Un dia vam fer un viatget de pocs dies al Nord, cap allà al mar Bàltic. Ost See diuen els alemanys. Allà on els habitants de l'antiga DDR anàven de vacances. Després de la reunificació alemana fou quan ajudaren els alemanys occidentals a la pràctica totalitat ocupació de Mallorca i altres contrades assoleiades.
Encara però molts alemanys que viuen a Berlin o al seu entorn s'acosten periòdicament a les costes del Nord, especialment a l'illa de Rugen, on també natres finalment férem cap.
I és que els prussians provenen de l'Ost See, i després de la derrota a la segona guerra mundial molts hagueren de fugir de ciutats com Gdansk i Kanilingrad, i tota la costa, ara polonesa i rusa. I és clar la crida del mar, encara retrona dintre les seves ànimes. A més del peix fumat i la cervesa negra.
Niu de metralladores reutilitzat de colomar |
De pujada paràrem a la capital del altiplà: Neubranderburg. Una ciutat enmig dels suaus relleus de Meckelenburg. Ciutat vinguda a menys des de fa uns anys quan es tancà la acadèmia militar que hi tenia l'antiga DDR. La capital administrativa de este territori és Schwerin, però la real, de ja fa molt de temps és la ciutat de Rostock. Una ciutat industrial i marinera. La porta de sortida i entrada de la zona més rural i despoblada de tota Deutschland.
Edifici on se feien els oficis religiosos, que no església. Stargard |
Porta de entrada del burg |
Dia fred, gris i pla com correspon a la tardor alemana.
I també anàrem a veure Burg Stargard. Una vila closa típica. Amb fossar i torre de vigilància. A destacar sobretot els colors dels enormes arbres que hi han al voltant.
A Alemanya hi ha una falera especial per tot el relacionat amb l'època medieval. I este tipus d'indrets i les fires i festes que s'hi fan tenen molt d'èxit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada