La FONT MAJOR

Diumenge passat, per art de màgia, vam tornar a coincidir en una excursió amb lo Joan. I a més a més amb el fet sobrenatural que també s'hi apropés lo Jordi.

Barranc de la Font Major

O sia que tots tres, diumenge, ans de les 8 pujàvem a La Mussara des de Vilaplana. El ramet fort havia caigut de 6 a 7, però tot pujant encara ne queien. Ja havíem pronosticat una merda de temps. Així que després de moltes discussions al face anem a fer una excursioneta curteta, a prop de casa, per camins recentment netejats. Per poder caminar amb certa comoditat en cas de pluja.










Ens posem els plàstics i arriem. Del camí que vam fer no us diré gran cosa, perque lo Joan ho explica molt bé en aquí. També m'estalvio fenya i així me poso al dia. I perquè la excursió entre les nul.les vistes, i el recorre indrets més o menys coneguts no fou massa emocionant.

narcissos

A més dir que només era recentment desbrossat el grau de les marrades, lu altre, està igual que la resta del camí de la cingla. De pasar s'hi pasa, però és enutjós, i a més, agreujat pels ramets que de tant en tant queien i per la mullena que agafaven els pantalons.

Font del Roquer

Una altra cosa fou les discussions, els comentaris, les crítiques, els debats per salvar el món... que vam fer després de molt de temps de no veuren's. Vaja, que ens vam llençar els plats pel cap!!! i això donava de tant en tant per grans patacs de rialles, tot i el dia lleig, lleig lleig que feia.

Salamandra comuna (Salamandra salamandra)

Esmorzar al bar de L'Albiol, prou concorregut, i on vam trobar més gent coneguda per fer-la petar.

La tornada fou per la Font Major, que dóna títol a l'entrada, i una de les fonts més importants d'este sector de la serra.

Font Major

Res, matinal agradable tot i el mal dia, ideal per quedar xop i guanya'm la paella del diumenge.

senyal geodèsic a L'Albiol