dissabte, 4 de febrer de 2012

El TOLL del JOAN JOSEP






És en honor meu. Encara que és un topònim que només fem servir l'Hilari i jo. L'Hilari li va posar este nom perquè no ha pogut trobar entre la gent gran del poble ningú que li expliqués res d'aquells topants. I és que està en un indret molt poc transitat. Poc o gens. De fa uns 5 anys que jo hi he passat gairebé cada any, tot resseguint el camí vell d'Alforja a La Mussara, i no conec ningú que hi hagués fet cap fins que fa uns dies me van dir que s'hi passava bé, que l'havien netejat. Així que avui hem nat a comprobar la feina, de no sabem encara qui.
Estos topants inhòspits són a Les Guilletes, un racó del terme d'Alforja que mitjançant lo Riu avoca a la Riera de La Mussara. Només hi entra una pista, que no té sortida. Unes mines abandonades, la Caseta de l'Evaristo i els Masos de La Roja i de l'Aragonès són les úniques construccions que hi trobareu. A més a més dels camins.

Lo camí principal que utilitza esta raconada és lo d'Alforja a La Mussara. Creua lo Riu a les Planes i s'enfila pel coster i guanyar un collet. Aquí planeja una bona estona per guanyar demunt el Mas de La Roja el cingle Roig. Superat el Roig, planeja pel camí de la Cingla, i poc més enllà trobem el que puja a Mas d'en Blai mentres el de La Mussara puja a Mas d'en Roig. Tot plegat difícil de seguir. Avui però seguirem un bocí tot seguint el camí netejat recentment. Dic netejat, i no dic recuperat, perquè crec que han sigut els caçadors, simplement han fet pas.

De Mas d'en Blai, allà al cantó, de sol ixent, hi ha un mur rodó, poguer d'una primitiva torre, que després va aprofitar lo mas, o bé d'un aljub ara irreconeixible. D'allí estant baixem per graons a la roca viva fins els bancals, i seguim una traça cap a sol ixent, pel mig del fenàs, gairebé de pla. Passem a tocar d'un corral que aprofita un cinglet per arrepenjars'hi. És ensulsit i resta a la nostra esquerra. Ara el senderó és mes vistent i baixa en mig de la brolla. Entrem al bosc. Ja no tenim pèrdua. Nem pel net, evident. Fins a l'empedrat estava prou net. Lo que estava més brut, era travessar dos barrancs. Ara s'hi passa alegrement. Arribats a una roca grossa i si girem la vista a l'esquerra, vorem lo camí de La Mussara. Us animo a que ho intenteu. Anem de pla cara a mar. Arribem a un fenassar que amaga tolls i escòrrecs. Aquí, a l'esquerra i amunt, hi ha lo Toll del Joan Josep, que és una bassa, i la font uns quants metres més amunt. L'hem visitada i creiem que és recuperable, ara bé, de feina, una fartada. Hem continuat pel Camí de la Cingla deixant a dreta lo Pas dels Jabalins, que és com li dic jo a un pas per baixar sota el cingle roig, molt emprat pels tocinos. Allà en una punta de cingle que s'avoca, per llà uns pins supervivents de l'últim incendi lo camí abandona la cingla i davalla. Aquí hem sorprès tres cabirols, un de més petit, que s'han esmunyit cara al cingle blanc. Allí, encara els hem vist quan feien saltirons per superar la brossa. Ara farem, el que és segurament el tram més bonic d'este camí. Davalla fent essas, amb bocins empedrats, escales picades al gres vermell, canaletes per enretirar l'aigua de la pluja. Una meravella. Arribem al que és lo viarany que ressegueix per sota lo cingle roig. A dreta faríem cap al Cul de la Vella. Anem a esquerra i de seguida una cruïlla. Recte el nas a buscar la Font del Bosc i la continuació del camí d'Alforja, i per avall, més net, baixar al Mas de La Roja, on l'últim tram, els netejadors han tirar pel dret. Del Mas de la Roja, en un racó oblidat del món, ens serà fàcil creuar el barranc i sortir a la pista de les Guilletes, que ens porta al Coll de La Salve, i d'aquí on tinguem lo cotxe.

Una neteja lleugera e interessada, poc duradora, però que ajuda de forma fundamental a que estos camins no s'acabin de perdre definitivament. Jo hi estic molt agraït ja que sempre me vindrà més de gust anar.hi a ficar el nas, i qui sap si trobar lo camí de La Mussara, ara que sé que puc endinsarme per aquells topants sense por a no poder sortir.

Excursió que us recomano a l'hiver, amb "SIBERIANA" o sense.

5 comentaris:

Xavi ha dit...

Encantadissim amb la ruta, no tindries pas cap track de l'antic cami de la mussara, a veure si entre tots l'obrim. Avui anirem pel mas d'en Blai però em queda pendent, la font que dius seria maco recuperar-ho. El meu mail es xsf@tinet.org

JERKOUT ha dit...

Uf.... no és la milllor época per nar per esos verals. Espero q tot t'hagi nat molt bé!! No te puc pasar res però guaita aquí, http://blocs.tinet.cat/caminsoblidats/2011/07/29/mussara-alforja/ és lo més semblant. Salut i muntanya!!!

Xavi ha dit...

Encantadissim amb la ruta, si segueixes cap mas d'en Blai es força net!!! I ens va sortir molt bé la veritat. Ara em queda descobrir el cami oblidat per la rasa del Esquerrer, però crec que quedaré cuit d'esgarrapades! Si algun dia t'animes a venir i ensenyar-me coses de per alli estaré encantat. Jo et puc dir que tinc un senderó nou que han re-obert fins al mas del Puço del Cingle. Ens pots seguir a http://obrinttraca.blogspot.com/
o bé enviarme algun mail a xsf@tinet.org

JERKOUT ha dit...

M'alegro molt que t'hagi sortit tot rebé tot i la calor. Ho vas fer a l'inrevés oi? No hi ha res més per ensenyar, lo reste ja estan als mapes, poguer ets tu que m'has d'ensenyar el sender del Mas del Puço, però vaja quan faci fred de debò. I tingues per segur que et vigilaré atentament els teus passos al blog...;)

Xavi ha dit...

Gràcies, hO vaig fer des del mas del aragones pujant per la pista d urb portugal fins alli, en aquest mas surt un sender recentment net, que fa cap quasi a mas d'en fort (segons piolet) esta molt be, hi anem al vespre corrent q estem una mica sonats, pero alguna excursio tipus mas d l'evaristo q explicaves seria maco. M'ha sorpres agradablement el teu bloc i les referencies i documentació q poses, felicitats!