ventet desagradable, de l'Oest, però deu ser un llloc excepcional en el bo de l'hivern, ja que hi té una vista de 360graus. És un altre d'aquells indrets que encara que ben vistents des de la carretera acostumem a obviar en el nostre trànsit cap al més alts cims pirinencs.
L'indret és arranjat (s'hi han gastat caler). Hi teniu una magnífica torre restaurada, visitable i mínimament museitzada. Llàstima del vent molest que hi feia.


Campanar de l'església de Sant Esteve
Al gran replà del castell trobareu lloc on picnicar, miradors a totes bandes, rocam on fer boúlder, la bassa del castell per banyar-vos (és broma, no ho recomano). Per ser l'indret perfecte només hi deuen faltar unes poquetes orquídees de les raretes per fer el complet.

Ah!!, si ja esteu farts de com va tot (ja m'enteneu) i voleu deixar-ho estar, hi teniu un magnífic cementiri ampli i comfortable perfumat per les brolles de La Franja.

dijous, 11 d’abril del 2013

La GORJA del TEC

Església de Llinars
4 dies, quatre entrades. Excessiu oi?? jo també ho crec, però ja som a la última!!!

Castell de la Grau
Diumenge de resurrecció per la tarda mentres lus altres naven a "ciutat" Chris i jo vam fer un tomet en bici, per veure un parell de coses que me quedaven pendents i tornar a embrutar la màquina.

Marieta de set punts (Coccinella septempunctata)

la Creueta
Roure de Bancells
Per estos paratges abunden grans casalots, o masades, amb diferentes dependències, ermita inclosa. Són moltes vegades bastides dalt d'un turó, oferint una magnificència corprenedora. Quan un s'atura a pensar en la vida dels habitants d'estes masades quan encara el motor d'explosió no s'havia inventat, hom pot arribar a la conclusió que fou en estes cases fortes isolades on es forjà el caràcter del país. Calia ser autosuficient en tot allò indispensable, en alimentació, en medicina, en seguretat. Calia doncs guardar tot el que se pugués, per quan vinguessin males collites, o una epidèmia. L'isolament i els successiu pas de tropes i bandolers tampoc ajudava a confiar del foraster. Calia ser mitjanament reservat, conservador. Poques festes i molta feina. Molta feina i molt dura.

Campnar de Sant Pere de Bancells
Espero que m'hagueu captat el sentit del que us volia explicar. Perdoneu però no me sé expresar millor, encara que lo que més us recomano és seure a la porta d'un d'estos masos, o bé arrepenja-se al magnífic roure que tenen tots els masos a tocar i esguardar un cel ennuvolat.
Bancells
Santa Coloma, a la Casa Nova
Dilluns de mona, ans de dinar vai nar a fer un tros del camí ral de Llinars a Peguera que els comapnys van fer i jo no. Ploviscava quan vai sortir però ho deixà estar quan tornava, just a l'hora de dinar. Dir que és molt maco, maquíssim, amb unes vistes espectaculars de la Gorja del Tec.
Camí de Llinars a Canals de Catllarí
Recomanació expresa. encara que hi ha un bocí, al Serrat de les Vinyes, que els recuperadors han anat al dret no fent cas al camí vell, que se veia prou clar, però que no vai seguir quan entrava al bosc per la mullena que hagués pogut arreplegar.


Bauma de Sallent, el fenàs amaga un bassi
Dir que estes excursions s'han fet gràcies al mapa de la zona, però que resulta entretingut llegir la guía de l'Alt Berguedà i Cardener, de'n Agustí Jolis i na Mª Antònia Simó, de fa ja 55 anys, i seguir amb els mapes on.line actuals les excursions que feien, moltes d'elles ara impossibles.

