diumenge, 4 de març de 2012

L'ESTARROSSALL











Tot i que hem sortit a les 6 d'Alforja, una boira espesa durant gairebé tot el trajecte, la vertiginosa carretera de Bot a Prat de Comte, i no saber quina era la pista i on s'havia d'aparcar, no ha sigut fins a tres quarts de 8 que caminem la pista que del Coll d'en Gra puja a La Refoia tot buscant la sendera que ens puji al Montsagre per L'Escalerola. Al cap del ratu la trobem i enfilem sendera amunt, el coll on ens dirigim és evident. Si seguim la carena del Crestall de l'Artigó, just ans de l'última cinglada, aquell coll marcat, cap allà anem, tot i que no caldrà arribar.hi. La sendera comença suau, ben fressada, però quan més alçada guanyem més costeruda és, més atrotinada està i més imprecisa. Més dura, més Port!! Just ans del coll hem de nar cap a l'esquerra, a flanquejar, tot deixant la sendera que va cap al coll, que no sé si té sortida cap a la banda d'Orta. Dos nois que en aquell moment ens adelantaen ens esvaeixen els dubtes que teníem. Gràcies. Per cert, algú sap si se pot arribar a este punt tot venint de la part d'Orta??? de la part del famós incendi??? Mercés.

Fem el pas de l'Escalerola, entretingut, divertit encara que me l'havia imaginat més aeri, més perillós. Sortim dalt a la carena. Ens pensàvem que faríem cap un lloc inhòspit però la bassa, els magnífics pins i l'herba seca ens donen una grata benvinguda. Som al Montsagre de Paüls. És hora de traure lo mapa de la motxila. Porto una impressió del mapa que va penjar lo José Luis quan va anar per la zona. Si voleu saber moltes coses sobre la excursió i veure magnífiques fotos mireu per qui:


Lo José Luis marxa avall a buscar la bassa. Natres però anem a guanyar la cresta per arribar.nos al Tossal d'en Grilló. Anem guanyant alçada de biaix fins arribar-nos a la cresta. Juguem un ratu a fer de funambulistes damunt de la vertiginosa paret nord fins que lo serè guanya i ens envia uns metres més avall. Ens arribem a la caseta i decidim esmorzar ans de fer cim, tot esperant que surti el Sol. Per cert, una endevinalla:
Divendres nit vai mirar météo. La TV3 ruixats pel dematí i vent de cara al vespre i nit. L'AEMET poquíssima possibilitat de pluja i vent. Qui diríeu que la va encertar??????

Amb la panxa plena fem cim. La feinada és per fer la foto amb Chris i jo. M'he deixat lo trípode. Llàstima d'un dia mig calitjós ja que les vistes de la Muntanya de Santa Bàrbara i d'aquelles terres és excepcional i veure els rapinyaires burlar.se del serè és tot un espectacle.
De cim baixar a la bassa tot pasant pel Teix d'Egrilló, que des de lluny no sembla gran cosa, però que d'aprop te un tronc espectacular!!!

A la bassa, magnífica (se nota que som de secà) tornem a mirar el mapa i ens dirigim a buscar el Forat de la Finella, un pas espectacular com pocs. Realment extraordinari, sugestiu i fiplant. Aquell passadís és pura màgia. fem cim a la Mola Grossa i agafem aquell viarany, suau i amable que ens baixa còmodament a la Refoia tot gaudint del magnífic panorama. Llàstima d'haver.nos empassat la pujada a la Moleta de Garí. A la Refoia fem un mos i anem a buscar la canal de l'Estarrossall per una solana on el sol, que ara sí peta, fa saltar els fòssils de les pedres. Ens passem de frenada i hem de recular cinc minuts cara amunt (suada de collons) per trobar el cartellet salvador. Avall que fa baixada, i sense por, que lo serè aquí canalitzat exponencialment no ens deix caure cara avall. Lo primer tram és esgarrifós, emocionant, espatarrant!!! Després cal flanquejar cap a la dreta, atents a la pintura!!! i ja corroborem el que ens imaginàvem. Una baixada lletja e infernal. La pintura tira recte avall, al dret. La nova, la vella encara busca on alleugerir el pendent aprofitant tota l'amplada de la canal. Allà on creiem oportú sortir del centre per retombar una mica més i col.locar els genolls a puestu hem bastit alguna fita. Més avall d'un estret podem obviar la pintura roja i seguir les numeroses fites que fan lo camí més amable i ens deixa a la pista, on avall tenim lo cotxe. Tot baixant per la pista, reflexionem sobre la facilitat en que últimament s'utilitza la paraula recuperació de camí. Quelcom que si tinc temps tindrà entrada al blog, un dia o unaltre. Arribats al cotxe i girant la vista veiem per allà on hem baixat. Si algú ens ho hagués dit este matí, l'hauríem engegat a dida i haguessim baixat per la pista. Canal de l'Estarrossall, quelcom que intentarem no repetir mai més.
Són gairebé les tres i és hora de dinar, tot començant unaltre aventura, molt més perillosa que la Canal de l'Estarrossall i que no se pot explicar. Perdó per les fotos i la brevetat, però és que no tinc més temps.

6 comentaris:

José Luis Ordovás ha dit...

Estupenda crónica...Explicas bien y haces meter al lector en situación...
Jodida canal...!

Joan ha dit...

Menys mal que no vaig venir, ja que ara no tindria genolls.

Angel Salom ha dit...

Eixa canal es bordisenca i en molt mala llet!! Molt mala de fer!!

JERKOUT ha dit...

Vei que no sóc l'únic que la sofrida, i que encara que estrany estigós d'acord amb mi.
Joan, si haguessis vingut haguessim nat a Orta, esta era pel dia que no vinguessis.
Ah!! José Luis, mercés pel mapa, molt agraït.

José Luis Ordovás ha dit...

La canal de l'Esterrossal ha sido siempre un paso habitual de ganado. El Josep Jordana lo pone en uno de los itinerario del libro 12 Camins Mil.lenaris.
Interesante, si os gustan las cabras...

JERKOUT ha dit...

pues me lo creeré, però habitual habitual..