LONDON LOOP. CAESAR's WELL to HAMSEY GREEN

Quin indret se podria escaure millor per iniciar la nostra conquesta del London Loop que aquell mateix  indret que Juli César utilitzà per acampar abans de sotmetre la població que habitava la riba del riu Thames?

Caesar's well

Pos això, no fem cas de la ruta oficial i comencem el nostre peripla a Caesar's Well. D'hora i ben ennuvolat. De seguida ens adonem que tot i que la senyalització és abundosa, caldrà estar molt a l'aguait, car hi ha una quantitat infinita de camins, caminets i caminois que els veïns utilitzen en els pocs espais verds al voltant dels pobles i urbanitzacions. Així que cal estar amatents tota la estona per seguir el bon camí, i això, no ens ho esperàvem.

Després d'una cruïlla de carreteres a Keston, agarrem un caminet esplèndid, que va per l'esquerra i paral.lel a d'una d'estes carreteres. Entrem al bosc i sentim soroll a la boscúria. Hi ha qui remena fullaraca. Ens hi fiquem per esbrinar, i per la nostra sorpresa veiem que són faisans, i que se deixen prou apropar. La llàstima fou la meva poca perícia a l'hora de fer anar la màquina de fotografiar.

Phasianus colchicus ssp. torquatus

Amb molta ràbia, per no saber-ne més continuem el nostre sender passant a tocar d'uns roures fantàstics, amb més de 700 de vida i mort. N'hi ha algun que rebrota, però n'hi ha de totalment secs.

I d'aquí, passant pel mig d'uns partits de futbol arribem a l'església de Wickham Court, on, com és natural, en diumenge al matí, fan un acte litúrgic, i que ens priva de visitar el recinte amb detall.

St. John the Baptist

Creuem un prat i per vora d'uns camps de rugby, amb tot de partits on la canalla de diferenta edat practica este esport i on una mica de sol ens anima a fer una menjada. De postres castanyes, que just anem a continuar per un bosc on hi han prou castanyers.

Fajos, teix i castanyer

Castanyers, fajos, teixos, roures, que ara a la tardor estàn esplèndids ens embolcallen. En este bosc tan agradable, anomenat Threehalfpenny wood, descobrim que inesperadament, els boscos que envolten London són colonitzats per cotorres verdes, tal com ho són les nostres palmeres mediterrànies. I també és clar, centenars de milers d'esquirols grisos, que tenen una fenyada a  arreplegar els fruits que la tardor els regala.

Esquirol gris

Després però, continuem per vorals de carretera i urbanitzacions, fins que pugem al mirador d'Addington Hill. Mirador des del qual se té una bona panoràmica de la ciutat de London, si és el cas de trobar-nos amb un cel net. Quelcom que avui no succeeix, i per xò fico la foto d'un bedoll que hi havia a la vora.

Betula pendula

Verónica

Aquí ja veiem que no anem massa bé de temps i comencem a apretar. Només vam parar per veure una mica de fauna salvatge.

Cèrvols (Cervus elaphus)

I també fauna domèstica.

Un bon dia. Una bona inauguració en este sender, que tot i començar gris i confús ens va deixar una vesprada càlida i acollidora.

LONDON LOOP

A finals d'estiu vam fer un tomb per la perifèria de Great London. Vam agarrar tres busos per arribar als defores de la gran ciutat. Començàrem la caminada a New Addington i després de travessar urbanitzacions, camps i rodals de bosc vam arribar a Keston.

Fulla i fruit de l'Aranyoner (Prunus spinosa)

Poc abans d'arribar a esta última població passàrem pel naixement del River Ravensbourne, una petita rasa que travessa polígons i ciutats i vessa al Thames a prop de Greenwich. La surgència, (anomenada Caesar's Well) i els petits llacs, o grans basses que li venen a continuació estan condicionades com a àrea d'esbarjo, on poder pescar, estirar-se al sol o menjar-se un gelat, com férem natres. A prop hi ha el suposat indret on Juli César acampà amb les seves tropes abans de continuar la seva assimilació de les tribus pre-romanes que allavontes hi habitàven a les ribes del Thames. Li diuen Caesar's Camp.

Aquí però, a banda del personal heterogeni que tombava per la zona, el que vam trobar més curiós foren unes indicacions amb la llegenda London Loop. A casa esbrinàrem que era una volta que encercla la conurbació de London. Este tomb està dirigit als senderistes que després de moltes etapes i quilòmetres tanca un cercle al voltant de la gran ciutat.

Pi roig (Pinus sylvestris), en aquí li diuen Pi escocès (Scots Pine) 

El recorregut del London Loop aprofita al màxim els rodals "més salvatges" que envolten la ciutat i visita prou llochs d'interés. Però no mos enganyem. Encara que el traçat de este sender intenta unir tot d'espais verds i  caminois, la travessa d'urbanitzacions i petites poblacions és una constant a cada etapa. De carretera no molta ja que com a gran ciutat que és, les vies de comunicació de London són radials, així que normalment se creuen carreteres i vies de ferrocarril perpendicularment. Són en estos punts de creuament on podem trobar transport públic, que a London és variat i concorregut, i que ofereix moltes possibilitats alhora de plantejar les etapes.

Nenúfar blanc (Nymphaea alba)

El fet és que a partir de la coneixença d'este sender i de les seves possibilitats de realització, vam començar a estudiar la possibilitat d'utilitzar-lo. Vam programar unes sortides per resseguir este sender, i les següents tres entrades us matxacaré amb això. De moment però, una infecció al dit gros del peu esquerre i el desgradable hivern londinenc ha aturat el nostre periple per este sender.

jovent de Polla d'aigua (Gallinula chloropus)