dimarts, 26 de març de 2013

El GRAU de LES GUILLETES

L'altre dia, en Rafefe, del blog camins oblidats me va convidar a acompanyar.lo en una de les seues sortides d'investigació. I com que era pel "meu" terreno, vai acceptar de bon grat la invitació.

Esta Lupercalia té uns colors preciosos
Només començar a davallar vora el Mas d'en Blai, veiem unes roderes de motos. Ma ca....!!!!!!! I sols poden vindre del Mas de la Roja, per tant aquell cargolet empedrat tant magnific que el camí vell d'Alforja a La Mussara feia servir per superar el roig, s'anirà a la merda en quatre dies per culpa de............ Si voleu saber a quin camí me refereixo llegiu esta entrada. O sia, que si voleu veure un magnífic empedrat tal com restava a finals del segle XIX, afanyeu-se, li queda poc temps de vida. Mentres baixem la conversa resa sobre la pèrdua de patrimoni a mans de motoristes sense escrúpols, i poc a poc anem més enllà en la xerrada extrapolant esta actitud al día a día, que és la de consumir el màxim possible, sense raonar les conseqüències.
Flor d'Herba fetgera (Anemone hepatica)
L'objectiu era el Grau de les Guilletes, però he pres la decisió de no explicar-vos res d'este camí i de qualsevol altre que pugui ser aprofitat per netejar-lo i deixar-ho a mercés dels motoristes. No penso dir per on s'agarra, ni com s'arriba, ni com està ni què cal fer quan se surt, ni res de res. De totes maneres de normal ja no deia gaire cosa, tot sia dit.
un ramet d'Almesquins en una roca
Podeu pensar que sóc un malcarat, teniu raó.
Podeu pensar que sóc un malparit, teniu raó.
Podeu pensar que sóc un egoïsta, teniu raó.
Podeu pensar que sóc un prepotent, teniu raó.

Flors dels almesquins (Narcissus Assoanus), oloreu.les!!!!
Però no penso ser responsable de les meues propies enrabiades. Us preguntareu doncs perquè ho penjo al blog, si no tinc cap mena d'interés que se sàpiga. És estúpid. Teniu raó, encara que este blog funciona bàsicament com a arxiu personal per entretindrem quan arribi l'alzheimer, que arribarà...
Esta Lupercalia, (Ophrys lupercalis) porta la vora de  label grogueta com indiquen a les guies, encara que  els dos lòbuls laterals no estan massa encongits per avall
Després d'esmorzar encara vam seguir el vell camí del Mas de l'Esquerrer a Les Pinedes. Tampoc no us diré res de res. Mentres els polítics siguin els que són, les lleis siguin les que són, i els funcionaris siguin els que són, menda lerenda callat com un pu...
algú sap com se diu esta rupícola??
Quatre afotos, espero que més amables que l'escrit i donar les gràcies a en Rafefe per la lliçó. Tot un honor.


3 comentaris:

Joan Ramon ha dit...

Si no has de dir-nos res del grau perquè el penges?? Dis que ens ensenyaràs fotos de floretes o d'un senyor pepino... però que parlaràs del grau. Les motos hi passaran igual

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Esta natura que teniu a tocar de casa és un regal. I tu la saps captar rebé. Llàstima que determinats desnivells ja son passat per a mi.
Per això entenc perfectament la teva recança a donar segons quines dades. Que sàpigues que jo també tinc la mateixa recança, i no només per les motos, que si t'atures a veure el que poden fer les bicicletes en un corriol en pendent,(l'altre dia parlava jo dels terres de sauló),em donaràs la raó. En més d'una ocasió m'he "oblidat" de determinats detalls del recorregut i de posar el recorregut al "Wikiloc". I penso seguir així, naturalment.
Un apunt: lo Vissir de l'ICC no recull la entrada "Grau de les Guilletes". Només Les Guilletes i Les Guilletes del Sano. Però ja m'he fet una idea.

JERKOUT ha dit...

J.R., si tornes a llegir amb deteniment la entrada hi trobaràs els perquès que demanes.
Xiruqueru, te dóno la raó amb lo de les bicicletes, jo mateix hai de reconéixer que alguna vegada hagués hagut de baixar de la bici.
Gràcies pel suport però jo encara dubto si fai bé en no posar en valor els camins per on me bellugo.
Ah!, i pels desnivells no has de patir gens ni mica, n'hi ha una pila d'excursions planeres i amables,només cal posar.hi fil a l'agulla!!