dijous, 11 d’abril de 2013

La GORJA del TEC

Església de Llinars
4 dies, quatre entrades. Excessiu oi?? jo també ho crec, però ja som a la última!!!

Castell de la Grau
Diumenge de resurrecció per la tarda mentres lus altres naven a "ciutat" Chris i jo vam fer un tomet en bici, per veure un parell de coses que me quedaven pendents i tornar a embrutar la màquina.

Marieta de set punts (Coccinella septempunctata)

la Creueta
Roure de Bancells
Per estos paratges abunden grans casalots, o masades, amb diferentes dependències, ermita inclosa. Són moltes vegades bastides dalt d'un turó, oferint una magnificència corprenedora. Quan un s'atura a pensar en la vida dels habitants d'estes masades quan encara el motor d'explosió no s'havia inventat, hom pot arribar a la conclusió que fou en estes cases fortes isolades on es forjà el caràcter del país. Calia ser autosuficient en tot allò indispensable, en alimentació, en medicina, en seguretat. Calia doncs guardar tot el que se pugués, per quan vinguessin males collites, o una epidèmia. L'isolament i els successiu pas de tropes i bandolers tampoc ajudava a confiar del foraster. Calia ser mitjanament reservat, conservador. Poques festes i molta feina. Molta feina i molt dura.

Campnar de Sant Pere de Bancells
Espero que m'hagueu captat el sentit del que us volia explicar. Perdoneu però no me sé expresar millor, encara que lo que més us recomano és seure a la porta d'un d'estos masos, o bé arrepenja-se al magnífic roure que tenen tots els masos a tocar i esguardar un cel ennuvolat.
Bancells
Santa Coloma, a la Casa Nova
Dilluns de mona, ans de dinar vai nar a fer un tros del camí ral de Llinars a Peguera que els comapnys van fer i jo no. Ploviscava quan vai sortir però ho deixà estar quan tornava, just a l'hora de dinar. Dir que és molt maco, maquíssim, amb unes vistes espectaculars de la Gorja del Tec.
Camí de Llinars a Canals de Catllarí
Recomanació expresa. encara que hi ha un bocí, al Serrat de les Vinyes, que els recuperadors han anat al dret no fent cas al camí vell, que se veia prou clar, però que no vai seguir quan entrava al bosc per la mullena que hagués pogut arreplegar.


Bauma de Sallent, el fenàs amaga un bassi
Dir que estes excursions s'han fet gràcies al mapa de la zona, però que resulta entretingut llegir la guía de l'Alt Berguedà i Cardener, de'n Agustí Jolis i na Mª Antònia Simó, de fa ja 55 anys, i seguir amb els mapes on.line actuals les excursions que feien, moltes d'elles ara impossibles.

De baix a dalt: Rebost de Moneny?, Moneny i pi majestuós del qual en desconec el nom
I res, finalitzar tot dient que han sigut uns dies macos, però poc emocionants, ja que els indrets per on hem passat són poc o molt humanitzats, i perquè tampoc hem fet propostes massa atrevides. Això sí, són topalls molt agradables per caminar. Hi hem nat massa aviat, poguer en quinze dies estarà tot més florit, més viu, més esclatant, però llors estigueu al tanto de la calor!!! Un lloc agraït on passar uns dies ben agradables, sense grans pretensions, per conéixer país.

Gorja del Tec

2 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Tres constatacions.
Una, els paratges t'han deixat petja d'humanitat. Que ajuda a créixer.. Dues, demostres que es pot ser fotògraf prou abans d'obrir l'objectiu.
Tres, que els clàssics(Jolís-Simó),ho son per motius evidents.
Felicitats.

JERKOUT ha dit...

gràcies per les teues paraules, agraït de debò.