divendres, 20 d’abril de 2012

El CAMÍ de LES PLANES


És el camí que comunicava Arbolí amb els conreus de la partida homònima. Per ser més exactes del Cementiri fins al Pla de Vernet. Avui he nat a trobar l'últim bocí que me quedava per apamar, però la cosa ve de lluny.              
                                   
Fa ja bastants dies se me va posar al cap que abans de fer.se la carretera d'Arbolí, hi podria haver un camí de carro que enllacés el Mas de Vinyes-i-Vernet, amb el poble. Resultat d'esta estúpida dèria en va resultar una sortida, esta:  http://joanmupi.blogspot.com.es/2009/02/dalforja-arboli-la-busqueda-del-cami.html
Este dia no van trobar res però jo tossut tossut hi vai tornar algun ratu més i d'esta tossuderia va sortir això: http://joanmupi.blogspot.com.es/2009/05/arboli-recerca-pou-de-gel-i-forat.html
No fa pas massa hi vai tornar però no vai quedar content del resultat de l'últim bocí, així és que avui amb una versió cutre i saltxitxera del Mètode Ordovás m'hi he arribat. El Mètode Ordovás el trobareu aquí: http://todoseandara.blogspot.com.es/2012/03/excursionismo-recreativo-idi-o-como.html

Així que este matí surto d'Alforja i enfilo el camí d'Arbolí però a l'alçada de Mas d'en Txetxo entro al bosc a vore si vei cap orquídea florida (sense resultat). Com que feia bastant de fred no hi estat massa però i de seguida m'he posat a la feina.
Les Planes no són una gran extensió de planures, ni molt menys, però clar, comparat amb lo reste de terme d'Arbolí, n'hi ha unes quants rollos planers. Esta massa boscosa que pel sud s'avoca a través d'un cingle a La Vall d'Alforja, pel nord és completament diferent. Diferents i bonics barrancs: el del Xoles, el de les Guixeres, el de l'Esquelet, i els seus afluents, i encara alguns altres, s'escolen cap al Nord, a engrandir el Riuet d'Arbolí. El camí de les Planes travessa perpendicularment tots estos barrancs. A més, també travessa les pistes forestals que hom ha construït entre barranc i barranc, paralels a aquests. Així, m'ha sigut fàcil dividir este camí en quatre parts, fent la cosa més fàcil. Després de barallar.se un bon rotllo dins el bosc espès, dona molta alegria arribara una pista per situarte i descansar.
Del primer i segon tram, entre el cementiri i la pista que en l'ICC1:5000 diu Camí de les Planes (topònim errat) avui no diré res, ja que teniu tota la info en el segon enllaç que us he col.locat més amunt. Blog del company Joan. En estos dos primers trams se travessen el Barranc de les Guixeres i el Barranc d'en Xoles.

Queda doncs el tercer i quart tram que gràcies al Mètode Ordovás (recordeu que teniu l'enllaç més amunt), he pogut esbrinar que lo camí en qüestió no anava al mas de l'Esquelet, tal com me pensava si no que nava directe al Pla de Vernet, directe a l'alzina. Només queda doncs creuar els dos barranquets que formen el barranc de l'Esquelet (sempre segons ICC).
Pos bé de la dita pista vai al sud i just a l'entrar al bosc me trobo amb l'agradable sorpresa que hi ha un traç prou marcat que ens sens dubte el camí vell. Vai de pla fins la carena que separa dos rases. Aquí el traç obvi desapareix i he de triar. Fai cas al catastre que continua per la carena al Sud-Est o a la línia més marcada del vol americà de mitjans de segle, que baixa al barranc i continua per la seua vora. Tots dos se retroben allà on agafa nom el barranc de l'Esquelet, just a l'indret on el travessa una pista. Baixo al barranc, bellament emmargenat, i de seguida vei que allò és un verderal de cuidado. Així que careneta enllà que passaré més ampla. I així és. Ampla però apartant branques i saltant troncs. I és que està ple de deixalles de treballs forestal, ventades i nevades. A l'hora de baixar a la pista m'ho hai de mirar dos o tres vegaes per trobar una pas prou lògic. Trobat tot plegat, a voltes sense cap mena de rastre, me dedico a fitar.ho. Feina que en alguns llocs és difícil per falta de pedres, o de llocs adients.

Si cap dia feu este camí, les fites no les busqueu totes a terra mireu també a l'alçada dels ulls. De tant trobareu quelcom estrany, quelque chose bizarre que no entendreu pas. Un tronc podrit a l'inrevés, un bastó penjat, una pedra en una forca d'alzina. Estes seran les vostres fites, si aguanten. Per entendre este sistema us aconsello el primer capítol de "La Innocència del Pare Brown" del meu preferit Chesterton. Sublim.
Retorno a esmorzar a la pista i després ja amb les mans a la butxaca fai este bocí, que no ha quedat massa ben fitat tot sia dit, però que per poques ganes que hi poseu us ensortireu. Tot plegat tot este rotllo per deu minuts!!! Qui poca feina té, el gat pentina.

El quart tram és seguir la pista a trobar l'Alzina de Vernet. O potser hauríem de dir Les Alzines de Vernet, ja que la que hi ha a l'altre banda de la carretera és inclús més potent. però vet aquí, que al quedar uns metres per sota passem pel devant sense veure.la, mentres l'altra sempre que hi passes la veus. D'aquí carretera avall fins el Coll i pel camí vell a casa.
Un camí que no té gaire futur, per tant, fenya malaguanyada. Ara bé, sempre ens podem permetre un caprici, i és que encara que als que estan al poder els hi faci ràbia l'home també viu d'utopies i d'esperança.

2 comentaris:

Gatsaule ha dit...

Molt interessant el mètode aquest, en teoria sembla senzill, però caldrà provar-ho amb calma!!

JERKOUT ha dit...

Jo no te puc ajudar, no tinc gps. Simplement fai superposició de mapes, i a partir d'aquí me fai un dibuix/mapa amb el qual vai a muntanya. Més senzill i més emocionant, i menys fiable, és clar.