dimarts, 13 de març de 2012

PENYAGOLOSA







Lo cap de setmana passat vàrem marxar de casa. A fer el de sempre, caminar. Però una mica més lluny dels llocs habituals. L'objectiu principal era pujar al Penyagolosa, ja que alguns en tenien ganes de fa temps. Però fent.ho el dissabte vàrem tindre el diumenge per fer un volt pel dessota de la Iglesuela del Cid, i fer un tastet de la xarxa de carreteres que hi ha per aquells verals.

Com que lo company Joan ha estat membre de la expedició i farà un reportatge àmpli i espectacular, jo en faré un de breu i cutre. Aquí podeu veure el xulu, el del company Joan:

http://joanmupi.blogspot.com/2012/03/sant-joan-de-penyagolosa-pregunta.html










Anem 6 en una frogoneta, a les 6 i per avall. I després d'algunes peripècies automovilístiques per alguns pobles castellonencs arribem a Sant Joan de Penyagolosa. Esmorzem i per amunt a fer cim sota un sol espectacular. Pujem pel barranc de la Pegunta, però abans de pujar la piràmide sommital ens desviem per vore la Font de La Cambreta, el Mas de La Cambreta i la Nevera de Penyagolosa.


Guanyat el collet de La Nevera, fem una reunió i ens dividim. Dos nois, amb els genolls tocats enfilen el cim per la banda habitual. Els altres amb un dibuix fet en la cara neta d'una factura de telèfon, ens desvíem a buscar la cara Sud per intentar pujar per la Canal. Tenim sort i trobem un viarany poc fressat però mínimament fitat. No és el que tenim dibuixat al paper, a partir d'un track sobre l'IGN, però no ens arrisquem a deixar d'utilitzar les fites, que porten la bona direcció. Arribats a la cara Sud, el sol peta fort. I el viarany es desdibuixa més encara tot travessant pedregals, forts pendents i repeus de cingle. Fem el nostre camí, tot perdent les fites i tornant.les a trobar. La travessa se fa feixuga, lenta. Asfixiant.
Arribem al peu d'una gran canal que té tota la pinta de ser la nostra, però... Parem a beure i menjar quelcom. Ans però m'asseguro que és la nostra canal. Primer vai més enllà per una lleixa. Sento pitonar, deuen estar a la Murciana. Bon senyal. Després pujo una mica la canal, i puc veure el característic gendarme que marca l'inici de l'esperó. Sens dubte és la canal que ens portarà a cim. Me retrobo amb els companys i ens preparem per l'ascensió, on hem de mimar una integrant que és la primera vegada que trepitja este tipus de terreny. Amaguem els bastons i trec un bocí de corda fora la motxila per si de cas.














Iniciem la pujada. Vai devant dibuixant la traça. La més ampla possible, tot evitant el centre de la canal on s'amunteguen tots els rocs inestables. Comencem per la dreta, on amb prou feina fem servir les mans. I superior. Guanyem fàcil el peu del gendarme tot progresant el més apegats possible. Continuem esta estrategia i ja de seguida veiem la cadena delatora. El pas més difícil el tenim a tocar. De moment sembla molt més assequible que no em pensava. Havia vist un reportatge a inet on uns nois qualificaven la canal de gesta heroica. De moment només havia calgut no llençar pedres per si venia algú per sota.






Arribem al pas clau, on primer has de pujar per oposició per fer.te amb la cadena. II grau, i ja agafada seguir cap a la dreta sense res remarcable. Vai fer el pas sense agafarme en cap moment a la ferralla, i no crec que cap pas (en sec) arribés al tercer grau ni de lluny. Fet el tram "difícil" continuem amunt, ja sentint la gernació que s'amuntega al cim. Continuem però intentant evitar el centre de la canal on s'acumula el pedruscall i anem ja feliços cap a la dreta, a fer cim, on els companys fa ratu que ens esperen. És un gran moment de joia i felicitat. Les abraçades i les felicitacions ens porten uns quants minuts.






Fem proutes fotos de cim tots plegats, amb la falla que és molt tard i el sol enterboleix la vista. Un cim a fer amb la sortida del sol. Ens arribem al cim secundari del Penyagolosa, el de la caseta, on fem més fotos. I ja avall que fa baixada, per la Lloma dels Conills. I arribem a Sant Joan on hem reservat llits i sopar. Per sopar ens atipem escandalosament i després de no guanyar cap partida al dóminu, a jaure, en les lliteres, que és quasi com dormir al carrer (4 graus dintre, i -2 fora) però amb dret a dutxa calenta.












2 comentaris:

José Luis Ordovás ha dit...

A ver que m'aclaru: Això es escalada, ferrata o excursió?
En cualsevol cas, sembla que vau xalar...Enhorabona.
En que lloc d'internet dius que puc trobar el track? (o la resenya de la via)

JERKOUT ha dit...

el track, suposo que a wikilock, però ja saps que jo d'això...
De totes maneres los de aficionados al senderismo hi van pasar. I si vols te paso el dibuixet a la cara neta de la factura,quel guardo. però si vols més detalls demana.

ah, solsament és muntanya.