Este finde passat vam pujar a Andorra a dormir a la fresca. L'excusa va ser fer 100 cims. Vés per on la collonada dels 100 cims té una utilitat. Els cims escollits dels que hi han van ser els del títol. Dos pics que per la seva via normal són dels que pots anar amb les mans a la butxaca i si el ritme és fluix, xiular la cançó de dos homes i un destí, amb Paul Newman i Robert Redford, a vore si la trobo per inet. Trobada!!! Vet aquí l'escena en qüestió, deliciosa, amb la cançó que s'ha de xiular:
http://www.youtube.com/watch?v=P_5l6rIUu4A&NR=1&feature=fvwp
La película és del 69, deGeorge Roy Hill, i és deia orginalment Butch Cassidy & the Sundance Kid.
Seré breu. Divendres a la tarda sortim cap amunt, creuem Catalunya a 35 graus a la ombra i nem a fer vivac a Coll d'Ordino. Bonic coll entre Ordino i Canillo que ens rep amb una gran tronada, però de poca aigua i una plaga infesta de mosques gruixudes, pesades i repugnants. Sort que passada la tempesta una mica d'airet ens deixa un final de dia espectacular i les mosques més tranquiles, per poder sopar amb tranquilitat.
Al dematí ens aixequem prou d'hora i agafem el senderó hipersenyalitzat, hipertrillat e hiperfàcil que puja al Casamanya per la carena que neix del mateix coll. Boira espesa fins a cim, 2 hores. Allí trobem un noi que ha sortit ans que natros i que ja marxa carena enllà. Aprofitem per menjar mentres lo sol esvaeix les boires i ens deixa veure l'extens panorama desde el Casamanya Sud. Com que no sabem quin és el 100cims oficial anem a fer el Nord, 2752m, 12 metres més alt que el Casamanya Sud. Obviem el pic del Mig i descendim per la vall que es forma entre la carena que és desprèn d'aquet últim i la que hem pujat. Per prats i restes de traça arribem a la carretera, devant d'un pàrquing habilitat i ja en deu minuts som a Coll d'Ordino, on s'està celebrant una cursa ciclista de carretera.
Apreta el sol i nem a Encamp, i pujem la carretera que puja als Cortals d'Encamp. De camí hi ha un edifici nou en forma d'ermita gens bonic, a uns metres de l'antiga ermita de Sant Jaume. Aprofitem a la seua vora l'ombra d'un pi per dinar i fer migdiada.
Més enllà de les 3 de la tarda preparem les motxiles i agafem a dos quarts de 4 lo camí que puja al refugi d'Ensangents. Camí ben trillat i ben senyalitzat a les cruïlles que en una hora i mitja et deixa al refu. El refu està en un lloc un pèl tancat, amb un torrent i una font a la vora. Envoltat de torberes, sembrats d'orquídees i floretes de totes menes. Això en principi podria ser bonic però acompanyant tots aquests elements hi ha una veritable invasió de mosquits, mosques i d'altres insectes a més de no poder caminar pel voltant sense mullar.se els peus. Hi trobem dues parelles joves de pescadors que ocupen el dormitori gran, de 12 places i natros ocupem el petit de tres places. El refu està acondicionat amb lliteres, estufa, lloc per cuinar, taules i bancs, pala per treure neu, serra (la vai xafar) i mall per tallar llenya.... i tot plegat una mica desordenat i brutot de la gent que va deixant coses per qui i per llà. A quarts de 6 ens truca el company Joan que surt de Reus i que ens ve a veure, tot plegat molt justet. Sopem i preparem lo llit tot esperant que arribi el company. I arriba a les fosques!!!! Bé ja podem dormitr tranquils. Diumenge ens aixequem relativament aviat tot i que no espavilem gaire a sortir. Quan ho fem, pujem al llac més gran, una mica perdedor, sobretot si és vol nar de nit i des d'allí ja veiem Collada Entinyola, que anem a buscar, retombant el llac per l'esquerra i ja per camí més fressat arribem a la Collada. Sen's obre un magnífic panorama.
Continuem per la carena, entre herba i rocam, però de pujada suau . Arribem a cim quan comença a tocar el sol. Alt del griu, 2876. 1hora 15minuts desde el refu. Àmplia visió de la majoria de pics andorrans. Hi ha un check point (control de pas) del camí de l'Òssa. Unaltre producte turístic. Continuem per la carena, anant a buscar les Collades Baixes d'Emportona. La cresta és accidentada i evitem les dificultats caient a un costat o a l'altre. Com que no és massa divertit en una d'estes que caiem cap a la banda d'Ensangents no retornem a la cresta i continuem de biaix, perdent alçada a poc a poc. Trobem una colla d'homes que pujen al recte, crec que nem pel camí de l'Òssa ans esmentada. Al final pel vessant de fort pendent però sense dificultat arribem a l'herba i retombant per l'esquerra dels refugis retrobem el senderó que ens porta al refu. Esmorzem, repleguem trastos i per avall. A les dotze al cotxe. El reste del dia el passem fent les típiques coses que es fan a Andorra, tot evitant de pas conduir a les hores de màxima insolació. A quarts de 8 a casa.
He intentat ser el més breu possible, però si algú vol més detalls de les excursions només cal que demani. Assumptes concrets si us plau. Són excursions poc reeixides on el més interesant és l'aspecte botànic i faunístic, sobretot pujant a Ensangents, on la varietat de flors és espectacular, així com dels artròpodes associats. I les vistes, si el dia acompanya.
Estos dies he aprofitat un parell d'estones sense extrema calor per nar a veure un parell de cosetes, les del títol. La Torre del Manuel, o torre dels Moros, és una torre d'origen medieval empeltada al terme d'Arbolí, molt aprop dels hiperconcorreguts Gorgs (sobretot a l'estiu). Ara bé, per arribar.hi penseu a portar pantalons llargs. I és que aquesta petita joia té molt poca popularitat, inclús entre excursionistes de prestigi contrastat coneixedors de tots els racons i raconets dels topants. De totes maneres, en aquesta foto podreu veure tot lo que queda, decidiu vatros mateixos si val la pena, o no.
