CASTELL del MONTGRÍ

Durant estos dies de vacances vàrem escollir el Castell de Montgrí com l'ascensió més destacada a fer. Ja veieu per on nàven els tirus.  Ascensió que fèrem dijous passat. I des de Torroella, pujar i baixar, a lo fàcil.
Si hi voleu anar, millor guaiteu per quí que n'aprendreu moltes més de coses i cosetes.

Segona i tercera Capella

Aparcàrem per llà les escoles, cosa que no va ser fàcil, ja que era l'hora dels crios, hi havia un carrer en obres, i calia trobar ombra per tota la estona que fossin fora. Aparcats, un veí ens explicà com trobar la sortida i enacarar el camí. Després de travessar uns erms vam trobar una pista pintada de GR. Pintura que no vam seguir tota la estona, de pujada.

Creu de Santa Caterina

Arribem al Castell sense més entrebancs que el costerut i pedregós camí. Tot pasant per "la normal", les Capelles i la Creu de Santa Caterina. Mireu l'enllaç de dalt per saber tot de coses. Natres vam estar un ratet on la calitja no ens va deixar decidir si l'Empordanet és o no el paisatge més bonic de Catalunya. Foto de centcims en una de les torres del Castell i per avall.

Elles per "la normal" i jo seguint un rastre de pintura tot passant pel Cau del Duc d'Ullà. Una balma plena de conguitos de cabra per terra i de cintes exprés pel sostre, tot plegat poc suggerent. Baixo pel "Pedrigolet" fins la pintura, i allà, a la primera capella, ens retrobem, i fem un mos a l'ombra. Elles per la pintura i jo per un viarany ben fressat que baixa més encarat al Campanar de Sant Genís, sens dubte el camí vell. I és anant per este bocí que me vengué al cap una cosa que ara intentaré reflexar en les següents paraules. Al tanto que va un rotllo...

Pati interio del castell

Moltes vegades, moltíssimes!! sen's ha explicat les meravelles de la xarxa de camins del Baix Empordà. De la feina de les brigades, de la cura del Consell Comarcal, dels convenis signats, del model a copiar... I ara no vui llençar per terra tota esta reputació guanyada a pols. Amb els pocs camins fets estos dies no tinc cap mena d'arguments per fer-ho, però voldria dir un parell de coses puntuals que me serviran per la reflexió que tinc al cap.

Perquè el GR, tot pujant al Castell del Montgrí és senyalitzat per una pistota dita de Tres Pins, enlloc de fer.lo pasar pel camí vell, camí més curt i de pendent més uniforme, i de traça ampla i fresada? No se m'acut cap més explicació que la manca de cura i de sensibilitat per part del responsable. I dos: Al Coll de Santa Caterina, posiblement el Coll més important d'este massís, no hi havia cap senyalització vertical que t'indiqués les diferentes opcions. Manca de pressupost??, impossibilitat d'arribar en vehicle??? Repeteixo, estos dos exemples no són ni de bon tros suficients per denostar la xarxa de camins del Baix Empordà, tots fressadíssims.

Cau del Duc de Torroella des de dins.

És però la constatació d'estes dues falles, al meu entendre, el que me serveix des d'aquí per lloar i posar en relleu la gran tasca duta a terme de vell antuvi per les entitats excursionistes del Camp i comarques veïnes.
Per tot el relleu del nostre muntanyam trobareu tot de indicacions, fites, pintura de senders homologats i de no, i encara que això en principi sembla més aviat un desgavell (que ho és, al meu entendre) és fruit de la passió dels excursionistes dels nostres verals. Les dues falles senyalades més amunt al camí del Castell del Montgrí són difícilment (que segur que n'hi ha) reproduïbles a la laberíntica xarxa de camins del nostre muntanyam. Hi trobarem pals als racons més allunyats del Montsant, i si a voltes no s'ha fet servir el camí vell per senyalitzar un sender, no ha sigut per deixadesa, si no perquè este ha estat en aquell moment impossible de recuperar.

Repeteixo, donar les més sinceres felicitacions a la meravellosa i poc reconeguda fenya de les entitats del nostre territori, amb suport o sense suport de la administració (les més), que ha confeccionat una enorme xarxa de camins, senderes i viaranys, a voltes poc turístics, però que han servit a moltíssima gent per entendre, conéixer i estimar el seu territori.