dijous, 12 d’abril de 2012

CAP de BOUMORT











Diumenge, el dia que havíem de fer una mica d'exercici ens vam decidir pel Boumort, que feia dies que ho teníem present però on no havíem trobat el moment ni la ruta. I és que és un massís estrany, on les serres perifèriques són més salvatges i atractives que el cor central. El cor central és a més molt lluny de qualsevol habitatge, i el seu punt culminant al bell mig d'una extensa zona de les menys poblades del país és una garantia de no trobar itineraris fressats. Una garantia de solitud. En Manuel Cortés, el Mestre, ja ho denuncia en la seva guia. Molts camins vells són perduts, i molts altres han sigut substituits per pistes forestals, que paleixen la falta de carreteres d'accés. Això pel excursionista és un drama, doncs ens és difícil fruïr si hem d'estar concentrats solament en l'avanç o terriblement avorrit si tresquem una pista ampla a ple sol.
I tot este rotllo perquè??? Pos per dir que si no teniu una bona forma física, us serà difícil fer un itinerari atraient a priori. Si teniu tot terreny la cosa canvia. Perquè encara que només volgueu tastar la part culminant, no en quedareu decebuts. Un cim que encara que de formes arrodonides us mostra un espectacle aspatarrant!!! No us imaginaríeu mai un cim tan maco on hi arribi una pista. I de la panoràmica, res a envejar a qualsevol cim del nostre país, res de res!!
Amb estes premises, i havent dormit a Organyà, el més natural fora haver fet l'ascensió des de Cabó. Però no podent colar un 205 com a 4x4, i coneguent la nostra migrada forma física, fem una marrada considerable per sortir d'els Prats. Petita depressió entre el Cap de l'Obaga Negra i la cresta de La Roca. Petita plana dedicada al conreu del cereal i al pasturatge. Les cases hi són disperses on encara alguna conserva estadants. S'hi arriba des de el Coll de Bóixols, per una pista en bon estat pels turismes, que pasa pel Forat dels Prats, lloc on el Riu Pujals s'engorga bellament.



La ruta escollida és la número 41 de la guía del Mestre. És doncs moment, després de fer la foto a la senzilleta ermita de la Mare de Déu de la Providència, nar a buscar Cal Roi per ascendir al Pas del Cabrit. L'ascensió és curta però duríssima tot buscant rastres de les bèsties. Vam fer al dret, ja que del camí que hi figura al mapa Piolet de la zona, només vam vore una fita en mig dels boixos. Sort que la vegetació és gairebé nul.la, i no cal preguntar.se cap a on és. Recte amunt. Sortim a la carena de la Roca que s'estimba demunt la Vall d'Inglada. L'obac és atapeït de pi negre i encara una mica de neu. Tot i que hem sortit amb temperatura lleugerament negativa, hem suat força cansalada (que convé) per aquest rascler vertical a ple sol. A evitar a l'estiu.
Ara només ens cal carenejar a Ponent fins al mateix cim del Boumort, tot anant contemplant els Pirineus ben innivats. Del Pas del Cabrit (que hem deixat un pèl a la dreta i on també hem deixat una cova sense visitar) al cim de la Roca de Senyús, anem bé per rastres més o menys clars. A partir d'aquí però la cosa canvia. La carena se torne ampla i el bosc espès arriba al caire de l'estimball. I això comporta fer camí en mig del bosc espès sense saber ben bé cap a on vas. El tram entre la Roca de Senyús i el Plan de Llet se fa farregós. Així doncs us recomanem si voleu fer esta excursió utilitzar l'itinerari 39 per ascendir a Plan de Calama i d'aquí a Plan de Llet. Us estalviareu uns pocs quilòmetres, uns quants metres de desnivell i uns quants maldecaps tot buscant pas sota les branques dels pins. De Plan de Llet a cim ja és una altra història. El bosc s'aclaríx i pots nar disfrutant en tot moment del Pirineu, dels voltors, de les àligues, dels isards, de les ovelles perdudes... A més vam tindre la enorme sort de tobar neu escampada aquí i allà fent.ne d'alguns racons oasis bucòlics. La mica de neu, sens dubte, li va donar un toc especial i màgic. Us recomanem l'ascensió en estes condicions, de veres.

I del cim només podem dir meravelles. Només arribar s'entèn que som en una de les més importants talaies de la nostra geografia. De veres que val la pena regalar-s'hi una bona estona. ftp://geofons.icc.cat/fitxes/100CIMS/264085006.pdf
De baixada vàrem pasar pel refu lliure, que està obert i en bones condicions, encara que petitet. La font és més avall i per agafar-ne aigua s'ha de fer una mica d'esforç. I ja després a xupar pista per avall per retrobar el nostre cotxe, tot tenint devant uns inmensos camps de pastura i la dreturera obaga de la Serra de Carreu, a la qual li haurem de fer una visita un dia o un altre.

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Veig que al final si que hi vas poder anar, i que el cim et va agradar!! Nosaltres no vam trobar tanta neu, però el què si que vam fer també, va ser aprofitar la cadira!!

JERKOUT ha dit...

Hi han dugues categories de cim. Els que tenen cadira i els que no.