Les CREUS

Avui hem fet esport. Chris et moi, pels camins dels estreps sud-occidentals de les Muntanyes de Prades. Alforja, Arbolí, Siurana per Bincabré i La Trona, Cornudella, i Alforja pel camí Vell de Reus, encara que fent marrada tot passant pels Andorrans perquè lo camí, a l'alçada de Mas de Regiments s'ha esfumat sota les arrels d'un rollo d'avellaners.

La sortida, a dos quarts de 8, ha estat heavy, de 4 a 5 sota zero i el serè típic d'Alforja, que de 40/50 no baixa. A Arbolí hem fet un café amb llet amb els caçadors arraulits a l'estufa esperant que els que porten lus gossus acabessin d'esmorçar. Natrus hem fet temps perquè toqués lo sol, i quan aquest ha enlluernat la porta del bar mos hem despedit dels caçadors que no feien més que entrar i sortir del bar morts de fred.
Afirmar sense cap mena de dubte que el barranc del Grau i lo grau del Bincabré tenen tots dos alguns trams meravellosos, i que per voltes que hi passi per la lleixa de La Trona amb el balç del Siurana sota els peus no deixo d'alucinar de tant meravellós espectacle.
A Cornudella hem fet un mos i per avall, arribant a les sis, una hora prudent, ja que esperàvem ser.hi de nit.

Ja sé que no us he explicat gaire cosa, però és que seria molt llarg fer una descripció. Si algú l'interesa quelcom que m'ho digui, que li respondré amb molt de gust.

I lo de les creus, el títol, va perquè n'he vist tres grups, tots tres gravats al cingle roig. Pujant a Arbolí, les que queden d'una emboscada carlina. Les de les marrades, camí de La Trona, en un indret on el camí té dugues traçades, i la tercera, baixat cara a Cornudella, allà en un revolt pronunciat on surt un camí picat a les roques. Poguer no tenen res en comú o potser és un cas de quarto milenio. Vés a saber.