dilluns, 30 d’abril de 2012

FONT del MUNTANYÈS

Dissabte vàrem estar rumiant on anar diumenge. No teníem res al cap prou engrescador. Bàsicament vam anant descartant recorreguts un radera l'altre, sota qualsevol excusa. Finalment però ens vam decidir per un itinerari inèdit per natres. Alcover, Bonretorn, l'Albiol, Alcover.
La excursió és blanc o negre. Dividida en dugues parts extremadament diferenciades. La primera, fins l'Albiol seguint el vell camí de La Romiguera (o gairebé), és en pujada, sense ombra, travessant brolles i cremats. Es pasa vora "La Ponderosa". Amb este nom esperàvem veure el Josh i companyia a cavall per inmenses pastures. La realitat és més lletja, una inmensa explotació minera que fabrica pols en quantitats extratosfèriques. Sort que avui és diumenge i ahir al vespre va ploure.
D'Alcover a Bonretorn destacar l'imponent Mas de Barberà. Gran casalot en un turó amb vistes panoràmiques cap al Camp. Moltes dependències que no podrem visitar per l'estat de ruïna en què se troba tot plegat.
A Bonretorn, vam esmorzar, a la plaça devant de Santa Rosa, on destaca que el campanar no és damunt de l'edifici eclesiàstic, sino d'un casalot. El llogarret, d'unes poques cases que guarden un estret carreró, encara conserva cert aire rural. Gossos, tractors, orenetes, i un iaio esporgant aulivers és el més destacable i és el més reconfortant que hi hem pogut observar.







Per pujar de Bonretorn als Plans de Maidéu, hem fet el que és posiblement el camí més lleig de les Muntanyes de Prades. Primer travessant el cremat d'este hivern i després enfilar-nos pels escòrrecs tot seguint els pals de fusta.








Estos topalls desagradables també donen a vegaes boniques sorpreses com este curreià blanc (Cephalanthera longifolia). Ara i durant les pròximes dugues ssetmanes esta orquídea serà de les més comunes de les Muntanyes de Prades.
Sense ni arribar ni tan sols al Mas de Maidéu, encetem la segona part de la excursió, la verda, d'aubaga,  frescal, amb fonts i riuets. Comencem a baixar per aquest bonic i dreturer grau que no ha suportat el pas de les motos ni les seues dreceres.
Arribem al riu de L'Albiol, a la Vall del Micanyo a l'indret de la Font del Muntanyès, de les més maques i amb una aigua boníssima. Està penjada en un cingalló roig, envoltada de molsa i falcies. Seguim per la dreta per una sendera fantàstica fins la Font de l'Irla, i ja d'aquí pista avall seguint primer l'aigua del Riu Micanyo i després la del Glorieta. Parem a dinar als Molins de Tarrès, on se'ns fa difícil trobar un lloc tranquil per dinar.
L'indret és a petar de cotxes i gent, i és que és un indret ben bonic.
Després de dinar seguim el camí cap a Alcover però ja arribant agafem un itinerari de salut, ben maco, que ens deixa al cotxe seguint el veïnatge del Glorieta. Una bonica sorpresa final.
Excursió amb una primera part poc agraïda, però que ajuda a entendre el nostre país i per tant verals que haurien de meréixer millor consideració entre els "estudiosos" de la nostra comarca. Però a més podrem gaudir de magnífiques vistes del Camp de Tarragona i ens faran fruïr encara més dels camins emboscats per on transitarem a la tornada.