diumenge, 15 d’octubre de 2017

LONDON LOOP. CAESAR's WELL to HAMSEY GREEN




Quin indret se podria escaure millor per iniciar la nostra conquesta del London Loop que aquell mateix  indret que Juli César utilitzà per acampar abans de sotmetre la població que habitava la riba del riu Thames?

Caesar's well
Pos això, no fem cas de la ruta oficial i comencem el nostre peripla a Caesar's Well. D'hora i ben ennuvolat. De seguida ens adonem que tot i que la senyalització és abundosa, caldrà estar molt a l'aguait, car hi ha una quantitat infinita de camins, caminets i caminois que els veïns utilitzen en els pocs espais verds al voltant dels pobles i urbanitzacions. Així que cal estar amatents tota la estona per seguir el bon camí, i això, no ens ho esperàvem.


Després d'una cruïlla de carreteres a Keston, agarrem un caminet esplèndid, que va per l'esquerra i paral.lel a d'una d'estes carreteres. Entrem al bosc i sentim soroll a la boscúria. Hi ha qui remena fullaraca. Ens hi fiquem per esbrinar, i per la nostra sorpresa veiem que són faisans, i que se deixen prou apropar. La llàstima fou la meva poca perícia a l'hora de fer anar la màquina de fotografiar.

Phasianus colchicus ssp. torquatus

Amb molta ràbia, per no saber-ne més continuem el nostre sender passant a tocar d'uns roures fantàstics, amb més de 700 de vida i mort. N'hi ha algun que rebrota, però n'hi ha de totalment secs.


I d'aquí, passant pel mig d'uns partits de futbol arribem a l'església de Wickham Court, on, com és natural, en diumenge al matí, fan un acte litúrgic, i que ens priva de visitar el recinte amb detall.

St. John the Baptist
Creuem un prat i per vora d'uns camps de rugby, amb tot de partits on la canalla de diferenta edat practica este esport i on una mica de sol ens anima a fer una menjada. De postres castanyes, que just anem a continuar per un bosc on hi han prou castanyers.

Fajos, teix i castanyer

Castanyers, fajos, teixos, roures, que ara a la tardor estàn esplèndids ens embolcallen. En este bosc tan agradable, anomenat Threehalfpenny wood, descobrim que inesperadament, els boscos que envolten London són colonitzats per cotorres verdes, tal com ho són les nostres palmeres mediterrànies. I també és clar, centenars de milers d'esquirols grisos, que tenen una fenyada a  arreplegar els fruits que la tardor els regala.

Esquirol gris
Després però, continuem per vorals de carretera i urbanitzacions, fins que pugem al mirador d'Addington Hill. Mirador des del qual se té una bona panoràmica de la ciutat de London, si és el cas de trobar-nos amb un cel net. Quelcom que avui no succeeix, i per xò fico la foto d'un bedoll que hi havia a la vora.

Betula pendula

Verónica


Aquí ja veiem que no anem massa bé de temps i comencem a apretar. Només vam parar per veure una mica de fauna salvatge.

Cèrvols (Cervus elaphus)

I també fauna domèstica.




Un bon dia. Una bona inauguració en este sender, que tot i començar gris i confús ens va deixar una vesprada càlida i acollidora.



Cap comentari: