dijous, 23 de febrer de 2012

Els AVENCS del JOANET

Són a La Devesa d'Arbolí. I avui he pogut perdre.hi una estona. Semblava que tot pintava bé fins que m'he donat compte que m'havia deixat la pila. Si s'ha de ser ruc... Però bé ja que hi era, m'hi he esforçat una mica, no massa tampoc.



He pujat a Arbolí des d'Alforja. Bàsicament per constatar les poques creus que queden al roig. La pols, les motos, però sobretot la última moda de la btt descens les està esborrant a ritme vertiginós. Un cop a Arbolí he fet el grau del bosc del Joanet. Tot i que molt ben traçat, este camí bàsicament és una aigüera, quelcom que li pren qualsevol mena de bellesa. Superat el grau arribem als Avencs del Joanet. Estos són una sèrie de clivells, més o menys profunds, més o menys amples situats allà on masses calcàries confronten amb margues i dolomies. És un replà una mica per sota de la part summital de la muntanya tot envoltantla per l'oest. És una franja de terreny improductiu, estorrentat i a sobre fuetejat pel serè. La vegetació és molt escassa, reduïda a alguns pins torturats i uns pocs matolls.

Primer he guaitat les esquerdes que hi ha entre el grau del bosc del Joanet i el grau de l'esquelet.

N'hi ha de profunds i perilllosos on no m'hi he atrevit. En els que sí, només he trobat passos de bèsties que utilitzen les esquerdes per saltar de baix a dalt, o a l'inrevés. Després m'he arribat a una esquerda-avenc per sota del camí que aprofita la cingla improductiva per arribar.se a La Devesa, tot fent cap a la Carrerada Reial poc abans dels Avenquets. Este avencot era prou profund i prou negre com per no poder explorar.lo en la seva totalitat. Tot i així he fet una colla de metres. Suposo que hi tornaré. Sortint d'aquí he parat a esmorzar que ja tenia gana i m'he trobat lo company Joan:http://joanmupi.blogspot.com/2012/02/la-devesa-darboli.html

L'hem feta petar una mica i després hem continuat cadascú a lo seu, tot quedant perquè me baixés a Alforja en cotxe. Jo he volgut fer el camí, que no havia fet mai, que per la franja improductiva que abans he parlat m'aproparia als Avenquets. I ha sigut doncs la sorpresa del dia. Primer perquè me pensava que estaria poc fressat. Doncs no, s'hi pasa molt bé inclús en els llocs on hi ha una mica de bosc. Té a més unes vistes magnífiques del Priorat històric i de la Vall del Siurana.

I segon perquè és en aquí on m'he trobat les esquerdes més xules del dia. Són dos minuts enllà del grau de l'Esquelet. I no sota el camí, si no amunt, evidents. Lo més espectacular és una cova aprofitada per corral. Però també hi ha passadissos on jugar, caos de blocs on grimpar, i per damunt, fent de partió amb la part alta de la muntanya, una diaclàsa ampla i poc pregona de vora 60 metres de llargada. Tot plegat la justificació per tornar a sofrir les esgarrinxades típiques en anar per estos verals.

Després baixar cagant llets perquè el company me baixés a casa en cotxe i no fer.ho sota el sol del pre.estiu en que ja som.