ÍTACA a les MOLES del DON

Font dels Prats

Ha sigut un cap de setmana raret. Els plans de celebrar Sant Bernat de Menthon van fracasar per culpa de la febre d'unes angines. De retruc el cap de setmana pirinenc també. Així doncs empastilladet vam fer una mica de tot i res. I fou ahir dilluns a la tarda quan vam apretar més. És estiu i estes coses passen.

Ophrys Apifera, abellera riallera

Epipactis Microphylla

Dissabte a migdia vam pujar a La Mussara. Vam fer un tomet curt pel bosc en busca d'orquídees, sense cap èxit especial. Després vam nar al refu per celebrar els 25 anys de l'escola d'escalada de La Mussara. Per celebrar este anniversari lo Cisco ha reequipat amb químics les vies que ell va obrir quan era guarda del refu. Hi hagué una trobada d'escaladors i una llangonissada, i se va editar un llibret on surt el meu nom del tot inmerescudament. Vam ajudar una mica amb tot el pollo montat i encabat vam traslladar els bàrtuls al Refugi de Les Airasses on es celebrà el primer Joan Bou Festival. Se tractava d'una compe/patxanguera en un bloc, on els dinàmics eren obligats. Gent molt jove. Se celebrà de nit i després hi havia ball, encara que natres a les dotze vàrem deixar.ho estar. Un event dels que a mi me fa una mica d'angúnia però és el que la gent jove demana.

Diumenge, com que havíem de dinar a Pratdip vàrem nar a fer una via d'escalada esportiva a la Paret dels Ràppels. És a l'inici del Barranc de la Pauma Negra, dita Rasa del Canal, per on passa una pista encimentada que te deix aparcar a peu de via. És un sector esportiu d'uns quinze metres d'alt, on abunden els sisos, i pot ser algun setè. Només hi ha una via que pugui fer jo, la de més a l'esquerra de totes, i és la que vam fer. Després el sol que ja apretava ens va portar cap a altres verals.

Ens vam apropar a la Cova del Blai. És maca, i de fàcil accés, que és tant com dir que està tota xafada. Hi tornarem, a vore si un dia fem el Tomb de Les Rases!!! Dinar amb la colla que havien fet el tomb al Cabrafiga!!!!!! quina manera de patir calor innecesariament...

I dilluns a la tarda cap als Estrets. Havíem de ser 4 però al final som 3. Deixem de fer l'Àngel de Cuir ja que el que finalment no ha pogut vindre va ser el que l'havia proposada. Mirem la ressenya i ens decantem per la Ítaca. Portàvem una ressenya que hi diu cinquè, però esta que vos he enllaçat me sembla més encertada. El meu paper en la cordada va ser portar la motxila amb la clau del cotxe, els kleenex por si hi havia un apretón inesperat, els frontals i l'aigua. Tota la via xupant roda i agafant.me a les cintes desesperadament. Montsant va obrir 3 dels quatre llargs, l'últim de tràmit i sota un puglim que anunciava una tempesta que al final ens va deixar viure.  

El primer sens dubte és el més difícil, el segon el més fàcil i el tercer el més guapo, llarg i continuat (que maco ha de ser saber escalar). El quart és de tràmit, només amb una empipadorapanxeta de presa petita, però vaja res que no se pugui solucionar amb un pas de piscina. Reunions equipades per rapelar. Menys la última que la fas en una savina. Atenció si tenim cordades per sota ja que podem llençar alguna pedra mentres recollim corda. Baixada sense gaires problemes encara que muntar el rapelillo molesta un poc.

Una tarda diferent on no he recuperat les bones sensacions de fa anys (poguer ja és massa tard) o bé és que la via me venia gran, que també.

única assegurança no expansiva de la via