dilluns, 23 de gener de 2017

HIVERN 2017

Montral i la Vall del Brugent amb inversió tèrmica des de la Coroneta

Amb esta i les properes entrades voldria recuperar la memòria d'este hivern. Pensava haver perdut totes les fotografies, però per sort, a la màquina encara hi havien emmagatzemades les d'enguany. Així que ara ve un tastet dels volts de este hivern.

Efectes de la boira gebradora a les Aubagues de Siurana
El dia 1 de Gener, després de molts anys de pujar a La Mola de Colldejou, este any, dormint a Montral, al Musté-Recasens, se'm va fer impossible. I póguer havia de ser així. Després de molts anys, més de deu, calia canviar, o bé reformular els costums, o simplement abandonar-los.

Calgué abandonar també, amb certa recança unes velles companyes de tresc, ja massa atrotinades per poderles disfutar. Gràcies per tots estos anys.

Agraeixo públicament a tots aquells que m'han acompanyat allà dalt a La Mola tots estos anys.

Especialment a en Jordi Mariné, el veritable artífex de que jo, fos quina fos la meva peripècia nocturna durant la vetlla, el dia 1 fos allà dalt, a les onze en punt com un clau. Compromís on no van calguer ni mediadors, ni contractes, ni signar devant notari, ni tan sols, i això tampoc calgué fer-ho, a través d'una roda de premsa. Només unes poques paraules trencades i una desequilibrada encaixada de mans a causa també del fort serè, allà a la Punta, foren suficients perque any rere any ens trobéssim al punt i hora prevista.


Jordi, moltes gràcies per la teua empenta i determinació. Un plaer haver compartit amb tú i tota la colla un dia tan bonic any rere any.

El barranc de l'Estopinyà i Siurana

Va ser tot un luxe aixecarme el dia 1 dalt a Montral, (moltes gràcies Pere!!!!) i a més en un dia fantàstic, on la Vall del Brugent era amagada sota la boira. I és que este hivern no ha fet massa de vent, ni masses dies. I això és tot un regal a Alforja, ja que no fa mandra sortir al carrer, i de tant en tant, quan venia una mica de sereret, este empenyia la boira per amunt i la feia vessar espectacularment.

Quan s'aixeca el seré, fa saltar la boira del Siurana al Camp pels cingles d'Arbolí


També vam trescar bastant per allà l'embassament del Riu Siurana, on la seca havia deixat al descobert molt de terreno normalment anegat, i calia doncs aprofitar per fer-se una petita ideia de com éren aquells verals abans de la construcció de la presa.

Camí de Cornudella a Arbolí al creuar el Barranc de l'Argentera

Un d'estos trescs va ser amb l'incansable company Rafel de Camins oblidats.  Un dia ben aprofitat per les Aubagues, on vam poguer resseguir un bell camí i alguna carena. Gràcies!!