divendres, 30 de març de 2012

COVA de l'ESCOLANIA










Diumenge passat els Excursionistes d'Alforja anàrem d'excursió a Montsant, al pantanu de Margalef.

Vam fer la clàssica més clàssica que se pot fer sortint del pleníssim embassament. Pleníssim d'aigua, i pleníssim de furgos i tendes. I és que Margalef s'ha convertit en un dels nius de freeclimbing més important de tot el país. I amb les promos tipus http://www.youtube.com/watch?v=5lr_5m443WI l a cosa nirà a més. I crec a més que no fa pas massa han renovat i ampliat lo refu de Margalef. http://desnivel.com/escalada-roca/margalef-estrena-albergueDoncs bé, amb una hora de son menys enfilem camí del pantà amunt. Com vam fer una clàssica de la qual podeu trobar info i bibliografia per tot arreu, utilitzaré esta excusa per dir poca cosa, si voleu res, ja direu.

Doncs bé, tot gaudint de l'aigua del riu Montsant fem cap a la Cova de la Columna, possiblement la cova més meravellosa del Montsant. Dos pisos, piscina privada i celler la fan la més preuada. Toca el sol i aprofitàrem per esmorçar. Jo més ràpid que els demés, ja que en aquell punt me vai ajuntar amb lo company Lluís que feia amb dos companys més una ruta semblant a la nostra.
M'hi vai ajuntar perquè naven a visitar la Cova de l'Escolania, on no havia estat mai. Així que arrenquem i de seguida som al Mas de Soleràs, i al cap de poc, a la seva font que com el riu, baixa més animadeta que de costum. Tres metres enllà la fita per anar a l'esmentada cova. El camí d'accés és costerut i mal parit, no massa fressat, però en menys d'un quart hi sereu. És una balma aubaga construïda a base dissolució, restant una sèrie columnes de tosca que aguanten el sostre. Aquests escolanets són els que donarien nom a la cova. Llàstima que estos escolanets són molt baixets i t'has d'arrosegar per entrar.hi, ja que el terra forma unes capricioses bassetes que fan de mal pasar. Quan més capdins, més possibilitats tenim de trobar estos bassiols plens d'aiga. Cova ben curiosa que recomano si sou uns fanàtics del Montsant.


Retornats seguim el periple tot deixant el camí d'Ulldemolins per fer la pujada del dia, el Barranc de La Falconera. Abans però anem a guaitar la Cova del Metge, la que segurament és la cova més utilitzada. Anem trobant la font, el pàrquing subterrani (molt més maco que no me pensava), la terrassa, la llar de foc, el menjador, l'equip de música, la suite nupcial, lo corral... tot de luxes en un dels racons més solitaris de Montsant. Perquè de ben segur, que ningú baixarà del camí de la Pleta a fer.vos una visita de cortesia. El camí està envaït de vegetació d'aubaga que juntament amb la forta pujada i la calor de diumenge passat se va formar un cóctel feixuc i suorós. No és difícil fer hipòtesis del perquè alguns camins del Montsant són poc mimats pel Parc. Arribats al Camí de la Pleta enganxo amb els meus veïns de poble. Baixem a refrescar.nos a la Cadolla del Forats i guanyat el Grau del Racó dels Forats fem una paradeta per descansar i admirar la Roca Falconera de Baix, i per adonar.nos del desnivell assolit. Allí també ens despedim del Lluís i companyia, ja que se van a fer un dels camins més emocionants del Montsant. El Camí de les Cadolles de la Xispa, a evitar si falta poc per fer.se fosc.

Natres, els d'Alforja nem de pla a buscar el lloc de dinar, el Clot del Cirer, on trobem una gentada, com gairebé sempre últimament. El Clot del Cirer és un dels llocs més magnífics de tota la serra i també de la Catalunya Nova. Els que el coneixeu, no cal que vos escrigui res, i als que no heu estat mai, ja trigueu. Com que ens hem portat la mar de bé lo capo ens deix esplaiar més d'una hora per dinar, on van tindre cert èxit un plàstic i el suc de kiwi verd.
Ens tornem a posar en marxa per guanyar la serra i baixar al pantà pel Barranc de La Taverna. Fem marrada per vore lo teix mil.lenari del racó del Teix, on ens trobem amb lo Lluís i companyia que han dinat a la Cova de L'Ascla, i que també marxen Taverna avall. Es posen al davant i ja no els vurem més.
Baixant m'apropo a la Cova de La Taberna i entro pel seu final, que no havia fet mai. El meu frontal és lamentable. Sort que entra llum pel sostre i puc anar mig a palpentes tot disfrutant dels racons entel.lats de sol, una meravella. Baixant trobo graons i alguna corda que me guien. Tinc por. Per arreu me venen sorolls d'aigua, de regalims, de saltants, tot plegat a les fosques. Tinc por, més que res de posar els peus dintre l'aigua. Per sort me trobo una parella que m'ensenyen les conseqüències d'intentar sortir per baix. Aigua fins als genolls. Ja m'ho havien advertit. Si lo pantanu és ple... Baixo una mica més pels graons fins que me don la sensació que ja he de treure el flotador. Torno a pujar molt content per les sensacions viscudes, agarro la motxila i per avall que fa baixada. Cova de la Taverna, quelcom on hauré de dedicar.hi més temps.

Excursió ben maca, mooolt recomanable, la millor que podeu fer des de el pantà. A més la companyia ha estat d'allò més, i molt ben guiats, ja que lo presi s'ha agafat lo Montsant com a segona residència. I és potser, l'únic però, que al nar per verals ja coneguts i de paquet la emoció no ha sigut màxima.