dijous, 13 d’octubre de 2016

SKALNÍ KAPLE KNY



                                                        
                                                                                   Escalní, caple, caní...

                                                                                   Escalní, caple, caní...





Per molt que repeteixo este topònim (malament com correspon a un ignorant en llengües eslaves), este no apareix per art de màgia al mapa que portem. I és força extrany car fins ara, el recorregut tant sobre el terreny com damunt del mapa esta perfectíssimament definit, senyalitzat, mesurat al mil.límetre. Eficiència i perfecció centroeuropea en estat pur.



Però just ara, en esta plaça fonda, cruilla de camins, a les 6 de la tarda d'un 13 d'Octubre del 2016, un día fred i rúfol, el topònim esmentat en un cartell damunt d'un pal de senyalització no és al mapa excursionista del Národní park Ceské Svýcarsko. Este parc natural és la banda txeca del Sächsische Schweiz Erzgebirge, la part del Erzgebirge a la dreta del Elba. Este massís és lu tros més espectacular de esta serra que fa de frontera entre Txèquia i Sachsen (Deutschland).


En principi, sabem on som, venim de baixar un fondo, des d'una mica per sota la carena, tot seguint les senyals vermelles del camí anomenat Jetřichovické skály.  Ara, en esta cruilla de fondos l'hauríem d'abandonar, fent cap a l'esquerra, on un camí ample ens ha de retornar a Jetřichovicke, car comenca a fer-se fosc. Però a banda de que el topònim ens fa dubtar, el camí que hem de pendre està pintat de blau als arbres, senyalització pròpia del Parc, però no pas al mapa, i a més, marca una capella que no es veu per enlloc.




L'indret és superb. Una plaça ben emboscada envoltada d'agulles i penyals. La fosca, el fred i els dubtes però, ens impedeixen fruir de l'ambient. Tombem una mica pel tombant, intentant trobar quelcom que ens asseguri el següent pas.



Kaple Posledního soudu
Finalment, en un gran roc, veiem la capella, i ja tranquils i per un ample carrerrany vora els sembrats arribem, on si no?, a l'església de Jetřichovicke.

Svatý Jan Nepomucký


Que com hi vam fer cap a Skalní Kaple KNY? És ben senzill.



Després d'un estiu ben apretat, toca respirar, i que millor que a muntanya. Amics senderistes ens recomanaren i donaren llibres i mapes sobre Sächsische Schweiz Erzgebirge, el paradís de la caminada!! i cap allà hi vàrem programar un parell de dies, disposats a fer travessa i conéixer cada racó de este massís. La realitat però ha sigut unatre. De primer, hem nat a dormir a Hrénsko, Txèquia, per allò de trepitjar un nou país i perquè resulta més econòmic. La cervesa, una tercera part, i l'allotjament i el fato, ben bé la meitat.


Accés a la Rudolfuv kámen


Hrénsko és una apregonada població, la primera just travessar la frontera, just a l'imminent desguaç de les aigües del bellament engorjat Riu Kamenice a l'Elba. Població destinada a l'hosteria des de sempre, i ara encara més que fa de porta del Parc. Tot i això, som en un cul de sac, on a partir del 31 d'Octubre tot és mort.
l'Església de Hrénsko
dos detalls de

Doncs bé, instal.lats a un hotelet de Hrénsko, (d'estètica prou cuidada i agradable), fem passar el matí engreixant perquè les previsions diuen que millorarà a partir de la tarda.



Fer un apunt sobre el menjar. Fan menjar bastant a l'engròs. Una cuina típica també d'Alemanya, bastant consistent. Ànec, porc, vaca, truita de riu, caça, normalment acompanyat de Knödel, o millor kärtoffenknödel, i col roja confitada. No demaneu per amanides, exquisideses minimalistes i mandangues modernes. Menjar contundent per poguer sobreposarse al fred centroeuropeu. I cervesa txeca. La cervesa negra és molt més bona que la tan famosa de la illa britànica.


Com que el temps no millora, ens atansem a Jetřichovicke, i després de fer café, ja a gairebé les dugues comencem a caminar per un dels recorreguts recomanats. La Jetřichovické skály. En este enllaç trobareu tota la info del recorregut. En txec, però us podreu fer una ideia, i a més hi ha millors fotos que en este blog.


Un recorregut bastant xulu, que només requereix una petita dosi d'esforça les escales, i que ara, a mitjans d'octubre està espectacular, pel canvi de color de les fulles de fajos, roures, acers i demés caducifolis. Però com que és un bosc mixt, tampoc embafa. Els trams a mig cingle són especialment agraïts i espectaculars, amb el rocam i el bosc forman un mosaic bonic de veres. El camí no té pèrdua i sempre de bon fer, i a més trobarem plafons on explica un poc la història o històries de este bosc. També en alemany, per si encara no domineu el txec. Si voleu però podeu nar practicant.

 
                                                            




     
                                                                                    Escalní, caple, caní...

                                                                                    Escalní, caple, caní...



2 comentaris:

Joan Muñoz Pinós ha dit...

Molt be!, a més d'aprendre l'alemany també aprendràs el txec.

JERKOUT ha dit...

malahauradament, cap dels dos..