PUIGCERVER

Fa dies que tombo per verals més o menys coneguts, més o menys apamats, més o menys nets.

I ja fa  molts dies que no fai cap entrada, així que he decidit unirles, concentrarles, resumirles, amb unes poques fotografies i algun enllaç. Vet aquí la primera.

Font de L'Hort de Puigcerver

Dos camins hem pujat a Puigcerver, una amb núvols i una mica de pixarrina al començar, i un altre amb un dia aspatarrant, massa i tot.

camí fet aixaragall

Els dos dies, ruta iguala. Alforja, Coll del Mort, Mas de les Olles, Hort de Puigcerver,(on han recuperat la font pel gaudi de tothom i on feinejen per tornar a pujar l'aigua a Puigcerver. Ermita. Dir que malhauradament lo camí, saulonenc en la seva majoria, cada vegada està més atorrentat gràcies a la inestimable col.laboració de trànsit rodat. Amb motor o sense.

Ridícula barrera, MFP (Malversació Fons Públics)

També dir que no vam matinar gaire i que a Puigcerver, on hi ha servei de bar els cap de setmana i festius, vam disfrutar d'un esmorzar a deshores, un brunch que diuen avui, però sense exquisideses ultracomplicades.Tot el contrari, menjar del terreno. Fèsols, cansalada, butifarra negra, corder... i vi del terreno, és clar.

1 de GENER. L'esmorzar.

Este és el segon any que els que ens veiem a La Mola, l'1 de Gener, quedem unes setmanes més enllà per esmorzar. No és que a la Mola no ho fem, però no amb la tranquilitat i la parsimonia que desitjaríem. El fred, el vent, el seient gelat i la pressa dels que tenen compromisos familiars fan gairebé del tot necessari una altra trobada per atripar.nos i xerrar tot el que faci falta. ërem prop de 20 que lo 16, dissabte ens reuníem. A més alguns aprofiten per repartir fotos i podem admirar amb detall i tranquilitat els àlbums que prepara lo Jordi amb tanta cura.

en Teles, el cuiner, un crack

Este any hem nat al Mas de l'Anna Mari i el Teles. I és que la majoria de comensals que ens hi apropem ens agraden els callos. I quins millors callos que els del Teles??? Boníssims!!!!, tot i que a mi m'agraden més piquents. També hi havia carn a la brasa, on destacava un morro espectacular de bo.

l'olla, a les últimes

Un cop atipats, i tot prenent gotes, lo Jordi, lo capo, ens arenga a continuar esta petita tradició, i exposa el quelcom a millorar. Com sempre surt el tema de la seguretat al Racó dels Cargols. Lloc on ens ajoquem i on la timba i l'estretor fan indispensable una tensió permanent i on el personal, com bé diu lo Jordi, no té un comportament correcte, si no exquisit!!!

En Jordi Mariné, a l'esquerra fent una mica de repàs d'estos anys

La solució no és fàcil, i és que després d'anys d'excursionisme, aquell racó ha esdevingut el recer de tots aquells que desafien la Mola a l'hivern. Per alguna cosa serà...

L'any que ve, veurem lu què, perquè hi serem, si Déu vol.

Vai fer algunes fotos als àlbums on destaca els versus d'este any del Paco Martínez, que cada any se supera, i que no vam tindre la oportunitat de gaudir de la sua companyia durant l'esmorzar per problemes de salut.

Ànims Paco!! T'esperem!!!!!!!!

El TOSSAL de LA BALTASANA

Esta tarda hi hem pujat. Per un estudi científic. Contemplar i pendre mostres dels efectes de "LASIBERIANA2012". Este fenòmen, encara actiu, ha estat batejat pel company Dani, del blog esmorzars amb forquilla. http://esmorzarsdeforquilla.wordpress.com/

Tot un referent els dies que t'aixeques justet de forces i has de posar el cos a to. Estos dies de gelor on la mandra juga amb ventatge, és del tot indispensable, i molt saludable, ara que no mos veu lo doctor. I en Dani, de Sant Joan de les Abadesses, on el fred impera bona part de l'hivern, n'és un gran expert.

Pos això, esta tarda hem deixat lu vehicle al Coll de Les Masies i hem gunayat el Coll del Bosc en poc temps. Encabat hem atacat cim per la pista, passant per la inoperant Font de l'Obis i aquell magnífic pi, que a tocar de cim, s'ha convertit en el Rojalet més visitat de les Muntanyes de Prades. No en conec el nom, si en té. A cim, hem compartit gelor amb 4 valents, joves tots. Tant, que la suma de les seues primaveres deuria ser inferior a la suma de les nostres... Després de compartir gelor, avall que fa baixada, primers ells, i després natros, ja que m'he entossudit a buscar el Senyal Geodèsic enmig d'aquell bruit tant empipador. Bosc de roure reboll avall (bosc que patirà d'una entrada a part en este blog), i de seguit cap al Colll del Bosc i el de les Masies amb les últimes llums rera Montsant.

Una tarda ben maca robada al fred i a la dropada
De la "SIBERIANA2012" ja en parlarem més endavant, però pinta a bluff mediàtic.


ftp://geofons.icc.cat/fitxes/100CIMS/261129006.pdf

El DÍA 1 de GENER

I és que aquell dia vam quedar, dalt del rercer de La Mola, de fer un esmorzar com Déu mana. Així que avui he volgut imitar el mestre:http://esmorzarsdeforquilla.wordpress.com/

A quarts de nou hem quedat doncs al pàrquing de l'establiment que hi ha devant la Cooperativa de Cambrils. Hem nat arrivant i uns dotzae, pocs, ja a les deu ens hem dedicat a engullir. Ha guanyat el clàssic fèsols amb llonganissa, seguit dels callos, poc piquents i massa caldosos. empatats amb la tripa el bacallà. Jo, peus de porc, bons, però res de l'altre món. Els de mun pare, els de L'Albi i evidentment, els de Prats de Rei, són millor recomanació. Unaltre aspecte negatiu és l'acompanyament, fèsols en tots els casos. Massa fàcil. D'aspectes positius, el vi, lleuger, agradable, i del terreno és clar. I també lo preu, molt raonable, a més d'estar sempre molt ben atesos.

Però per sobre de tot, l'excel.lent xerrameca amb els companys, quelcom insuperable.
I esta foto, és d'una inesperada visita que vai tindre mentres planava avellaners.

Llonganissa

I és que avui n'he menjat per esmorzar i dinar.

senyal geodèsic d'Arbolí

Primer hem baixat a Pelayo on feien un esmorzar solidari. Es recaudaba aliments de llarga durada pel banc d'aliments de de Tarragona. I encabat de saludar cap a Farena on els companys feien una cargolada. Però com que quan hem arribat éren al bosc hem nat a fer un tomet, tot veient el Pi de les Piquetes, i replegant mig cistell de fredolics.

Reunits devant la llar de foc, a dinar, als que els cargols a la llauna no ens fan el pes, ens havien comprat llonganissa, per fer a la brasa. Un dia moooooooooolt dur. Sobretot pels del Madrid...

I només perquè en quedi constància, ahir dissabte vam nar d'excursió, a Arbolí. Volíem pujar a Gallicant però els caçadors ens vam fer nar a Les Deveses, fent un tomet fred i relaxat sense massa història i arreplegant bolets de bou que vai fer amb fetge i espinacs i me va quedar un plat una mica fort però exquisit.