Diumenge hi vai estar per primer cop. Hom pot dir que ens va salvar la vida. Bé, no tant, però va ser clau per no haver de dinar al defora, on fotia un fred i un vent de collons, i sense sol.
Tot pensant en que tant per les Rases del Maraco, com per la Punta Serena patirem per conservar la silueta dreta tot caminant. Canvio una mica els plans. Ens dirigim a La Franqueta, tal com havíem previst però tot escorcollant en la memòria un itinerari més boscós, tot esperant que els núvols escampin i que el sol ens acaroni les orelles. Per cert, que s'ha publicat un nou llibre del Port, de la Franqueta, que pot ser bonic, que no ho sé. El llibre en qüestió és este: http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1244
Ans de les 8 ja caminem tot dirigint-nos per un camí d'estos que són una ruta turística, el del Mas de Corretja. sabrem que estem en un camí turístic quan cada 70 metres ensopeguem amb un tòtem. Ja se sap, amb el caler dels demés... Més enllà de mas de Corretja esmorzem rapidet enmig del bosc, allà on decidim nar al Coll de la Farrera. Fa fred de debò. Al Mas de les Valls veiem lo primer sovatge del dia, na vorem uns quants més. I és que els verals del Mas de les Valls són dels més agraïts del Port. A mi, és el que més m'agrada. D'allí amunt pel Barranc de l'Estret de L'home tot decantant per pujar a Coll de Monfort. Allí, els companys que no han trescat massa pel Port, se meravellen dels canons dels pins negrals i de les carrasques sorgides del rocam. A Coll de Monfort tornem a fer refrèndum. O bé baixar a dinar a Mas de Damià, a l'Aragó o bé pujar a Terranyes a dinar també al refugi homònim. Guanya la directa a la Miranda de Terranyes, tot i que l'últim bocí, tot seguint el rastre de les bicicletes ho fem retombant.
Dinats, i com que los companys tenen ganes de més Port, anem cap al Refugi de Clotes però ans d'arribar.hi decantar per un camí recentment ampliat a base de desbrossadora que ens baixa a la pista de la Vall d'Uixó. I per allí baixar a buscar el cotxe, tot agafant encara més ganes de pujar a Punta Serena.
No hi havíem de fer cap, però les circumstàncies ens i van portar. Diumege passat havia de portar els meus veïns d'Alforja a trescar pel Port. Havia pensat de fer el Carrer Ample, per on no hi he passat mai. Diumenge però a les 6 del matí només amb un cotxe na tenim prou. 4 persones. I és que això d'aixecar-se d'hora costa. I més amb la ventada que fot. Serè a tot drap.
Tot pensant en que tant per les Rases del Maraco, com per la Punta Serena patirem per conservar la silueta dreta tot caminant. Canvio una mica els plans. Ens dirigim a La Franqueta, tal com havíem previst però tot escorcollant en la memòria un itinerari més boscós, tot esperant que els núvols escampin i que el sol ens acaroni les orelles. Per cert, que s'ha publicat un nou llibre del Port, de la Franqueta, que pot ser bonic, que no ho sé. El llibre en qüestió és este: http://www.cossetania.com/mostrar_producte.php?prod=1244
Ans de les 8 ja caminem tot dirigint-nos per un camí d'estos que són una ruta turística, el del Mas de Corretja. sabrem que estem en un camí turístic quan cada 70 metres ensopeguem amb un tòtem. Ja se sap, amb el caler dels demés... Més enllà de mas de Corretja esmorzem rapidet enmig del bosc, allà on decidim nar al Coll de la Farrera. Fa fred de debò. Al Mas de les Valls veiem lo primer sovatge del dia, na vorem uns quants més. I és que els verals del Mas de les Valls són dels més agraïts del Port. A mi, és el que més m'agrada. D'allí amunt pel Barranc de l'Estret de L'home tot decantant per pujar a Coll de Monfort. Allí, els companys que no han trescat massa pel Port, se meravellen dels canons dels pins negrals i de les carrasques sorgides del rocam. A Coll de Monfort tornem a fer refrèndum. O bé baixar a dinar a Mas de Damià, a l'Aragó o bé pujar a Terranyes a dinar també al refugi homònim. Guanya la directa a la Miranda de Terranyes, tot i que l'últim bocí, tot seguint el rastre de les bicicletes ho fem retombant. Tinc per costum portar una fotocopia del mapa de la excursió que hai de fer, amb alguna anotació, si és que he tingut temps de preparar.la. És fàcil de consultar inclús caminant amb bastons. Al no portar.la, la peresa d'obrir el mapa, tot buscant reser perquè lo vent no l'estripi fou una de les claus per no acostar-nos a indrets poc coneguts, poc fresats. Vam nar tot lo dia per bons camins, quelcom cada vegada més comú del desitjable tot trescant pel muntanyam del país.
Havent fruit del fred i de les vistes de la Miranda fem cap al refu, on tenim la sort que és buit. La bomba de mà de l'aljub però no treu aigua. Anem a buscar llenya per fer foc i dinar calentets. Al defora els núvols, lo vent i els erms configuren un paisatge superb i salvatge.
Dinats, i com que los companys tenen ganes de més Port, anem cap al Refugi de Clotes però ans d'arribar.hi decantar per un camí recentment ampliat a base de desbrossadora que ens baixa a la pista de la Vall d'Uixó. I per allí baixar a buscar el cotxe, tot agafant encara més ganes de pujar a Punta Serena. Al cotxe ja tardet, i jo prou atrotinat. El fred i el trescar per bons camins ens ha fet fer molt més recorregut de l'habitual. El pitjor de tot és que sembla que els hi ha agradat. Pot ser me demanen que els hi torni a portar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada