I diumenge, després d'esmorzar, cap a unaltre racó. Sortim tard i agafem unes quantes d'aquelles carreteres que al mapa són dos ratlles continues, incolores. L'asfalt és terrible, però el paisatge corprenedor!!! Moles i barrancs erms, secs i cosits a marges. M'encanta este paisatge indefinit, desolat, però que encara fan olor d'ovella. És fàcil deixar buida la ment e imaginarte milers de corderes costa amunt, pel azagador. Fileres infinites d'animals sota l'atenta mirada dels voltors, rosegant qualsevol herbeta molla de rosada. Dos pastors i els gossos les guien, les vigilen, les mimen. Són gent bruta i aspre que han preferit sentir cada matí la flaire dels romers a qualsevol altra comoditat.
I ja tard, aparcats a Sant Miquel de la Pobleta, arrenquem cara avall seguint la Rambla de las Truchas. Sant Miquel conserva un pont magnífic, una torre defensiva i una parella de vellets entranyables que viuen "com sempre" però amb Televés.
Visitada l'ermita, l'era, i uns carrers empedrats a l'antiga baixem fins la Rambla que seguim avall fins arribar.nos a un molí. Té edifici a banda i banda i un pont que els uneix des de sempre. Un pont però que de la banda castellonenca està molt ben acabat, i en canvi la turolense està una mica més esgarrat. De les carreteres en podríem dir el mateix. Asseguts al pont (ja que no hi passen mules, alguna utilitat li hem de donar) esmorzem i en aquí dos expedicionaris s'ofereixen a fer marxa enrera i anar a buscar el cotxe per esperar.nos a l'Ermita de Nuestra Señora del Cid.Aquí molta més informació, més fotos, més de tot: http://joanmupi.blogspot.com/2012/03/pobleta-de-sant-miquel-barranco-de-las.html
I és que no tenim ni punyetera idea d'on anem. Vai trobar mirant un ign molt gros que seria prou entretingut visitar aquests topalls, unir les dugues ermites i si dongués temps fer el tomb rodó des de la Iglesuela del Cid. Com que té pinta de que no ens donarà temps a fer tot, trobem interesant que ens vinguin a buscar en cotxe a l'ermita i dinar allí mateix. Sortim del molí aigües avall, per la dreta hidrografica, i al poc baixem a la llera per pasar pel paratge de La Gotera. Un lloc frescal amb vies d'escalada a l'ombra. Llera avall ens arribem fins a on el barranc que baixa directe de La Iglesuela aboca un rajolí d'aigua a la Rambla. Allà hi ha una sínia feta de pedra en sec monumetal. Una joia arquitectònica. D'allí ens hem dinventar la continuació, però com que veiem la ermita a dalt de tot, estem tranquils, estem a prop. Anem a buscar la esquerra hidrogràfica del afluent i per fora d'uns prats trobem un rastre que se'ns fa camí de bast. Algú l'ha repelat tímidament. Anem pujant suau, dirigint.nos cap al poble. Veiem el companys que ens esperen sentats. Estem segurs que lo nostre camí ens arribaria a la Iglesuela. Hi haurà un trencall que puji a l'ermita evitant els cinglallons??
Després d'un parell de revolts en forta pujada, hi ha una bifurcació. Ens hem passat la vertical de la ermita, aixi que deixem el camí del poble, i anem planers per situar.nos sota l'ermita. Al cap de poc, i ja neguitosos perquè no pujem trobem el que molt intel.ligentment ens pujarà a l'ermita, on trobem els companys prenen lo sol. Reunits tombem pel voltants de l'ermita (és més aviat un conjunt d'edificis on albergar personal militar i les tropes. És conformada per grans edificis amb un gran pati d'armes.
Tombem pels voltants tot veient construccions de pedra seca, i el que podria ser un poblat íber. Som en una carena ampla i plana amb excelents vistes de tots els contorns. Fem les fotos de rigor, dinem a la gespa, i encabat per avall que fa baixada tot disfrutant dels erms abancalats i dels pregons barrancs.
Un cap de setmana molt agradable per unes terres que sento molt més properes que d'altres que tinc més a prop. Evidentement us ho recomano, que hi aneu, però sense grans objectius. Tant sols a perdre's entre tanta inmensitat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada