EL GORG

Un clàssic. Sobretot després de pluges. Avui hem fet una excursió per veure el Riu del Gorg i el Riu Siurana tot sabent de primera mà que lo camí de La Febró a Siurana pel riu havia estat netejat de dijous. Un luxe doncs poguer estrenar-lo o quasi.

Poc més tard de les 8 sortim de Sant Pau d'Arbolí i pugem a Gallicant per la Font del Grau. D'aquí al Gorguet pel Collet de Gallicant i la pista del Solà del Manuel. Abans però hem esmorzat en aquelll recingle famós perquè és on se fa la foto del Salt del Gorg. Després, Gorguet i Gorg, que baixa fabulós. D'aquí cap a La Febró per la pista del Forn Teuler, però anar a guaitar al cingle de la Desenrocada dels Castellans.

L'indret és memorable. El tram final del Riu del Gorg, amb el saltant de la Gorguina i el seu aiguabarreig amb el Siurana és increible. Com també el curs del Siurana encaixonat per alteroses cingleres. I dalt dels nostres caps l'enorme Cap del Solà del Manuel. En canvi als peus un balç esfereïdor. Cada vegada que sóc en este paratge tinc més clar, encara que sense arguments, que la ensulsida fou anterior al jorn que lo batlle de La Febró va llençar presoners per una escletxa en aquest punt. Diuen que fou després que s'ensulsí l'espadat tapan els cossos. La escletxa hi és, la podeu anar a veure per poc que la busqueu, i si es confirmés tot plegat, a dins encara hi deuen ser alguns ossos. Des d'aquí pedem veure l'excelent feina dels qui estan fent obres d'ampliació del camí del Siurana

Continuem per la pista per nar a veure ja el Siurana i el Molí de la Febró per disfrutar del camí del riu. L'indret de més bellesa és sens dubte l'engorjat de la Cova Serena. Un indret reconfortant i màgic on la roca i l'aigua fan meravelles. Seguim avall no entenen perquè han arreglat la pista que baixa de la pista de La Febró al Gorg. Aquella pista ja era un petit jardí d'orquídees. Ja avall i després de creuar el riu per última vegada, lo camí guanya alçada respecte el curs del riu però que no deix d'omplir-nos les oïdes. És en aquí on estaven els rollos més bruts. Els que hi heu passat ja ho sabeu, els que no però sou usuaris del Camí de la Cingla us ho podeu imaginar. Matabous, marfull, roldó, verderals... El camí ample però s'acaba de cop. La desbrossadora no ha arribat més lluny. Però tornarà!!!, m'ho han promès. Ara bé, l'han repassat i se pasa perfectament bé, no patiu.

Arribats al Siurana i una vegada creuat escollim lo fàcil. Estem cansats i fa rato que lo cel és negre. Pugem pel camí de bast del Mas de Ribelles i anem a dinar al Corral del Brodo, bastit en un indret excepcional. I ja a buscar el cotxe.

Sortida prou agradable on les bateries de la màquina m'han fet una mala passada, però bé són verals que recorrem prou sovint, bé s'ho valen.