dimarts, 24 d’abril de 2012

PRENAFETA peratontos

Diumenge passat vàrem pujar al castell fa gairebé dos anys: Castell de Prenafeta Vés per on perquè servix escriure en un blog.
Aquell dia vam anar rebotats i vam aprofitar per fer un 100cims. Avui però hi hem nat exprés, a buscar el nostre Sant Grial particular: retrobar-nos amb l'esperit d'escaladaperatontos
I a fé de Déu que l'hem retrobat. Inclús afirmaria que mos hem passat.
Una aproximació selvàtica i punxent, l'atac de vespes assassines i 26 metres a mig camí de la grimpada i el patinatge sobre pinassa ha sigut la nostra penitència per haver estat tant de temps sense creure.

Vam fer l'aresta Nord-est a la Torre de guaita. Esta és situada al Nord-est del Castell. Només en queda un bocí de marge i la volta del portal d'accés.

Per arribar al collet que dona accés a l'aresta, seguiu el Camí del Castell des de la Font de Sant Salvador. Uns metres planers per a pujar un seguit d'escales. Acabat este tram d'escales, dos o tres metres després a mà dreta vora un pi al qual li heu trepitjat un arrel, heu de seguir un rastre selvàtic. En pocs metres i per l'esquerra  superareu un ferm cinglet de dos metres d'alt. Just dalt, destrieu la perduda sendera que us portaria al collet i seguiu una mena de viarany que s'enfila a l'evident aresta on hi voreu un petit roure 6 metres més amunt. Fareu servir les mans per arribar a peu de via, en un replà construït per la base d'un pi caigut.




Aquí decidiu si voleu guanyar el roure que hi ha 20 metres més amunt. Vatres mateixos. La rampa que veieu no enganya. Poques preses i poc ambient. Poca diversió. No haureu de fer pasos més enllà del segon superior. Ara bé, haureu de netejar allà on vulgeu col·locar els peus. Per assegurar-vos no tindreu problema, hi ha vegetació important i abundant i una fissura on ficar friends fins als número 3. Arribats al roure haureu de fer el pas més atlètic per no xafar cap branca, ni cap resta arqueològica. Tercer grau. Fareu reunió en un pi castigat pel vent. La via és una merda però la panoràmica fantàstica. Tota la Conca de Barberà us ompliran els ulls. Baixar a les runes del castell no és difícil però sí entretingut. I d'aquí, fins allà on tingeu lo cotxe també un regal.

Podeu aparcar a l'església del poble de Prenafeta, accesible des de Montblanc, a qui pertany. És un poble tranquil dedicat a segones residències i la restauració. De l'església segiu el camí carreter asfaltat que es dirigeix al castell. Arribareu a la font on hi ha plaça per un cotxe i a partir d'aquí tot de cartells que us informaran acuradament de com arribar al Castell de Prenafeta. El camí és de bast, i molt ben conservat en alguns trams, una delícia. Tot pujant però us atraurà la cresta Sud-oest, una escalada, a priori, poc tonta.

Ascensió sense cap mena d'interés però que natres ens ha servit per trobar l'arnés i passar un matí diferent.







Després paella i al vespre xerrada de la simpàtica Aracel·li Segarra. La xerrada era a Maspujols, on el seu club excursionista fa 40 anys, felicitats!!!



2 comentaris:

escalada per a tontos ha dit...

Amb el que poses no crec que ningú vulgui repetir la via. Saps no he estat mai al castell de Prenafeta. Hauré de pujar (pel camí bo) algun dia.

JERKOUT ha dit...

És una viatonta, no hai d'enganyar ningú. I en quan a Prenafeta, una
altre de les meravelles de la quarta. Quelcom que a la claveguera del Segre, no heu somiat mai...