dimarts, 18 d’octubre del 2016

IVENACKER EICHEN


Els roures d'Ivenack.

Son uns roures centenaris, que ens venien de pas en el nostre camí a la costa de l'Ost See. Son vora el llogaret d'Ivenack, a les melangioses planures de Mecklenburg. Hi férem cap a la tarda-vespre, amb molt poca llum.



Estos roures son en un recinte tancat per poder explotar-los econòmicament, i perquè hi ha un ramat de daines i alguns muflons que son també un gran atractiu. El pàrquing habilitat també és de pagament, encara que natres no ho férem.

Daina (Dama dama)

Mufló europeu (Ovis gmelini musimon)



Este, el més ben plantat i maco és lo més vell. Un senyor roure mil.lenari.
El recinte és gran i inclou un llac. Trobareu camins acondicionats, plafons explicatius, un café... però a la hora que hi vam anar natres no el poguérem disfrutar, si més no en tota la seua extensió. Per contra, només vam trobar gent al començar el periple.



Vam tindre el temps just de fotografiar els roures i perseguir daines, que va ser el nostre particular hobbie tardorenc a Alemanya.


Sortir dels camins tot buscant la foto propera, té al menys dos perills. Un, que un senyor alemà te foti bronca. I en deutsch!!! que fa molta més por.




O també que el mascla alfa del ramat de daines se planti davant teu, ni deu metres enllà, amb la mirada fixa durant prop de deu minuts. O poguer no tant, però a mi se me van fer eterns!!!
Especialment esgarrifós era quan, protegit radera uns troncs, enfocava amb la càmara i se li enlluernaven de vermell els ulls. Us ho ben dic, creieu-me, que era el mateix dimoni.