diumenge, 16 d’octubre de 2016

SOUVENIRS ESCANDINAUS




Un dia (ja fa unes quantes setmanes) vam nar a conéixer el Massís del Fläming. Encara que és una imperceptible cadena muntanyosa, que just arriba als 200 metres d'alçada, és la frontera natural entre Brandenburg (prussians, provinents del Mar Bàltic) i Sachsen. El seu nom prové de la seva ocupació per colonitzadors d'aquella banda del Mar del Nord que ara en diem Flandes, ja fa uns quants segles.


Setzsteig no té esglèsia, però si forn comunal, en funcionament
I un roure centenari, ja mort

La ruta escollida fou esta: findlingswanderweg que a banda de visitar estos pedrots també ens regalaria amb els colors tardorencs dels fajos, protegits sota la denominació de NSG Flämingbuchen





El recorregut és íntegrament dins la Branderburger Land, en la part més occidental de la carena, anomenada Hohe Fläming. Aparcàrem a Setzsteig i férem la ruta en sentit contrari a les agulles del rellotge. Se camina sempre per pistes en bon estat, només algun tram seria una mica dificultós de fer en turisme, encara que és prohibit. Si només vols apropar-te a visitar un paratge en concret, hi ha una pista asfaltada que creua el recorregut circular, deixa-te ben aprop de totes bandes. En bicicleta, és senzillament un passeig sublim. El desnivell? gairebé inapreciable.





Dir que la zona més agraïda, la més fotogènica, és la més allunyada de Setzsteig, però que és vora de este poble, en les pastures abandonades, on és més fàcil veure ramats de daines, o sentir el bram dels mascles. Tot un espectacle a mitja tardor!!


video

Els findlings, arribats allà durant la última era glacial des d'Escandinàvia me van decepcionar una mica. Només vam visitar els senyalitzats, que no eren massa espectaculars. N'hi havien hagut molts més per la zona, però clar, en un massís tant vell com el Fläming, on només pots trobar sorra, fullaraca i torb, estos pedrots de dur granit nòrdic, eren molt preuats en construcció. Així que foren esmicolats per fer cases i ponts, però esglèsies  i castells sobretot. I encara més des de la descoberta de la dinamita pel senyor Nobel, este procés s'accelerà a passes agigantades.





També van veure prou bolets, encara que només ens vam atrevir a plegar els de la família dels boletus, que van estar prou bons.















Senzilla passejada per disfrutar de la tardor centroeuropea en un dia més maco de lo habitual.