dilluns, 2 d’octubre de 2017

TORRE del MANUEL


Després del tumultuós, sediciós, il.legal i sobretot i per damunt de tot trist i estressant 1 d'Octubre de 2017 a Catalunya calia, i amb urgència, retrobar-nos amb tot allò que ens havien manllevat una gent fosca i malcarada. Aquell dia, la nostra ànima, o almenys la meua, fou ferida de gravetat. I per sempre.

Pi de Les Planes
El desencoratjament i la desesperança foren aclaparadores. Tot allò que mai havíem malsomiat va passar. Aquella creença en una societat lliure i tolerant, consumista i egoista de ben segur, però mai violenta, ni rabiosa, ni venjativa, fou esquinçada per aquella gent, aquella gent que truca de matinada.



Tot això ho escric ara, el dia de Nadal, i per això hi he pogut reflexionar, intentar comprendre, posar mots prou escaients en un dia on l'angoixa més profunda, la temor i la impotència s'aferraren massa fort al meu ésser.

Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica)









Pot ser per això, al dia següent calia retrobar-se amb quelcom que encara fos dempeus. Quelcom sòlid, ferm, que ens ajudés a refer-nos de tot allò que ens havia fet trontollar, i de quina manera!!!





Sense pensar-hi, ja dic que estes reflexions les fai ara, amb certa tranquil.litat, vam anar a vore com estava la Torre dels Moros, allà a Gallicant.

Bruixa (Brintesia circe) o Faune gran (Hipparchia fagi)
Férem una excursioneta per verals molts trepitjats, molt visitats, molt nostres. Ens calia reconfort. I què millor que tot aquell paisatge que forma part del nostre patrimoni sentimental, que el sentim com a nostre, fermament arrelat a la nostra existència, de la nostra pertinença a una societat, que mantes vegades se'ns mostra com en el cas del dia anterior extremadament ferotge i cruel.


La sortida fou tranquil·la i plaentera, relaxada, acaronats per un càlid sol de finals d'estiu, on com veieu a les fotos vam trobar prouta fauna, vam menjar fruits de bosc i fotografiar l'orquídia més tardana, la Spiranthes spiralis.






Abans d'arribar-nos al Gorguet ens vam atansar a la Punta del Solà del Manuel per esguardar d'allà estant tot lo terreno que des d'allà se pot contemplar, i que és molt!!!

Una bona pessigada de l'antic terme de Siurana, amb el trau del Carcaix radera del trau del Siurana



La Moleta del Mas de Porrera s'erigeix demunt dels Socarrats, i el balç del Riu Siurana

La Desenrocada dels Castellans en primer terme i La Mola de La Febró al fons, al curs alt del Riu Siurana



I després sí ja reomplir-nos de joia. La Torre dels Moros, o més ben dit, la Torre del Manuel serà sempre nostre.




                                                               BON NADAL!!!

Cap comentari: