No són dues espècies d'àligues, ni de papallones, ni d'orquídees, ni de serps. Són dues puntes, dos pics del Montsant. Són dos dels cimals amb més anomenada de la Serra, tots dos al vessant Oriental, però també força diferents. La Corbatera és lo cim per excel.lència de la serra. És lo
més alt, 1163 metres, també és lo punt més alt del Priorat, per aquells que col.leccionin aquests tipus de fites. És un cim molt concorregut ja que la pujada desde el poble d'Albarca és directa i fàcil. El camí és bo, lo desnivell no arriba a 400 metres i la única dificultat que hi podrem trobar serà fer.nos la foto drets si lo dia escollit és ventós.
En canvi, l'altre, és molt més solitari. A l'extrem d'una carena, el de les coves del Caterí, desprès de la cinglera que al Nord aguaita la vall d'Ulldemolins. Una moleta rodejada de cingles, que aguaita l'engorjat dels Pèlics. La Punta Pericana, 1047 metres, és al mig del vessant oriental, i ja només arribar a a la base de l'ascensió, (Toll de l'Ou o Collet del Parral) són de per si ja una bona excursió. D'aquí estant camí camí, no en trobareu. Fites escadusseres, que les herbes intenten amagar, i els rastres que les cabres fan en busca de recer, seran les vostres companyes d'excursió. I una vegada al peu estant, només un punt feble, on haureu de fer servir les mans. Tres graons i 12 metres de cadena us facilitaran la pujada pel rocam vertical. Rocam de conglomerat que es trenca sota els nostres peus. Al cim, planer, una fita i solitud assegurada.
L'altre dia, ja fa 10 dies, Chris i jo ens vam apropar al Montsant, per fer l'ascensió dels dos cims en un dia. Per mi, que és una excursio que ja he fet 2 o 3 vegades, (sempre l'havia feta sol) és la millor, no tan sols per enllaçar els dos cims, si no la millor excursió del vessant est del Montsant. A més a més de fer els dos cims, és pasa pels indrets més destacats de la zona, i tant els camins de pujada, durs i emocionants, com les baixades són de les més maques. Només té un però, la ruta és massa llarga per badar en excés. I és que els que no tingueu un físic excepcional o molta pressa,
hi necessitareu un dia sencer per fer.la. De totes maneres, pels que no hi vingueu massa al Montsant, per llunyania o dropada, us animo a fer.la. ja que per sort el Montsant és petitet, i és fàcil reconduir la excursió si lo dia o les forces no acompanyen. Lo mapa de la serra i lo llibre del company Jaume Mas no us faran cap nosa. Aquí us faré una breu descripció de l'itinerari efectuat, si voleu saber.ne més, demaneu sense contemplacions.
Sortint d'Albarca, i pel bonic i pla camí de la LLisera farem cap a Sant Joan del Codolar. Bonica ermita, amb una plaça magnífica, amb font, i tot allò que convida a esmorzar, no ho feu!!!, preneu.se qualsevol porqueria de estes que venen, o un bocí de codonyac, i de darrera la ermita, vora un arbre mort i una servera surt el camí que s'enfila pel grau dels tres esgraons, tot un repte esportiu. La pujada és al recte, no intenteu buscar pas, ni marrada, és recte el nas, la traça és inequívoca i la pujada dura. És important no fer esta pujada amb un bat de sol, us pot deixar tocats per tot el dia. Com que amb prou feines aixecareu el cap del terra, no us donareu compte que ja estareu al primer esgraó. Cada esgraó, dels tres, són la superació d'uns cinglets que vos surten al pas, equipats amb ferro.
El primer, el més curt i fàcil, el segon una mica més estirat i el tercer, més rebuscat llarg i difícil us posaran a prova, ja que cal agafar amb força als graons i col.locar la bota de manera adequada a la roca per no haver d'aixecar.nos a pols. Però vet aquí, que el esforç serà recompensat, que sortint del tercer pas ja voreu la carena, i de la carena a la dreta la
Corbatera i els Prineus, si lo dia és nítid.
Vértex geodèsic
Després nirem al bonic pla del Moloner, verd com poc n'hi ha a Montsant. És bon lloc per esmorzar, i també visitar la Cova Santa, una forat a terra i una rampa fangosa us portaran a un parell de sales prou vistoses. D'aquí pujarem fins el Sant Crist i allí orientar.nos cap al cap de gos (fixeu.se bé que el voreu). Davallareu fins a aquest per pendre el camí de l'esquerra del barranc i fer cap a la Cova del Pedret. Punt d'aigua gairebé sempre segura, i potser la última de la jornada. Això sí, no serà fàcil omplir la cantimplora amb el degotall que raja del sostre. Un embut no us anirà malament. Tot aquest camí,
d'aubaga és especialment bonic a la tardor, quan les bledes i els aurons mostren els seus trajos més lluents. Xanet xanet sortirem a la pista i al senderó que ens portarà al toll de l'Ou. Lloc excepcional de la serra on el barranc si no és temps de sequera porta aigua i forma uns bonics tolls i saltants. D'aquí estant farem l'ascensió a la Punta Pericana, primer pel poc transitat camí de la vorada d'en Franc, després ens enfilarem costerudament al coll de la Mola i després ens inventarem el camí per arribar al peu de la Pericana. Alguna fita i uns grans blocs que formen un passadís, són els punts claus per trobar l'accés a cim. Una vegada pujada i baixada la Pericana continuarem sense camí però amb fites i la lògica pasant per les coves del Caterí, llarguíssima balma que heu vist en la baixada al Toll de l'Ou. Seguireu fent servir el vostre nas excursionista i amb molta atenció anireu enllaçant fites fins fer cap vora la Punta del Peret. Cim carenal sense cap singularitat. D'allí baixareu seguint fites (al final més que veure.les, les ensumareu) fins al collet del Parral. D'aquí només us caldrà seguir el camí d'aubaga, i per tant esplèndid a la tardor. És GR i us portarà a la Mare de Déu, ermita ferma col.locada a més de 1000 metres d'alçada, i lloc on si no heu dinat, és el moment oportú, perquè ja és tard. D'aquí només haureu d'agafar el grau de la Mare de Déu ombrívol, que us portarà a la pista tot pasant per la Font, els Hostalets i finalment Albarca, on amb una mica de sort podreu trobar el refu obert i fer un beure.
Guiats per l'amo del Restaurant Brugent, vam fer un recorregut tot baixant pels Esclots, amb uns teixos magnífics, que sembla que ningú gaci cas, (ara que tothom sel's estima tant) i uns camins de bast maquíssims,per baixar al Brugent, per resseguirlo i pujar a Farena, on vam fer un espectacular dinar/berenar al ja anomenat restaurant. D'aquí, ja només ens calgué el frontal per tal de pujar a buscar els cotxes.
el Bosc en poc temps. Encabat hem atacat cim per la pista, passant per la inoperant Font de l'Obis i aquell magnífic pi, que a tocar de cim, s'ha convertit en el Rojalet més visitat de les Muntanyes de Prades. No en conec el nom, si en té. A cim, hem compartit gelor amb 4 valents, joves tots. Tant, que la suma de les seues primaveres deuria ser inferior a la suma de les nostres... Després de compartir gelor, avall que fa baixada, primers ells, i després natros, ja que m'he entossudit a buscar el Senyal Geodèsic enmig d'aquell bruit tant empipador. Bosc de roure reboll avall (bosc que patirà d'una entrada a part en este blog), i de seguit cap al Colll del Bosc i el de les Masies 