De baix a dalt: Rebost de Moneny?, Moneny i pi majestuós del qual en desconec el nom
I res, finalitzar tot dient que han sigut uns dies macos, però poc emocionants, ja que els indrets per on hem passat són poc o molt humanitzats, i perquè tampoc hem fet propostes massa atrevides. Això sí, són topalls molt agradables per caminar. Hi hem nat massa aviat, poguer en quinze dies estarà tot més florit, més viu, més esclatant, però llors estigueu al tanto de la calor!!! Un lloc agraït on passar uns dies ben agradables, sense grans pretensions, per conéixer país.

Gorja del Tec

dilluns, 4 de març del 2013

CASTELL d'ARENY

Si mai us havíeu preguntat quina era la dificultat de la cresta Est del Castell d'Areny, ja us la dic jo, primer grau, o sia amb prou feines posar les mans, i només un parell de camins. Si us pregunteu on és este castell, ara us ho explico.

Segur que hi heu passat mantes vegaes per la vora, molt a prop, tot pujant o baixant de la Vall de Bohí, o de la Vall d'Aran. És a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, però gairebé un quilòmetre apartat de la llera. A l'alçada del Pont d'Orrit, un dels accesos a La Terreta, a mig camí del Pont de Muntanyana i els túnels d'Escales. La carretera que hi mena surt del dit Campament, topònim revelador, (encara que no ens hem preocupat de confirmar.lo). Ara hi ha un novell campament: una benzinera, un forn, restaurants... Fent el servei que ans debien fer els edificis que hi havia al Pont d'Orrit, amb la ermita inclosa. Poguer us ve al cap una petita senyal a la carretera que diu Arén. Som a la Franja. Espero que amb este batibull de dades, no us hagi confós encara més.

Pos bé, l'altra dia baixant de la Vall d'Aran a tota llet, m'envien un missatge pel qual no hai de ser a casa tan aviat com era això, i vam decidir esmenar l'immerescut oblit d'esta població. I us asseguro que l'adjectiu immerescut no és gratuït.
camí de Sobrecastell
Després de dinar, vam anar a fer un volt pels voltants del poble. Si voleu pujar al Castell la opció de fer.ho, fent la cresta que surt del camí/pista de Sobrecastell és del tot recomanable. Us servirà per fer fotos molt maques, tindre xulíssimes perspectives de l'aubac i de la Valira de Cornudella, fer gaudir la canalla a les grimpades, i amés fent un tomet rodó, que sempre és molt agraït.

Valira de Cornudella
Del Castell , segle IX, no en queda gaire cosa dempeus, però lu que queda, la porta d'entrada és espectacular!!! A més  hi ha un conjunt enorme de tombes excavades a la roca, de tot tipus (es veu que ans li deien necròpolis, ara cementiri), un aljub, a més d'un mirador i tot de plafons explicatius, que expliquen la història del castell i els tipus de restes trobades.

Necròpolis
També podeu anar a veure les icnites (petjades de dinosaures). Han descobert per este terme ossos d'una nova espècie de dinosaure, l'Arenyosaure, encara que vistes les restes, segur acabareu posant en dubte la sua veracitat. Si hi aneu, no deixeu per res del món segir per dalt, una mica enllà de una torre metàl.lica i treure el cap damunt del les construccions del Pont d'Orrit vora la Ribagorçana. Bonic bonic. Al poble hi ha un museu dedicat als dinosaures, un centre d'interpretació, un casc antic declarat Monument Històric-Artístic...




melis

La part vella del poble també és molt digna de veure, on les cases buidaven la roca formada per arenisca. Fentse inclús finestres. també la iglèsia té notables proporcions, barroca, i per finalitzar només dir que als dos bars que vam entrar, nos vam xerrar en català. Ho dic per allò d'Arén...´







Una bonica sorpresa, de trobar tant per veure, i tant per apendre, amb el compromís de tornar, a fer una excursió més llarga, ja que els camins són xulíssims, estan nous, sense el pas de motos, i a més hi ha multitud de llochs a visitar, ermites, dòlmens, més icnites, ja us ho explicaré quan hi anem. I si aneu vatres abans, que us ho recomano ja m'ho explicareu.
Pont d'Òrrit